UNA SORTIDA A LA CRISÍ: CREAR-NE OCUPACIÓ. ARTICLE D'ANGEL PLA

Parlar de Keynesianisme és cert no és un punt de partida molt
revolucionari, però quan a la crisi del 29, el Govern dels Estats
Units presidit per Franklin D. Roosevelt va encetar el "New Deal",
molts van pensar-ho, però va ésser la solució, una solució
intervencionista. Tot un seguit de polítiques econòmiques que tenien
un llaç comú la creació de feina, i d'estructura econòmica totalment
en fallida fruit de la desregulació i de la liberalització ferotge de
l'economia.

En el nostre imaginari cinèfil, queda "Els raïms de la ira"
interpretat per un jove Henry Fonda, basat en una novel•la de John
Steinbeck, el patiment de la població, la fam, l'atur. Un al•legat a
les reformes socials necessàries en aquells temps, i un compromís amb
les polítiques que es desenvolupaven.

Totes les propostes polítiques dels Governs del PSOE a l'Estat i de
CiU a la Generalitat, van en sentit contrari, desregulació, pèrdua de
drets laborals, empobriment de les classes baixes i mitges. A l'Estat
Espanyol ja estem a prop dels 5 milions d'aturats, amb més de
1.300.000 famílies on no treballa cap dels seus membres, és una
situació insostenible, social i humana.

Només hi ha una solució l'ocupació, sense un consum intern fort, no hi
haurà reactivació econòmica, sense que la gent jove no torni a
emancipar-se, i adquireixi o llogui habitatges, fins que las famílies
puguin tornar a desenvolupar els seus somnis, no hi haurà futur. I
això només es pot aconseguir amb més recaptació d'impostos, més
equitat fiscal, més progresivitat, amb més control sobre el frau
fiscal, amb una banca pública que garanteixi préstecs per las petites
i mitjanes empreses i per hipoteques, que separi la banca que utilitza
els nostres dipòsits per especular sense el nostre permís, i una banca
ètica que no generi beneficis econòmics però si socials.

Cal més sector públic, en totes les grans economies les empreses de
telecomunicacions tenen participació de l'Estat, i els beneficis van a
la redistribució de la riquesa i a Investigació i Desenvolupament. Cal
enfortir els sectors bàsics públics, salut i ensenyament, per millorar
la qualitat de vida i garantir l'ascensor social, com es denomina en
el sistema capitalista a la millora social. Cal una renda bàsica de
ciutadania, per que tothom tingui garantit el mínim de subsistència,
perquè no hi hagi exclusió social, i perquè les capes més febles de la
societat, infants i dones no la pateixin.

Es la ocupació la base de la reactivació econòmica, una ocupació
estable i de qualitat, una ocupació pública i de garantia. Aquesta es
la sortida, no pas donar més recursos a qui més tenen, amb la
supressió de l'Impost de Successions o afavorir els acomiadaments o
allargar el període de jubilació. La solució és afavorir las
inversions en noves tecnologies, en desenvolupament sostenible, en
l'atenció a les persones. Com aconseguir-ho més intervencionisme a
l'economia, no menys regulació, doncs precisament aquesta ha estat la
causa de la situació que ara patim els treballadors/es.