Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris MEMORIA HISTÒRICA. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris MEMORIA HISTÒRICA. Mostrar tots els missatges

05 de març 2014

Conferència 'L'aviació durant la Guerra Civil i la recuperació de la memòria democràtica'


La recuperació de la memòria històrica i del valor d'aquells que van defensar la República seràn alguns dels temes que es tractaràn en la Conferència que tindrà lloc avui a les 17.30h en la Torre Balldovina, a carrec dels historiadors David Iñiguez i David Gesalí, de l'ADAR (Associació d'Aviadors de la República).
Aquesta conferència està inscrita dins de la programació de conferències de l'Aula d'Extensió Universitària de la Gent Gran de Santa Coloma de Gramenet i es durà a terme a la Sala d'Actes del Museu de la Torre Balldovina (Plaça de Pau Casals, s/n, 08922 Santa Coloma de Gramenet).

27 de gener 2014

27 gener 1939 - 27 gener 2014

El dia 27 de gener de 1939, les tropes franquistes van ocupar Santa Coloma de Gramenet. Un dia abans havien entrat a Barcelona. En aquells dies començava una penosa fugida de republicans que temien ser represaliats cap a França. La guerra no havia acabat, encara aguantava Madrid, València... però després de la derrota a la Batalla de l'Ebre, la conquesta de Catalunya i la seva capital Barcelona, va significar el cop de gràcia per a la República.
La guerra tampoc va acabar amb la caiguda de Madrid, amb la capitulació. Van seguir anys de repressió implacable, d'afusellaments, empresonaments, denúncies, carreres truncades, famílies separades i destrossades, vides perdudes... feixisme.
A EUiA Santa Coloma no oblidem que, amb la Transició cap a la democràcia, van quedar en l'oblit penal les atrocitats comeses durant el franquisme i que encara avui fan mal a la memòria de milers de ciutadans. Per això, per no oblidar, cridem a la població de Santa Coloma als actes que tant la Comissió Antifeixista 27 de gener, com l'Ajuntament han programat per aquests dies, començant per la Manifestació que tindrà lloc avui dilluns a les 19h a la Plaça del Rellotge.
Per no oblidar i per que no es torni a repetir!

19 d’abril 2009

RECUPERANT LA MEMORIA PER A LA III REPUBLICA: 24 D'ABRIL VIDEO-COL.LOQUI


VIDEO-COL.LOQUI:

RECUPERANT LA MEMÒRIA PER A LA III REPÚBLICA
El proper divendres 24 d’Abril a les 19h EUiA de Santa Coloma organitza un video-col.loqui “Recuperant la memòria per a la III República”.

Amb el passi del video REJAS EN LA MEMÒRIA i posterior col.loqui amb la presència de

Ramon Franquesa profesor d’Economia de la Universitat de Barcelona i Eduard Peironcely, membre del Memorial Democràtic de la Seat.
Lloc: Local d’EUiA. c/Sant Ramon, 47

08 d’abril 2009

MANIFEST PER LA REPÚBLICA 14 D'ABRIL: ESQUERRA UNIDA I ALTERNATIVA


Un dia com el d’avui, fa 78 anys, es proclamava la II República, fruit de la voluntat popular i d’un anheldels pobles d’Espanya: el d’una societat plenament democràtica i socialment més justa. Un cartell de l’època ens ho diu amb una senzilla frase: 14 d’abril de 1931, una esperança.A la nounada República l’esperaven tasques gegantines, fruit de l’endarreriment democràtic en el que s’havia desenvolupat la societat espanyola. També comptava amb poderosos enemics que, diguin el que diguin els nous propagandistes del franquisme disfressats d’historiadors o polítics civilitzats, van treballar des del primer dia de vida de la República per aconseguir la seva destrucció o , si més no, la seva desnaturalització.

Després de gairebé aconseguir la desvirtualització de la República, van ser vençuts netament pel Front Popular en una gesta electoral que un altre cartell de l’epoca també recorda: 16 de febrer de 1936, una victòria.

Vençudes, però no disposades a acceptar la seva derrota, les forces feixistes i reaccionàries enemiguesde la República es van llançar pel camí de la seva destrucció. Fracassat el cop d’estat militar per la decidida lluita de les forces obreres i populars, van començar una llarga i cruenta guerra amb l’objectiu declarat de recuperar els seus privilegis de sempre, encara que fos a costa de la sang de milers i milers de víctimes innocents.En aquesta tasca no es van trobar sols. Les potències feixistes europees van col·laborar a plena llum amb les forces franquistes sense que els països democràtics fessin res més que no fos mirar cap a un altre costat, abandonant a la seva sort el legítim govern de la República.

Esperaven així apaivagar al feixisme, sense comprendre que aquella guerra era només la primera batalla d ‘una llarga lluita que només podia acabar amb la derrota del feixisme a tot el món. Només uns pocs ho van entendre i van venir aquí, a lluitar al costat de la República.

Avui és especialment un dia per recuperar la memòria de les persones, de totes aquelles que van defensarla República, moltes vegades pagant amb la seva vida, a totes aquestes persones a les quals, encara avui, alguns neguen el seu record:

- als milicians que van lluitar al front d’Aragó i als brigadistes que van defensar Madrid- als soldats que van travessar l’Ebre i als que es van gelar a Terol

- a les víctimes dels bombardejos feixistes sobre lesciutats i a les que jeuen a les cunetes de les carreteres- als exiliats que van patir fam, fred i humiliacionsa la platja d’Argelers i a les dones que van parir a Elna

- als homes deportats a Mauthausen i a les dones que van enviar a Ravensbrück

- als guerrillers que no es van rendir, sinó que fusell en màvan seguir lluitant per la llibertat i per un món més just

- a totes les persones que van ser assassinades, perseguides o torturades- a tota la gent que va lluitar per la Segona República i a totala que va morir amb l’esperança que un dia arribés la Tercera

A tots ells, per totes elles, en memòria seva, visca la República!.

01 d’abril 2009

REBUTJADA LA MOCIÓ D'ICV-EUiA PER DONAR SUPORT A LA RED DE MUNICIPIS PER LA III REPUBLICA


Amb els vots contraris de PSC i PP, i l'abstenció de CiU va quedar rebutjada la moció que va presentar el GM ICV-EUiA DE SUPORT A LA RED DE MUNICIPIS PER LA III REPUBLICA.


En la defensa de la moció, el Coordinador local d'EUiA i regidor d'ICV-EUiA Àngel Pla va demanar el suport atés que la II Republica es va proclamar per uns resultats en unes eleccions municipals i va demanar que en la Reforma de la Constitució es tingui en compte a la ciutadania mitjançant un referendum per decidir quin model d'Estat vol.


A la replica, Àngel Pla va dir que entenia el vot contrari del PP atés que era una formació hereva del franquisme i que això quedava palès en la figura del seu President, Manuel Fraga, i va demanar respecte per una formació IU-ICV-EUiA que representa la 3ªformació politica de l'Estat.

Va dir que no entenia el No del PSC, atés que havia tingut dos militants, Largo Caballero i Negrin Presidents de la II Republica.


text de la moció:


MOCIÓ que presenta el Grup Municipal d’Iniciativa per Catalunya Verds- Esquerra Unida i Alternativa d’ AJUNTAMENTS PER UN PROCÉS CONSTITUENT CAP A LA III REPÚBLICA al Ple de l’Ajuntament DE 30 DE MARÇ DE 2009

Exposició de motius:

Als 78 anys de la proclamació de la II República ja s’ha obert a tot l’Estat Espanyol un important procés de reivindicació de la qüestió republicana, el camí cap a la III República, especialment per la promesa d’una reforma constitucional. Fa 78 anys, la classe obrera, els sectors populars i las classes mitjanes, la gent de la cultura, de la ciència i la universitat, els partits politics progressistes i d’esquerra van propiciar amb la seva participació a las eleccions municipals un procés constituent democràtic i participatiu que va duu com resultat la II República. Avui igual que ahir, la presència de persones republicanes als ajuntaments i comunitats autònomes, fa possible que l’ideal republicà estigui més a propDe la mateixa manera, la promesa d’una reforma constitucional no ha de ser només el resultat d’un pacte entre el PSOE i el PP, sinó que ha de possibilitar la participació de la societat sobre el model d’Estat.
Els republicans de tota condició, compromesos amb els ideals de Justícia, Llibertat, Igualtat i Fraternitat, hereus del llegat social, cultural i emancipador de la II República, hem de manifestar el nostre rebuig al model d’Estat de l’actual Constitució que implica una monarquia. Tanmateix, no podem acceptar que es negui a la ciutadania la possibilitat d’escollir la forma de l’Estat. Reivindiquem un referèndum sobre la questió republicana. L’actual monarquia parlamentària no recull els ideals que defensem. Ben al contrari, al llarg d’aquests anys mitjançant l’exercici de politiques neoliberals vivim en una societat instal·lada en la precarietat laboral, educativa i econòmica dels treballadors i treballadores. El neoliberalisme és la negació de la democràcia i atempta de forma directa contra cadascun dels principis republicans. Per això, ens reclamem compromesos amb la solidaritat social i la democràcia participativa com a eixos i emblemes de la nostra identitat republicana.

Des de 2.007 diversos ajuntaments s’han adherit a la Red de Municipios por la III República mitjançant l’acceptació i l’assumpció de la “Declaració d’Ajuntaments per un procés constituent per la III República”.


Declaració d’Ajuntaments per un procés constituent per la III República

Ciutadans/es:A l’Estat espanyol actual, la República seria el millor marc per a la defensa dels drets i llibertats democràtiques, un instrument imprescindible per assegurar l’autogovern dels diversos pobles que composen l’Estat i un mitjà per a superar els límits que l’actual model econòmic imposa al desenvolupament efectiu dels drets socials. Els nostres ajuntaments es caracteritzen per aquestes reivindicacions en els següents eixos:
· Per las llibertats i la democràcia participativa. Treball i salari digne, estable i amb drets.
· Per una política econòmica contra l’especulació i la corrupció, habitatge assequible, per a tots/es.

· Per uns serveis públics de qualitat, serveis sanitaris públics i de qualitat, i una educació pública, laica, igualitària i eficient.

· Per un internacionalisme solidari, contra la guerra i per la pau.
· Igualtat para tots i totes

Cap a la III República:
Els Ajuntaments signants fem una crida al conjunt d’homes i dones d’esquerres, republicans, socialistes, comunistes, llibertaris, feministes, alternatius, ecologistes, demòcrates, a defensar la memòria i els valors de la república, dels treballadors/es i de la pau

Per això desenvolupem una estratègia unitària per a l’obertura d’un procés constituent, que volem construir sobre els següents pilars: Primer: Des del reconeixement dels drets humans: civils, polítics, socials i mediambientals. Segon: Plantegem, en el marc del model d’estat republicà, la democràcia radical i participativa, per dur-la a tots els àmbits socials, com l’economia o la cultura, profunditzant en la democràcia política. Tercer: Volem recuperar el immens valor històric, ètic i polític de l’article sisè de la Constitució Republicana de 1931 per a defensar una política de pau: "España renúncia a la guerra com a instrument de política nacional”. Quart: Apostem per un model d’estat inspirat en els valors de l’humanisme laic,que es basa en el principi absolut de consciència ètica.
Cinquè: El valor de l’austeritat, entès com la racionalitat i la sintonia entre las necessitats socials i las aportacions pressupostàries i d’infraestructures necessàries.
Sisè: La construcció d’un Estat federal republicà i solidari. Setè: Volem construir la Tercera República Española en el marc d’una Europa federal a partir del impuls de un autèntic procés constituent europeu.
Per tot això, el Grup Municipal d’ICV-EUiA de de l’ajuntament de Santa Coloma de Gramenet proposa al Ple l’adopció dels següents acords:


Primer: L’adhesió a la Declaració d’Ajuntaments per un procés constituent per la III República.

Segon: Com a firmants d’aquesta Declaració ens constituïm en Comissió Promotora de la III República, per impulsar un procés constituent cap a la República, utilitzant tots els mecanismes democràtics i pacífics que prevéu la Constitució Española en els articles del 166 al 169.

Tercer: Fer una crida a la ciutadania per sol·licitar la reforma de la Constitució, i la convocatòria d’un referèndum, on els ciutadans i ciutadanes decideixin mitjançant el vot democràtic la forma d’Estat que prefereixen.

Quart: Fer arribar aquesta iniciativa al Congrés dels Diputats i al Senat, així com a la Unió Europea i a la Comunitat Internacional pel seu coneixement i estudi.


Santa Coloma de Gramenet, 30 de març de 2009

IU e ICV exigen el desarrollo de la Ley de Memoria Histórica coincidiendo con el 70 aniversario del fin de la guerra civil


Izquierda Unida e Iniciativa per Catalunya Verds, a través de sus respectivos diputados, Gaspar Llamazares y Joan Herrera, van a exigir en el Congreso de los Diputados el desarrollo completo de la Ley de Memoria Histórica, aprobada en diciembre de 2007, y lo harán coincidiendo con el 70 aniversario del final de la Guerra Civil.

IU-ICV han hecho coincidir con esta fecha el debate de dos iniciativas parlamentarias y también la celebración de un acto en la Cámara Baja en el que participarán representantes de asociaciones memorialistas y víctimas de la dictadura como el poeta comunista Marcos Ana, que estuvo preso entre 1946 y 1961.

El primer foro en que se planteará el pleno desarrollo de la norma será el Pleno de La Cámara, donde Herrera interpelará al ministro de Justicia, Francisco Camaño, sobre qué medidas va a aprobar el Ejecutivo para hacer efectiva la aplicación y el desarrollo de la ley.

Tras el Pleno del Congreso, IU-ICV han organizado un acto en la Sala de Columnas de la Cámara Baja para realizar la misma exigencia, pero esta vez junto a asociaciones de la Memoria y destacadas personalidades en la lucha antifranquista.

La Mesa del Congreso autorizó la semana pasada a utilizar las dependencias de la Cámara para organizar este acto, pero la decisión no fue respaldada por dos de los cuatro representantes del PP en el órgano de gobierno del Congreso: Jorge Fernández Díaz e Ignacio Gil Lázaro. Fernández Díaz explicó a Europa Press que él y su compañero se habían opuesto por considerar que el Congreso de los Diputados no es el sitio adecuado para acoger este tipo de celebraciones que, con toda seguridad, “acaban convirtiéndose en mítines políticos”.

Gaspar Llamazares se quejó entonces de que se hubiese intentado poner trabas a un grupo parlamentario para celebrar un acto en el Congreso, cuando la Cámara siempre ha confiado en la “responsabilidad de los diputados para su organización”.

Para acabar la jornada de, Llamazares defenderá por la tarde otra iniciativa relacionada con la Memoria Histórica, esta vez ante la Comisión de Defensa del Congreso, registrada en julio de 2008 y que no había sido posible debatir hasta ahora. El portavoz parlamentario de IU reclamará al Gobierno que rinda homenaje a los hombres de la Unión Militar Democrática (UMD), organización militar antifranquista, por su lucha por las libertades a finales de la dictadura y principios de la Transición.

17 de març 2009

NOTA DE AGRADECIMIENTO DE FERNANDO PASTOR (LUCHADOR POR LA LAICIDAD EN VALLADOLID) AL APOYO DE EUiA SANTA COLOMA DE GRAMENET

Muchísimas gracias por el apoyo mostrado.Perdona que haya tardado tanto en contestar, pero es que desde la sentencia he estado completamente desbordado, y tengo aún cerca de 1.500 correos sin contestar. Me gustaría contestaros a todos, y en ello estoy.
Un saludo y muchas gracias
Fernando Pastor
TODO NUESTRO APOYO
Por la laicidad, por la democracia, por las libertades...lo que has hecho y conseguido es muy digno. Tienes todo nuestro apoyo, necesitamos cientos, miles de fernandos (como dijo el Che: "hacía falta cientos, miles de vietnams para vencer al imperialismo"), para vencer a los retrogados, a los talibanes y integristas catolicos...no muy diferentes de los de otras confesiones. Cuenta conmigo, cuenta con nosotros
Àngel Pla
Coordinador Assemblea local d'ESQUERRA UNIDA I ALTERNATIVA-IU
Concejal del GRUPO MUNICIPAL D'ICV-EUiA
SANTA COLOMA DE GRAMENET

06 de març 2009

DEBAT A L'AGORA TV3: TORNA MARX?

Vídeo del debate "Crisi del capitalisme: torna Marx?" en el programa Àgora de la televisión catalana TV3 entre Francisco Frutos (secretario general del PCE), Miren Etxezarreta (catedratica de Economía Aplicada de la UAB), José María Carrascal (periodista) y Joaquim Trigo (doctor en Ciencias Económicas y Empresariales y director ejecutivo de Foment del Treball)



17 de desembre 2008

NAVIDADES ROJAS : ARTICULO PUBLICADO EN "EL DIARIO PÚBLICO"





Navidades rojas
Editoriales y librerías confirman el éxito comercial de las teorías de Karl Marx y otros autores contemporáneos anticapitalistas en épocas de crisis económicas


P. CORROTO/T. POLO - Madrid/Barcelona - 17/12/2008 08:00
"Ahora mismo tengo encima del mostrador los tres tomos en tapa dura de El Capital, que me acaban de pedir por teléfono. Ha sido un hombre de entre 35 y 45 años y, al parecer no lo quería ni para una tesis ni para investigar".
¡Bingo! Lola Larumbe, de la librería Rafael Alberti, de Madrid, confirma lo que ya podemos denominar ¿una tendencia?: Karl Marx es una de las figuras literarias de estas navidades. Otra llamada, a la librería Antonio Machado, también en Madrid, reafirma la idea: "Es verdad que hemos notado un aumento de las ventas de El manifiesto comunista. Antes lo podíamos tener meses en las baldas y ahora hemos vendido 3 ó 4 en un mes, lo que es bastante", señala el librero Aldo García.
La tercera llamada va dirigida a las editoriales. De nuevo, dan en el blanco. En España, El Capital está editado por el Fondo de Cultura Económica (FCE) y Akal, y precisamente, desde esta última, señalan que para estas fechas han vuelto a reimprimir la obra. Por otra parte, en Alianza, donde se puede encontrar una edición renovada de El manifiesto comunista (2002), la editora Valeria Ciompi precisa que es uno de los libros "que mejor vende, ya que se han hecho ocho ediciones y hemos vendido 20.000 ejemplares desde 2002".
En Akal han reimpreso El Capital y El manifiesto ha llegado a la 8ª edición desde 2002
Marx pop, Marx attacks
En tiempos de crisis económica, de discursos que apuntan hacia un fin del capitalismo o una refundación, cuando no dejan de saltar escándalos como el de Madoff, ¿se ha convertido Marx en un icono pop? Una pregunta que no deja de ser interesante ya que, no sólo vuelven a interesar sus textos en Alemania El Capital vendió 417 ejemplares sólo en octubre y agotó la tirada, lo que no sucedía en años sino que el rostro del barbudo se ha convertido en los últimos meses en la imagen de los carteles de festivales como el Barnasants cuyo lema es "No estaba muerto... estaba de parranda" o de la última obra de teatro de Àlex Rigola, Rock and roll, que se representó en septiembre en el Lliure de Barcelona.
Vale. Ahora la pregunta es ¿por qué? ¿Qué es lo que ha ocurrido para que se de este fenómeno? ¿Tiene algo que ver la crisis? Para Anna Monjo, de Icaria, una editorial que tiene en catálogo a críticos actuales con el neoliberalismo como Susan George (El informe Lugano; El pensamiento secuestrado), el interés por las tesis de Marx y sus acólitos la editorial Península ha aprovechado el tirón y publicará para el próximo otoño Lectura de El Capital de Marx radica en una búsqueda de respuestas.
"De alguna manera se está produciendo lo mismo que sucedió tras las manifestaciones en Seattle en 1998, que todo el mundo empezó a comprar libros que explicaran que era eso de la antiglobalización. Ahora quieren saber por qué se ha producido la crisis y mucha gente se ha dado cuenta de que por un fracaso del capitalismo", apunta Monjo.
Así, si el final del milenio coincidió con el boom del No Logo, de Naomi Klein, ahora han saltado a la palestra de superventas siempre teniendo en cuenta que el ensayo juega en una división muy distinta a la de la novela, ya no sólo el propio Karl Marx y otros clásicos del marxismo, sino otros autores que han puesto en entredicho el capitalismo salvaje.
"Desde luego, no hemos alcanzado el éxito de Naomi Klein, que ya ha vendido más de 60.000 ejemplares de No Logo, pero este año hemos tenido grandes sorpresas en libros como El cisne negro, de Nassim Taleb, una tesis sobre el azar de los mercados, que ha alcanzado los 10.000 ejemplares, o Loretta Napoleoni, cuya Economía canalla ha llegado a la tercera edición", afirma la directora editorial de Paidós, Claudia Casanova.
Un poco de pesimismo
En esta misma línea se mueven los libros editados por Melusina, del colectivo francés Tiqqun (Teoría del bloom e Introducción a la guerra civil), que atacan, no con términos económicos, sino filosóficos, el inmovilismo al que ha sometido el capital. Para el editor José Pons Bertrán es evidente que el hecho de que estos libros generen interés, es porque "después de algunos años vuelve a haber una revitalización por el pensamiento crítico con los mercados que se había perdido tras la Transición".
A pesar de que los datos demuestran que estas navidades pueden acabar con el baño de champán que se han dado los autores neocons en los últimos años, otros editores reconocen que "no estamos en los años sesenta ni setenta cuando había más interés por la política", apostilla la directora editorial de Taurus, María Cifuentes.
Ella se atiene a las cifras: "Mientras que Jean Ziegler vende 60.000 ejemplares en Alemania, aquí no llega ni a 2.000". Miguel Riera, de la editorial El Viejo Topo, tampoco se muestra muy optimista: "Nuestros lectores son pocos y ya están convencidos del discurso izquierdista y anticapitalista". Sin embargo, mientras Riera formula esta teoría, Viviana, de la librería madrileña Traficantes de Sueños, repone sus libros anticapitalistas. Algo sí está cambiando.

03 de desembre 2008

EL GM ICV-EUiA SANTA COLOMA DE GRAMENET PROPOSA ELS NOMS DE DOLORES IBARRURI, FEDERICA MONTSENY I TERESA PAMIES EN ELS PROPERS CARRERS I PLACES







A la proposta aprovada al ple municipal del día 1 de Desembre de posar una plaça a Concepcion Arenali un carrer al municipi agermanat de Huelma (Jaen). El GM ICV-EUiA va votar de forma favorable però va constatar el fet que hi havía altres propostes de dones, com Dolores Ibarruri que fa molt de temps que es demana,Clara Campoamor, Federica Montseny o Teresa Pamies que es devían tenir en compte per posar noms a properes places i carrers.

Tan mateix altres poblacions agermanades com Edchera (Sahara), Villa El Salvador (Peru), Jalapa (Nicaragua) o l'Havana de l'Est (Cuba).

26 d’octubre 2008

EUiA participa a l’homenatge a les Brigades Internacionals


EUiA ha participat avui als actes commemoratius que s’han realitzat a Barcelona en memòria de les Brigades Internacionals. Aquest any, els actes han coincidit amb el 70è aniversari del comiat de les Brigades Internacionals.


Una delegació d’EUiA ha assistit a les ofrenes florals que s’han realitzat al monument als Brigadistes de la Rambla del Carmel i al Fossar de la Pedrera de Montjuïc. Aquesta delegació també ha estat present en el dinar institucional que s’ha fet posteriorment al Palau de Pedralbes.


Els actes d’homenatge han estat ple d’emotivitat no només per l’exercici de memòria històrica que s’ha fet en commemorar totes aquelles persones que varen lluitar per la llibertat, sinó també perquè als actes commemoratius ha assistit un grup de Brigadistes.

30 de juliol 2008

Compañero Presidente. Salvador Allende, una vida por la democracia y el socialismo: Reseña en Forum Grama


Una biografía político-intelectual imprescindible
Mario Amorós, Compañero Presidente. Salvador Allende, una vida por la democracia y el socialismo. PUV, Valencia 2008, Prólogo de Óscar Soto Guzmán, 372 páginas.
Salvador López Arnal
Lo esencial de esta reseña puede ser dicho de forma breve: léanlo y pásenlo. Pocas biografías pueden emocionar e interesar tanto al lector socialista, al lector en general, como la que ha escrito el joven y prolífico historiador Mario Amorós. Todo en este ensayo, incluido su título, destilan atención, cuidado, aproximación rigurosa, interés real por el biografiado, equilibrio, documentación, análisis construidos desde diferentes atalayas y también, y no en menor importancia, excelente escritura. El volumen, si de mi dependiera, sería motivo de estudio y disfrute voluntario en todos los centros de educación preuniversitaria y universitaria, además, por supuesto, de material de análisis de las organizaciones sindicales, políticas y asociaciones vecinales de inspiración crítica.
Explicándome con mayor detalle.
Recuerdo las palabras que una y otra vez han sonado en el corazón y la mente de todo socialista no entregado en estos últimos treinta y cinco años: “Trabajadores de mi patria: tengo fe en Chile y su destino. Superarán otros hombres este momento gris y amargo donde la traición pretende imponerse. Sigan ustedes sabiendo que mucho más temprano que tarde de nuevo abrirán las grandes alamedas por donde pase el hombre parta construir una sociedad mejor. ¡Viva Chile! ¿Viva el pueblo! ¡Vivan los trabajadores! Estas son mis últimas palabras. Tengo la certeza de que mi sacrificio no será en vano. Tengo la certeza de que por lo menos será una lección moral que castigará la felonía, la cobardía y la traición”.
El hombre que las pronunció, el centenario de cuyo nacimiento celebraremos el próximo 26 de junio, otra víctima del fascismo, murió pocos momentos después. Su ejemplo, su trayectoria, su compromiso, sus palabras, su hacer, su combatividad, se levantan cada día de pasa, con mayor fuerza y claridad si cabe, como una referencia para todas las tradiciones que aspiren a romper con el yugo del Capital, con sus corporaciones y sus grandes instrumentos políticos. Amorós ha escogido muy bien, con cuidado extremo, su materia de estudio.
Como ya demostrara en Chile, la herida abierta; Después de la lluvia. Chile la memoria herida; Antonio Llidó., un sacerdote revolucionario, y La memoria rebelde, Amorós es un gran conocedor de la historia reciente de Chile que suele indagar sobre aspectos poco transitados, con excelentes instrumentos historiográficos, con sensibilidad y con una documentación apabullante. Las diez páginas de bibliografía anexas a Compañero presidente contienen, además de algunos detalles dados en notas a pie de página, más de doscientas referencias. Años de esfuerzo, de dedicación, de estudio, con resultados excelentes.
Aparte del prólogo de Óscar Soto Guzmán y de una interesante cronología de la vida de Allende (pp. 355-359), el volumen se divide en tres partes que el mismo autor resume en su introducción. En la primera se analiza la etapa anterior a la investidura de Allende como presidente de la República (1908-1970). La segunda parte se centra en los dos primeros años de su gobierno, etapa en la que su gobierno aplicó de inmediato el programa de la Unidad Popular y procedió a la construcción del Área Social, el embrión de la futura economía socialista. La tercera analiza el último año de su gobierno. Desde comienzos de 1972, recuerda Amorós, se apreció una crisis en la Unidad Popular originada por las contradicciones y disensos ante la construcción del socialismo. La polémica no enfrentó solo, como es sabido, al Partido Comunista con el MIR, no integrado en la UP, sino que desde junio de 1972, desde el cónclave de Lo Curro, “se expresaron con claridad las dos visiones de la política económica, y del proceso revolucionario en general, que se articulaban en torno a Salvador Allende y el Partido Comunista, por una parte, y el Partido Socialista, por otra” (p. 23).
Todos los interrogantes que surgieron en el proceso chileno son tratados con documentación y equilibrio en el estudio de Amorós: el apoyo ciudadano a la apuesta de Allende y la Unidad Popular; la actitud del ejército chileno; los apoyos internacionales; las críticas razonable (o no) del MIR; las posibilidades reales de una mayor intervención popular y obrera, incluyendo la entrega de armas; el proceso de nacionalizaciones; la lucha contra los latifundios; los disensos interiores; la actitud del Partido Comunista chileno; el control obrero; el realismo político de algunas fuerzas y la ensoñación no controlada de otras; la firmeza y realismo de Allende; la supuesta inevitabilidad del golpe fascista de 1973; las otras intentonas militares; el viaje de Fidel Castro a Chile; el claro compromiso revolucionario de Allende siendo miembro de un Partido Socialista que no había renunciado en absoluto al combate contra el capitalismo; la posición del general Prats y otros militares constitucionalistas; los últimos momentos de Allende; las resistencias ciudadanas al golpe. Ninguno de los grandes temas ha sido olvidados por el autor.
Óscar Soto Guzmán, cardiólogo, el médico personal de Allende, cierra la semblanza (pp. 13-17) que ha escrito para el volumen con estas palabras: “Su suicidio, tan incomprendido por algunos sectores, fue un ejemplo de consecuencia política y personal, fue su entrega a la libertad, a la defensa de la Constitución, y el postrer homenaje al cargo de Presidente de la República que el pueblo chileno, democráticamente, le había otorgado”. Muchos sectores del pueblo chileno, muchos ciudadanos del mundo, no han olvidado, no hemos olvidado su entrega y su ejemplo. Mario Amorós, que nació precisamente el año en el que se produjo uno de los actos de ignominia más abyectos que podemos recordar y que difícilmente olvidaremos, ha escrito una biografía que sin duda será un clásico de la historia de Chile y lectura obligada de todo ciudadano que se identifique con la tradición socialista republicana y que piense, con Allende, que la historia no se detiene ni con la represión ni con el crimen.
Compañero presidente se abre con unas palabras que Salvador Allende pronunció el 5 de setiembre de 1970, con motivo de su victoria en las elecciones presidenciales que se habían celebrado en Chile: “[…] Gracias, gracias, compañeros. Ya lo dije un día. Lo mejor que tengo me lo odio mi partido, la unidad de los trabajadores y la Unidad Popular. A la lealtad de ustedes, responderé con la lealtad de un gobierno del pueblo, con la lealtad del compañero Presidente”. Cumplió, simplemente, cumplió.
En la mañana de un 11 de septiembre, de otro 11 de septiembre, Salvador Allende, la izquierda no entregada, perdieron la batalla, una batalla. La traición, la violencia feroz y guiada de unas Fuerzas Armadas, con resistencia interna de soldados en algunos regimientos, teledirigidas o apoyadas por los insistentes y conocidos servicios de inteligencia, acabaron con un proceso de transición democrática al socialismo. Sin embargo, apunta Amorós, “hoy renace la esperanza en América Latina y las grandes alamedas del socialismo vuelven a surgir en el horizonte: se trata de la lucha por una profunda y radical democratización de la sociedad, en todas las esferas, incluida la económica. En este camino nos acompañará “el metal tranquilo” de su voz, el ejemplo inolvidable del Compañero Presidente” (p. 27). Que así sea, que tampoco en esto yerre el buen sentido del joven historiador.

10 de juny 2008

ACTIVITATS PER LA MEMÒRIA HISTÒRICA DE LA UNITAT CIVICA PER LA REPÚBLICA

Nos complace invitaros a los actos que organizamos los dias 25 y 26 de Junio en el Museu d'Història de Catalunya, esperamos poder contar con vuestra presencia y que le hagáis la máxima difusión.

UNITAT CIVICA PER LA REPUBLICA I ASSOCIACIÓ PER LA RECUPERACIÓ DE LA MEMÒRIA HISTÒRICA- EXILI REPUBLICÀ
Museu d’Història de Catalunya
Barcelona, 25 i 26 de Juny 2008
Pl. de Pau Vila, 3 (Palau de Mar)

Amb el suport de :
Associació catalana d’ex-presos politics,
Associació pro-immolats per la llibertat a Catalunya, Associació d’Amics de les Brigades Internacionals de Catalunya, A.D.E.R.F.R.E.
Associació d’Antics Internats del franquisme a Catalunya, El Triangle Blau
Associació d’Antics Guerrillers Republicans Espanyols a França – FFI i Terra de Fraternitat
La revista El Viejo Topo
L’ARMH de Catalunya, Amics de Ravensbrück

Día 25 de juny, a les 19.00 hores

DOCUMENTAL:
“ESPEJO ROJO”, de Jean Ortíz

Jean Ortíz, professor, periodista i cineasta, va néixer a França. És fill d’un combatent i exiliat republicà.

“Espejo Rojo” parla de Virgilio Peña, que va néixer a Espejo, una localitat andalusa, que durant la guerra civil va tenir un comportament heroic. Virgilio narrarà la incursió franquista i l’alliberamnt que per uns dies va viure el poble. Més tard, s’exiliaria, a França, lluitaria contra els nazis i acabarïa en un camp d’extermini. La història de Virgilio és en primera persona i compte amb un arxiu d’imatges exhaustiu de tot aquell temps que van fer de Virgilio i de tants d’altres els herois anònims d’aquells republicans, disposats a donar la vida, per la llibertat dels pobles.
Amb la presència de Jean Ortíz, director del documental, i de Virgilio Peña

Día 26 de juny, a les 19.00 hores

TAULA RODONA:
“LA LLEI DE LA MEMÒRIA”

Amb Carlos Jiménez Villarejo, Antonio Doñate, Montserrat Sans i Ballús i Jordi Oliveras.
Modera i presenta Antonio Martín.
La Llei de la Memòria (Llei 52/2007), “por la que se reconoce y amplia derechos y se establecen medidas, en favor de quienes padecieron persecución o violencia, durante la Guerra Civil y la dictadura” ha obert un intens debat en el sí de la societat civil. En el marc dels drets que aquesta llei implica, proposem als participants, juristes i experts en drets humans, que aportin arguments per a poder obtenir el major benefici i les màximes prerrogativas en el seu cumpliment.

10 d’abril 2008

RECORDEM LA II REPÚBLICA, VOLEM LA III REPÚBLICA. FORA EL REI BORBÓ!!!

EUiA commemorarà l´aniversari de la IIa República amb un centenar d´actes i activitats arreu de Catalunya



Destaquen l´acte central de diumenge a Barcelona i una consulta popular per la IIIa República que es farà durant tot el cap de setmana
Esquerra Unida i Alternativa (EUiA) commemorarà els pròxims dies, un any més, l´aniversari de la proclamació de la IIa República, enguany el 77è. Per això, al voltant del 14 d´abril, la formació portarà a terme diverses accions que recorreran tot el territori català. Entre les activitats programades, destaquen una consulta popular per la IIIa República i l´acte central del pròxim diumenge. També una acció simbòlica i reivindicativa que es farà i es donarà a conèixer el mateix 14 d´abril a les 11.00 hores.El referèndum per la IIIa República es durà a terme durant tot el cap de setmana i el mateix dilluns 14 d´abril a diversos districtes de Barcelona, a les universitats UB, UPF i UAB i a poblacions de l´àrea metropolitana de Barcelona com l´Hospitalet, Mataró, Cerdanyola, Sant Joan Despí, Esplugues o Barbarà del Vallès, entre d´altres. Acte central commemoratiu de la IIa RepúblicaL´acte central d´aquesta campanya per la IIa República, que coorganitzen EUiA i la Fundació L´Alternativa, es farà el diumenge, 13 d´abril, a la Plaça del Fòrum de Barcelona, davant del monument en record dels afusellats del Camp de la Bota. Consistirà en l´actuació musical d´Àngels i Helena i diverses intervencions polítiques. Estarà presentat pel conseller del districte X de Barcelona, Carles Méndez, i hi haurà parlaments del responsable del grup de Memòria Històrica de Sant Adrià de Besòs, Carlos Ballesteros, i del coordinador general d´EUiA, Jordi Miralles.Altres actes d´arreu de CatalunyaCal destacar també que el dilluns 14 d´abril apareixeran pancartes reivindicatives a totes les vies d´accés a Barcelona. I com és habitual, entre la resta d´actes que es faran arreu de Catalunya organitzats per EUiA hi ha previstos també la penjada massiva de banderes republicanes, ofrenes florals a fosses comunes de republicans, trobades gastronòmiques, la inauguració d´una exposició sobre la deportació que van patir els republicans, la instal•lació de tenderols al carrer amb materials, llegida de manifests, la presentació de llibres de temàtica republicana, representacions teatrals i una caminada. Entre les organitzacions locals d´EUiA que recordaran el 14 d´abril i faran accions per a reivindicar un sistema republicà s´hi troben Sant Adrià, Manresa, Santa Coloma, Badalona, El Vendrell, Vila-Seca, Salt, Blanes, Sant Adrià, Mollet, Rubí o Castelldefels, entre altres. Totes les activitats, a més de les dates i llocs on es farà la consulta popular, les podreu consultar a l´apartat d´Agenda d´aquest web.EUiA, a més, assistirà a l´acte públic organitzat per la Unitat Cívica per la República que tindrà lloc el pròxim 14 d´abril. Serà a les 19.00 hores a la Plaça de Sant Jaume, i preveu diversos parlaments, actuacions i la lectura d´un manifest a càrrec de Loquillo. Conduiran l´acte Carme Sansa i José López.

06 de febrer 2008

PER LA MEMÒRIA HISTÒRICA I EL RECONEIXEMENT DELS LLUITADORS ANTIFRANQUISTES MOCIÓ D'ICV-EUiA AL PLE MUNICIPAL


MOCIÓ SOBRE LA MEMÒRIA HISTÒRICA I DE SUPORT MUNICIPAL A AQUELLES PERSONES QUE VAN PATIR PERSECUCIÓ O VIOLÈNCIA DURANT LA GUERRA CIVIL I LA DICTADURA QUE PRESENTA EL GRUP D’ICV-EUIA


PLE MUNICIPAL DEL 4 DE FEBRER DE 2008


Atès que el passat mes de desembre de 2007 les Corts Generals de l’Estat espanyol van aprovar la Llei per la qual es reconeixen i amplien drets i s’estableixen mesures a favor dels qui van patir persecució o violència durant la Guerra Civil i la Dictadura.


Atès que l’esperit d’aquesta Llei posa les bases perquè els poders públics duguin a terme polítiques públiques adreçades al coneixement de la nostra història i al foment de la memòria democràtica i adoptin mesures destinades a reparar les víctimes i promoure el coneixement i la reflexió sobre el nostre passat per evitar que es repeteixin situacions d’intolerància i violació dels drets humans com les viscudes en aquell temps.


Atès que aquesta Llei considera que els diversos aspectes relacionats amb la memòria personal i familiar, especialment quan s’han vist afectats per conflictes de caràcter públic, formen part de l’estament jurídic de la ciutadania democràtica, i així són abordats en l’article 2 de l’esmentat text, i que aquest precepte fa una proclamació general del caràcter injust de totes les condemnes, sancions i expressions de violència personal produïdes, per motius inequívocament polítics i ideològics, durant la Guerra Civil, així com les que, per les mateixes raons, van tenir lloc en la Dictadura posterior.


Atès que l’article 3 d’aquesta Llei declara la il•legitimitat, per vicis de forma i fons, de les condemnes i sancions dictades per motius polítics, ideològics o de creença per qualsevol dels tribunals o òrgans administratius durant la Dictadura contra aquelles persones que, defensant la legalitat anterior, van pretendre el restabliment d’un règim democràtic a l’Estat espanyol o van intentar viure conforme a opcions emparades per drets i llibertats avui reconegudes per la Constitució.


Atès que l’article 4 d’aquesta Llei reconeix el dret a obtenir una declaració de reparació i reconeixement personal a aquelles persones que durant la Guerra Civil i la Dictadura van patir els efectes de les resolucions dels diferents tribunals, jurats o altres òrgans penals o administratius.


Atès que a Santa Coloma de Gramenet coneixem l’existència de persones torturades, empresonades i represaliades pel règim franquista per la seva defensa de la llibertat i la democràcia, com van ser els casos de Francisco Téllez, José Jiménez, Alejo Castellanos i Josep Zamora, entre altres.


El Grup Municipal d’ICV-EUiA proposa al Ple l’adopció dels acords següents:


Primer: Que l’Ajuntament prengui les mesures necessàries per poder informar, assessorar i donar suport als ciutadans colomencs que vulguin iniciar els procediments necessaris per poder acollir-se a aquesta Llei, d’acord amb els criteris d’actuació i les normes que adopti la Conselleria d’Interior, Relacions Institucionals i Participació.


Segon: Que s’activi la creació d’un grup de treball o comissió ciutadana –amb entitats, associacions, partits polítics, persones individuals,...- que rescati de l’oblit la lluita d’aquelles persones i col•lectius que van treballar per la recuperació de les llibertats democràtiques, i que estudiï el que van suposar la Guerra Civil i el franquisme; perquè la recuperació de la memòria és el millor antídot per a no repetir aquesta part tan terrible de la nostra història; acord que ja es va prendre per aquest Ple Municipal el mes de gener de 2004.


Tercer: Que l’Ajuntament informi la ciutadania colomenca de les accions i els treballs que es realitzin en col•laboració amb el Memorial Democràtic, Llei aprovada pel Parlament de Catalunya el 31 d’octubre de 2007.


Quart: Que l’Ajuntament, imbuït de l’esperit d’aquesta Llei, doni suport a les actuacions que es portin a terme perquè es faci una revisió del judici a Lluís Companys, president de la Generalitat de Catalunya, i a la resta de membres dels diferents governs de la Generalitat en el període republicà.


Cinquè: Que es comuniqui a les diferents entitats i als col•lectius de la ciutat l’adopció dels acords abans esmentats.


Santa Coloma de Gramenet, febrer de 2008