MOCIO APROVADA PER DECLARAR GRAMENT BESOS CIUTAT ACTIVA EN LA PREVENCIÓ DESNONAMENTS I DEFENSA DRET HABITATGE (VALORACIONS DES D'EUIA)

MOCIÓ PER DECLARAR SANTA COLOMA DE GRAMENET CIUTAT ACTIVA EN LA PREVENCIÓ DELS DESNONAMENTS I LA DEFENSA DEL DRET A L’HABITATGE.


Donat que abans de l’esclat de la crisi les entitats financeres van facilitar préstec per damunt del valor de l’habitatge a milers de famílies que comprometien més del 50% dels seus ingressos i amb uns terminis cada vegada més llargs, cosa que ha contribuït a generar un dels sobre endeutaments privats més alts del món,

Donat que segons les dades del Consell General del Poder Judicial es preveu que a Catalunya els anys 2011 i 2012 hi puguin haver entre 40.000 i 50.000 execucions hipotecàries,

Donat que quan això succeeix, les famílies i persones afectades no solament s’enfronten a la pèrdua del seu habitatge, sinó també a una condemna financera de per vida: l’entitat bancària interposa una demanda i s’inicia el procés d’execució hipotecària que finalitza amb la subhasta de l’immoble. Si la subhasta resta deserta (cosa que en el context actual de crisi succeeix en el 90% dels casos), amb la llei vigent l’entitat bancària s’adjudica l’habitatge pel 50% del valor de taxació i continua reclamant el pagament del deute restant, més els interessos i els costos judicials, a les persones en situació d’insolvència, mitjançant l’embargament de nòmines, comptes, etc, així com embargaments als avalistes. És a dir, a més de perdre els seu habitatge, milers de famílies i persones s’enfronten a una condemna financera de per vida que es tradueix en una condemna a l’exclusió social i a l’economia submergida.

Donat que aquesta legislació que permet que les entitats financeres s’adjudiquin els habitatges pel 50% del valor de taxació no solament és anòmala i no té comparativa amb les legislacions d’altres països del nostre entorn, sinó que a més era desconeguda per les famílies quan van signar els contractes hipotecaris. Fet que es suma a la publicitat enganyosa amb la que es va comercialitzar la majoria d’aquestes hipoteques, a la sobrevaloració en les taxacions i al llenguatge de difícil comprensió utilitzat en els contractes que ara es descobreix que en molts casos amagaven tot tipus de clàusules abusives, com és el cas de les clàusules “terra”.

Donat que considerem inadmissible i totalment injust que en un Estat social i democràtic de dret, totes les conseqüències de la crisi recaiguin sobre la part més vulnerable del contracte hipotecari i en canvi les entitats financeres, en bona mesura responsables de l’actual crisi no assumeixin cap responsabilitat, al mateix temps que continuen generant milers de milions de beneficis anuals.

Donat que estem davant d’un conflicte social que cada dia afecta a més famílies i que es concreta en l’àmbit local, ja que són els ajuntaments en un moment de crisi econòmica con l’actual on es dirigeixen majoritàriament les persones i famílies afectades a la recerca d’ajuda.

Donat que actualment diverses forces polítiques, entitats i moviments socials estan reclamant la modificació de la regulació hipotecària incorporant la figura de la dació en pagament, de forma que el deutor quedi alliberat de la totalitat del deute hipotecari amb el lliurament de l’habitatge al banc creditor.

Donat que en un primer moment un jutjat de primera instància d ela localitat de Lizarra i recentment l’Audiència Provincial de Navarra ha dictat una resolució en la qual considera “suficient” la devolució d’una propietat per cancel·lar un deute contret amb una entitat bancària i que ha considerat la pretensió de cobrar més enllà del valor de la propietat com a “moralment rebutjable”. Amb aquesta resolució judicial queda obertament qüestionada la Llei hipotecària espanyola que no preveu el dret de dació per algú que no pot pagar la hipoteca.

Donat que, aquesta sentència, tot i no crear jurisprudència, obre la porta a una de les peticions més reivindicades durant els últims anys pels col·lectius de titulars d’hipoteques, amb l’esperança que es modifiqui la normativa actual i, com passa en d’altres països, es pugui saldar el deute amb el retorn del bé hipotecat.

Considerant que tot el que aquí s’ha exposat vulnera l’actual marc jurídic, doncs el dret a l’habitatge és un mandat constitucional, especialment recollit en l’article 47 de la Constitució Espanyola.

Però també en l’article 33, que limita clarament el dret a la propietat privada al compliment de la seva funció social (i que a dia d’avui s’incompleix sistemàticament en els pisos buits acumulats per bancs i caixes), o en l’article 24 que garanteix la tutela judicial.

Així com els compromisos jurídics en matèria de dret a l’habitatge assumits per l’Estat Espanyol al ratificar tractats internacionals vinculats con són, entre altres, la Declaració Universal de Drets Humans (article 25) i el Pacte Internacional de Drets Econòmics, Socials i Culturals (article 11), especialment a partir de la seva Observació General número 4 – que concreta el contingut del dret a un habitatge adequat – i l’Observació General número 7 – que defineix els desnonaments forçosos com una de les principals vulneracions del dret a l’habitatge.

Considerant que tot el que aquí s’ha exposat depèn bàsicament d’una normativa de competència estatal, però que els seus efectes dramàtics es concreten en l’àmbit municipal, perquè són els ajuntaments a on s’adrecen majoritàriament les persones i famílies afectades en cerca d’ajuda. Així, els ajuntaments es converteixen en doblement perjudicats: en primer lloc perquè es vulneren els drets fonamentals de la seva població; en segon lloc, perquè en ple context de crisis i fortes retallades socials, quan els recursos són més escassos que mai, reben totes les peticions d’ajut de les persones i famílies empobrides.

Considerant que la pèrdua de l’habitatge priva a l’individu o família de tota residència, i que, a la vegada, la manca de residència exclou de tota via administrativa, amb la conseqüència de la pèrdua de drets, impedint a les persones afectades realitzar-se tant professional com familiarment.

Considerant que, com a conseqüència de l’esmentat anteriorment, els desnonaments - encara més quan suposen el manteniment d’un deute en forma de condemna financera – impliquen alts nivells d’inseguretat i considerant que els ajuntaments tenen la responsabilitat de garantir els drets dels seus ciutadans.


Considerant que l’Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet ha estat portant a terme una tasca important de detecció, assessorament i acompanyament a famílies que es troben i s’han trobat en processos de desnonaments mitjançant els canals establerts pels equips de Serveis Socials de la ciutat.

Per tot l’exposat, PROPOSEM els següents acords:

Primer.- Declarar Santa Coloma de Gramenet com a ciutat activa i compromesa en la prevenció de desnonaments per dificultats econòmiques, i en defensa del dret de l’habitatge.

Segon.- Instar al Govern de l’Estat que, tal i com venen proposant la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca i altres organitzacions socials, aprovi una modificació de la regularització hipotecària que inclogui la figura de la dació en pagament, de manera que, en els casos de residència habitual, si el banc executa l’hipoteca i es queda amb l’habitatge, la totalitat del deute (principal, més interessos i costos judicials) quedi liquidada, tal i com succeeix en altres països de la UE o als EEUU, així com garantir també, amb efectes retroactius, que quedi condonat el deute dels qui ja han patit el desnonament en el marc d’una execució hipotecària.

Tercer.- Instar al Govern de l’Estat a aprovar una moratòria o implementar les mesures necessàries per paralitzar el desnonaments de les famílies que només disposen d’aquest habitatge com la seva única residència i que es troben en situació d’insolvència sobrevinguda i involuntària. Pels milers de desnonaments ja produïts, que s’aprovi amb caràcter d’urgència mesures destinades a que els milers de pisos buits d’aquests embargaments siguin posats immediatament a disposició de les famílies/persones desnonades i sense recursos en règim de lloguer social, no superant el 30% de la renta familiar disponible.

Quart.- Més enllà de les mesures de competència estatal i de la Generalitat de Catalunya, emprendre mesures a nivell municipal per paralitzat els desnonaments, com:

Reimpulsar la Xarxa d’Habitatge de Lloguer Social de la Generalitat de Catalunya, i finalitzar les gestions per la posada en marxa de la gestió directa dels ajuts de lloguer de joves de l’Estat (Renda Bàsica d’Emancipació)

Incorporar en el protocol local específic per a la concessió de prestacions i ajuts econòmics d’urgència social relacionats amb l’habitatge un apartat específic per a persones que es troben en processos d’execució hipotecària i desnonament.

Reforçar la coordinació entre els serveis d’habitatge i serveis socials de l’Ajuntament, realitzant reunions periòdiques sobre les problemàtiques derivades de l’habitatge.

Incorporar en les tasques d’assessorament a famílies en procés de desnonament la derivació i intermediació del servei que l’oficina Ofideute de la Generalitat de Catalunya en matèria d’assessorament legal i mediació amb els bancs i caixes per torbar alternatives que no comportin la negació del dret a l’habitatge.

Crear, dins el Consell Local de Benestar Social, una taula de treball amb representació de l’administració i del teixit associatiu de la ciutat per valorar la tasca portada a terme en temes de desnonament i treballar propostes de futur en aquest àmbit.

Cinquè.- Sol·licitar als jutjats de Santa Coloma de Gramenet que faci arribar mensualment al Departament de Benestar Social i Famílies una relació dels processos judicials que podrien finalitzar amb el llançament de les persones demandades.

Sisè.- Declarar abusives les clàusules que en el contracte hipotecari fixin un límit a la variació a la baixa del tipus d’interès variable contactat.

Setè.- Convocar, a través de l’Oficina Municipal de l’Habitatge, als directors de bancs i caixes que operen en el municipi per tal d’instar-los a fer totes les actuacions possibles per evitar les execucions hipotecàries i dels contractes de lloguer, a més d’esdevenir fòrum per estudiar propostes encaminades a reallotjar els afectats/des.

Vuitè.- Reforçar la difusió de les ajudes en matèria d’habitatge que actualment es poden tramitar a l’Oficina Municipal de l’Habitatge, tant les ajudes de lloguer (de l’Estat Espanyol i de la Generalitat de Catalunya), on existeix una prestació específica per a situacions d’especial urgència per al pagament del lloguer o de les quotes d’amortització hipotecària en situacions especials, així com reforçar la borsa d’habitatge de lloguer per tal d’oferir uns preus de lloguer inferiors als del mercat.

Novè.- Demanar al Govern de l’Estat i al Govern de la Generalitat de Catalunya que prenguin totes les mesures i accions necessàries per tal de dotar als ajuntaments dels recursos econòmics i competències adients per fer front, amb garanties legals, al fenomen dels desnonaments que es donen a ciutats i pobles de Catalunya.

Desè.- Donar trasllat d’aquests acords a la Comissió d’Habitatge del Congrés dels Diputats, a la Mesa del Parlament de Catalunya, a la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca, a la Federació d’Associacions de Veïns de Santa Coloma de Gramenet (FAVGRAM), a la Federació d’Entitats Veïnals i Associatives de Santa Coloma de Gramenet (FEVAG) i a la Confederació d’Associacions Veïnals de Catalunya (CONFAVC).

VALORACIONS I MOTIUS PER LA'PROVACIÓ DE LA MOCIÓ DES D'EUIA:


Se crea la Comisión dentro de Bienestar Social, no como decia en el texto de “trabajar para la creación..” donde se incluye que esten represerntados los afectados y entidades cívicas de la ciudad.

Se separa de que esten las entidades bancarias en la misma comisión ya que estas no acudirian a este marco más general y se hace en otra comisión a parte para trabajar e incidir en las entidades bancarias para buscar soluciones y hacerles llegar propuestas que surjan de la Comisión de Bienestar Social.

Se solicita que la información de los Juzgados llege a Bienestar Social ya que el Servicio d´Habitatge local no incide en los desahucios, así mismo como decia la moción original que no solo se limite a informar a los afectados sino que especifica que se realice un seguimiento de los casos.