NIEMEYER, ARQUITECTURA SOCIAL: ARTICLE PUBLICAT A FORUM GRAMA

Niemeyer, l'arquitectura social
Àngel Pla

Una de les darreres descobertes que he fet en l’àmbit cultural ha estat l’obra de l’arquitecte brasiler Oscar Niemeyer. Durant les vacances vaig tenir la possibilitat de visitar una exposició temporal sobre la seva obra, on destaquen els edificis dits públics, la seu de les Nacions Unides a Nova York, diversos edificis de la “inventada” capital de Brasil, Brasília, també la mesquita d’Alger, la seu de l’editorial Mondadori a Itàlia o del Partit Comunista Francès a París, i l’encaix d’aquests en l’entorn, l’espai i la natura.
Però tota l’eminència, contundència i grandiositat dels edificis projectats per Niemeyer haguessin només quedat en imatges, si no fos per que al costat i en paral·lel es teixeix una teranyina de consciència social que el fa radical en les propostes, defensor del Moviment dels “Sem Terra”, al que li va fer un monument i amb un compromís ferm amb els més desfavorits.
Niemeyer pensa que l’arquitectura ha de servir per donar “caliu i acolliment” a aquelles persones que no tenen recursos, com pintures en una pinacoteca, sorgeixen els edificis en les ciutats, per ser observats i per despertar sentiments i admiracions, doncs potser aquesta és l’única forma que a aquests col·lectius els resta, de gaudir.
Parlar de personatges així es parlar amb lletres grans, per a seva trajectòria, per la seva personalitat però sobretot per la petjada de la seva obra.
I aquí ens diuen que fem edificis moderns? Santa Coloma està repetint fil per randa els esquemes tardofranquistes, que van donar-li l’esperit suburbial i perifèric del qual, malgrat els esforços, no s’ha pogut treure del damunt.
Ens expliquen que ens duen els millors arquitectes del moment per fer gratacels, densificació de ciutat, depredació de zones verdes, i cremar les restes d’oxigen que resten dels cada cop menys arbres que hi ha a la ciutat.
Ens donen premis pel millor disseny d’edifici públic, l’habitatge de Regesa al carrer Lluís Companys, però fa més de 30 anys que tenim un gran espai a Can Zam que ha de ser verd i ciutadà i no hi ha pressa per enllestir-lo.
Santa Coloma perd oportunitats, noves tecnologies, comerç, tèxtil, cinemes...i ens diuen que Santa Coloma va bé...
De cops, és ben difícil fer-hi similituds, l’obra de Niemeyer s’estudia com una de les més riques del Segle XX, a Santa Coloma els estudiants d’urbanisme japonesos ho fan com una de les pitjors....i anem ampliant el currículum.

Niemeyer, que va fer als 100 anys d’edat el desembre de 2007, considera que “l’arquitectura no és important, l’important es la vida”.