Un dels darrers assassinats al Pais Basc, el de l’ex-regidor Isaias Carrasco a Mondragón em va duu al cap el record d'en Xavier Valls, "l'arquitecte del Pla Popular", que va ser assassinat a l'atemptat de l'Hipercor el 19 de Juny de 1.987.
En Xavier era al costat dels veïns/es, dels seus somni de millora d'una ciutat que era un desgavell urbanístic, fruït de l'especulació que l’època franquista havia deixat. Eren necessaris moltes millores, serveis bàsics, escoles, recuperar espais verds pels barris.
En Xavier, es mereix un homenatge més enllà de la Plaça que te dedicada a Can Mariner. Penso que el millor homenatge seria no trair les propostes que el Pla Popular feia, que a cada barri hi hagués un espai verd, que Can Zam fos el gran parc , verd i frondós que cal a Santa Coloma, que els equipaments públics fossin els idonis atesa l’estructura poblacional, que hi hagués justícia social i igualtat d’oportunitats des de la infància, escoles bressol, qualitat educativa, joves que puguin arribar a la Universitat. I que des de la diversitat i pluralitat cultural que ha d’enriquir-nos es pogués construir un nou concepte de ciutadania i de democràcia des de la participació.
Val a dir que els anys d’Ajuntaments democràtics han traït algunes d’aquestes expectatives, la immediatesa de la política, les prioritats marcades des de les administracions supramunicipals, la insuficiència financera de la ciutat… Però també la manca d’empenta en determinats moments, i d’ençà l’arribada a l’alcaldia del PSC l’any 1.991 la liquidació del Pla Popular, amb la no assumpció del Pla Estratègic Santa Coloma 2.000.
El PSC no vol plans estratègics, prefereix anar mossegant mica en mica, no volen parlar de la ciutat com un tot complex que cal donar forma i equilibri, i li agraden les grans escenificacions,els grans titulars, aquells que surten als diaris de màxima tirada pagats pel consistori, a mena de publi-reportatge.
Els darrers exemples son clarificadors, Can Zam un any i mig després continua pendent de l’aprovació definitiva, i això que el debat tenia premis per la participacions ciutadana i les càmeres de TV3 eren observadors del mateix, tant se val si volen el canviaren.
La proposta per la Bastida, de més de 200 habitatges en una zona de transició a la Serra de Marina i on diverses generacions d’alumnes de col·legis han fet plantada d’arbres, un projecte que no es gaire allunyat del que es pretenia fer als anys 60.
En certa mesura algunes “politiques” d’avui en dia no són gaire allunyades de la fagocitat d’aquells que en Pitarque va anomenar “corbs subhastadors”.
El Pla Popular i en Xavier es mereixen que continuem defensen una Santa Coloma per viure!!!
En Xavier era al costat dels veïns/es, dels seus somni de millora d'una ciutat que era un desgavell urbanístic, fruït de l'especulació que l’època franquista havia deixat. Eren necessaris moltes millores, serveis bàsics, escoles, recuperar espais verds pels barris.
En Xavier, es mereix un homenatge més enllà de la Plaça que te dedicada a Can Mariner. Penso que el millor homenatge seria no trair les propostes que el Pla Popular feia, que a cada barri hi hagués un espai verd, que Can Zam fos el gran parc , verd i frondós que cal a Santa Coloma, que els equipaments públics fossin els idonis atesa l’estructura poblacional, que hi hagués justícia social i igualtat d’oportunitats des de la infància, escoles bressol, qualitat educativa, joves que puguin arribar a la Universitat. I que des de la diversitat i pluralitat cultural que ha d’enriquir-nos es pogués construir un nou concepte de ciutadania i de democràcia des de la participació.
Val a dir que els anys d’Ajuntaments democràtics han traït algunes d’aquestes expectatives, la immediatesa de la política, les prioritats marcades des de les administracions supramunicipals, la insuficiència financera de la ciutat… Però també la manca d’empenta en determinats moments, i d’ençà l’arribada a l’alcaldia del PSC l’any 1.991 la liquidació del Pla Popular, amb la no assumpció del Pla Estratègic Santa Coloma 2.000.
El PSC no vol plans estratègics, prefereix anar mossegant mica en mica, no volen parlar de la ciutat com un tot complex que cal donar forma i equilibri, i li agraden les grans escenificacions,els grans titulars, aquells que surten als diaris de màxima tirada pagats pel consistori, a mena de publi-reportatge.
Els darrers exemples son clarificadors, Can Zam un any i mig després continua pendent de l’aprovació definitiva, i això que el debat tenia premis per la participacions ciutadana i les càmeres de TV3 eren observadors del mateix, tant se val si volen el canviaren.
La proposta per la Bastida, de més de 200 habitatges en una zona de transició a la Serra de Marina i on diverses generacions d’alumnes de col·legis han fet plantada d’arbres, un projecte que no es gaire allunyat del que es pretenia fer als anys 60.
En certa mesura algunes “politiques” d’avui en dia no són gaire allunyades de la fagocitat d’aquells que en Pitarque va anomenar “corbs subhastadors”.
El Pla Popular i en Xavier es mereixen que continuem defensen una Santa Coloma per viure!!!
Àngel Pla i Reche
Coordinador local d'EUiA
Regidor Santa Coloma de Gramenet
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada