30 de juliol 2008

Compañero Presidente. Salvador Allende, una vida por la democracia y el socialismo: Reseña en Forum Grama


Una biografía político-intelectual imprescindible
Mario Amorós, Compañero Presidente. Salvador Allende, una vida por la democracia y el socialismo. PUV, Valencia 2008, Prólogo de Óscar Soto Guzmán, 372 páginas.
Salvador López Arnal
Lo esencial de esta reseña puede ser dicho de forma breve: léanlo y pásenlo. Pocas biografías pueden emocionar e interesar tanto al lector socialista, al lector en general, como la que ha escrito el joven y prolífico historiador Mario Amorós. Todo en este ensayo, incluido su título, destilan atención, cuidado, aproximación rigurosa, interés real por el biografiado, equilibrio, documentación, análisis construidos desde diferentes atalayas y también, y no en menor importancia, excelente escritura. El volumen, si de mi dependiera, sería motivo de estudio y disfrute voluntario en todos los centros de educación preuniversitaria y universitaria, además, por supuesto, de material de análisis de las organizaciones sindicales, políticas y asociaciones vecinales de inspiración crítica.
Explicándome con mayor detalle.
Recuerdo las palabras que una y otra vez han sonado en el corazón y la mente de todo socialista no entregado en estos últimos treinta y cinco años: “Trabajadores de mi patria: tengo fe en Chile y su destino. Superarán otros hombres este momento gris y amargo donde la traición pretende imponerse. Sigan ustedes sabiendo que mucho más temprano que tarde de nuevo abrirán las grandes alamedas por donde pase el hombre parta construir una sociedad mejor. ¡Viva Chile! ¿Viva el pueblo! ¡Vivan los trabajadores! Estas son mis últimas palabras. Tengo la certeza de que mi sacrificio no será en vano. Tengo la certeza de que por lo menos será una lección moral que castigará la felonía, la cobardía y la traición”.
El hombre que las pronunció, el centenario de cuyo nacimiento celebraremos el próximo 26 de junio, otra víctima del fascismo, murió pocos momentos después. Su ejemplo, su trayectoria, su compromiso, sus palabras, su hacer, su combatividad, se levantan cada día de pasa, con mayor fuerza y claridad si cabe, como una referencia para todas las tradiciones que aspiren a romper con el yugo del Capital, con sus corporaciones y sus grandes instrumentos políticos. Amorós ha escogido muy bien, con cuidado extremo, su materia de estudio.
Como ya demostrara en Chile, la herida abierta; Después de la lluvia. Chile la memoria herida; Antonio Llidó., un sacerdote revolucionario, y La memoria rebelde, Amorós es un gran conocedor de la historia reciente de Chile que suele indagar sobre aspectos poco transitados, con excelentes instrumentos historiográficos, con sensibilidad y con una documentación apabullante. Las diez páginas de bibliografía anexas a Compañero presidente contienen, además de algunos detalles dados en notas a pie de página, más de doscientas referencias. Años de esfuerzo, de dedicación, de estudio, con resultados excelentes.
Aparte del prólogo de Óscar Soto Guzmán y de una interesante cronología de la vida de Allende (pp. 355-359), el volumen se divide en tres partes que el mismo autor resume en su introducción. En la primera se analiza la etapa anterior a la investidura de Allende como presidente de la República (1908-1970). La segunda parte se centra en los dos primeros años de su gobierno, etapa en la que su gobierno aplicó de inmediato el programa de la Unidad Popular y procedió a la construcción del Área Social, el embrión de la futura economía socialista. La tercera analiza el último año de su gobierno. Desde comienzos de 1972, recuerda Amorós, se apreció una crisis en la Unidad Popular originada por las contradicciones y disensos ante la construcción del socialismo. La polémica no enfrentó solo, como es sabido, al Partido Comunista con el MIR, no integrado en la UP, sino que desde junio de 1972, desde el cónclave de Lo Curro, “se expresaron con claridad las dos visiones de la política económica, y del proceso revolucionario en general, que se articulaban en torno a Salvador Allende y el Partido Comunista, por una parte, y el Partido Socialista, por otra” (p. 23).
Todos los interrogantes que surgieron en el proceso chileno son tratados con documentación y equilibrio en el estudio de Amorós: el apoyo ciudadano a la apuesta de Allende y la Unidad Popular; la actitud del ejército chileno; los apoyos internacionales; las críticas razonable (o no) del MIR; las posibilidades reales de una mayor intervención popular y obrera, incluyendo la entrega de armas; el proceso de nacionalizaciones; la lucha contra los latifundios; los disensos interiores; la actitud del Partido Comunista chileno; el control obrero; el realismo político de algunas fuerzas y la ensoñación no controlada de otras; la firmeza y realismo de Allende; la supuesta inevitabilidad del golpe fascista de 1973; las otras intentonas militares; el viaje de Fidel Castro a Chile; el claro compromiso revolucionario de Allende siendo miembro de un Partido Socialista que no había renunciado en absoluto al combate contra el capitalismo; la posición del general Prats y otros militares constitucionalistas; los últimos momentos de Allende; las resistencias ciudadanas al golpe. Ninguno de los grandes temas ha sido olvidados por el autor.
Óscar Soto Guzmán, cardiólogo, el médico personal de Allende, cierra la semblanza (pp. 13-17) que ha escrito para el volumen con estas palabras: “Su suicidio, tan incomprendido por algunos sectores, fue un ejemplo de consecuencia política y personal, fue su entrega a la libertad, a la defensa de la Constitución, y el postrer homenaje al cargo de Presidente de la República que el pueblo chileno, democráticamente, le había otorgado”. Muchos sectores del pueblo chileno, muchos ciudadanos del mundo, no han olvidado, no hemos olvidado su entrega y su ejemplo. Mario Amorós, que nació precisamente el año en el que se produjo uno de los actos de ignominia más abyectos que podemos recordar y que difícilmente olvidaremos, ha escrito una biografía que sin duda será un clásico de la historia de Chile y lectura obligada de todo ciudadano que se identifique con la tradición socialista republicana y que piense, con Allende, que la historia no se detiene ni con la represión ni con el crimen.
Compañero presidente se abre con unas palabras que Salvador Allende pronunció el 5 de setiembre de 1970, con motivo de su victoria en las elecciones presidenciales que se habían celebrado en Chile: “[…] Gracias, gracias, compañeros. Ya lo dije un día. Lo mejor que tengo me lo odio mi partido, la unidad de los trabajadores y la Unidad Popular. A la lealtad de ustedes, responderé con la lealtad de un gobierno del pueblo, con la lealtad del compañero Presidente”. Cumplió, simplemente, cumplió.
En la mañana de un 11 de septiembre, de otro 11 de septiembre, Salvador Allende, la izquierda no entregada, perdieron la batalla, una batalla. La traición, la violencia feroz y guiada de unas Fuerzas Armadas, con resistencia interna de soldados en algunos regimientos, teledirigidas o apoyadas por los insistentes y conocidos servicios de inteligencia, acabaron con un proceso de transición democrática al socialismo. Sin embargo, apunta Amorós, “hoy renace la esperanza en América Latina y las grandes alamedas del socialismo vuelven a surgir en el horizonte: se trata de la lucha por una profunda y radical democratización de la sociedad, en todas las esferas, incluida la económica. En este camino nos acompañará “el metal tranquilo” de su voz, el ejemplo inolvidable del Compañero Presidente” (p. 27). Que así sea, que tampoco en esto yerre el buen sentido del joven historiador.

NIEMEYER, ARQUITECTURA SOCIAL: ARTICLE PUBLICAT A FORUM GRAMA


Niemeyer, l'arquitectura social
Àngel Pla

Una de les darreres descobertes que he fet en l’àmbit cultural ha estat l’obra de l’arquitecte brasiler Oscar Niemeyer. Durant les vacances vaig tenir la possibilitat de visitar una exposició temporal sobre la seva obra, on destaquen els edificis dits públics, la seu de les Nacions Unides a Nova York, diversos edificis de la “inventada” capital de Brasil, Brasília, també la mesquita d’Alger, la seu de l’editorial Mondadori a Itàlia o del Partit Comunista Francès a París, i l’encaix d’aquests en l’entorn, l’espai i la natura.
Però tota l’eminència, contundència i grandiositat dels edificis projectats per Niemeyer haguessin només quedat en imatges, si no fos per que al costat i en paral·lel es teixeix una teranyina de consciència social que el fa radical en les propostes, defensor del Moviment dels “Sem Terra”, al que li va fer un monument i amb un compromís ferm amb els més desfavorits.
Niemeyer pensa que l’arquitectura ha de servir per donar “caliu i acolliment” a aquelles persones que no tenen recursos, com pintures en una pinacoteca, sorgeixen els edificis en les ciutats, per ser observats i per despertar sentiments i admiracions, doncs potser aquesta és l’única forma que a aquests col·lectius els resta, de gaudir.
Parlar de personatges així es parlar amb lletres grans, per a seva trajectòria, per la seva personalitat però sobretot per la petjada de la seva obra.
I aquí ens diuen que fem edificis moderns? Santa Coloma està repetint fil per randa els esquemes tardofranquistes, que van donar-li l’esperit suburbial i perifèric del qual, malgrat els esforços, no s’ha pogut treure del damunt.
Ens expliquen que ens duen els millors arquitectes del moment per fer gratacels, densificació de ciutat, depredació de zones verdes, i cremar les restes d’oxigen que resten dels cada cop menys arbres que hi ha a la ciutat.
Ens donen premis pel millor disseny d’edifici públic, l’habitatge de Regesa al carrer Lluís Companys, però fa més de 30 anys que tenim un gran espai a Can Zam que ha de ser verd i ciutadà i no hi ha pressa per enllestir-lo.
Santa Coloma perd oportunitats, noves tecnologies, comerç, tèxtil, cinemes...i ens diuen que Santa Coloma va bé...
De cops, és ben difícil fer-hi similituds, l’obra de Niemeyer s’estudia com una de les més riques del Segle XX, a Santa Coloma els estudiants d’urbanisme japonesos ho fan com una de les pitjors....i anem ampliant el currículum.

Niemeyer, que va fer als 100 anys d’edat el desembre de 2007, considera que “l’arquitectura no és important, l’important es la vida”.

25 de juliol 2008

CiU i EUiA critiquen la manera com el govern colomenc respon als temes: PUBLICAT A EL PUNT DIARI DIVENDRES 25 DE JULIOL






CiU i EUiA critiquen la manera com el govern de Santa Coloma respon a determinades preguntes i precs que es formulen en les sessions plenàries. En el darrer ple, el regidor convergent Manel Olivés ja va manifestar la seva disconformitat amb el temps que es triga «a donar resposta» i amb el contingut en si de la contesta. «Quan preguntem, per exemple, sobre les greus deficiències que presenta l'equipament cultural de Can Sisteré en matèria de supressió de barreres arquitectòniques [...] resulta totalment insòlit que la resposta de l'equip de govern sigui que aquest tema està en estudi», assegura Olivés en una nota de premsa.


En la mateixa línia, el coordinador d'EUiA, Àngel Pla, assegura que «la informació que es dóna no és informació: no diuen mentides, però tampoc veritats», i que aquesta pot trigar «més de tres mesos».


MÉS «CONTUNDÈNCIA»


Pla també considera que els resultats electorals dels socialistes en tots els comicis ha accentuat «el tarannà prepotent» del govern de la ciutat. Segons ell, això es reflecteix en el «canvi de projectes, com ara el de Can Zam, la nul·la aplicació de polítiques socials o el menyspreu per l'actuació dels grups municipals». Pla demana al seu grup municipal «més contundència en la denúncia d'aquests fets» i més implicació amb les plataformes socials de la ciutat per fer « política d'oposició».

23 de juliol 2008

Esquerra Unida i Alternativa creiem necessària una resposta social i política unitària a les actuacions i les formes de govern del PSC a Santa Coloma


Esquerra Unida i Alternativa creiem necessària una resposta social i política unitària a les actuacions i a les formes de govern del PSC a Santa Coloma



NOTA DE PREMSA: SANTA COLOMA DE GRAMENET 23 DE JULIOL 2008


EUiA considerem molt greus i que a cops es situen en els marges de la democràcia, les actuacions del Govern Municipal, en els darrers mesos diferents fets posen de manifest que hi ha un perfil autoritari i prepotent per part del PSC, molt allunyat del “talante de ZP” o de la política realitzada pel govern d’entesa.



Això es reflexa en:


· Manca de resposta i menyspreu per l’actuació dels grups municipals de l’oposició.


· Desdir-se i refer un projecte consensuat en el si del Consell de Ciutat, Can Zam.


· Projectes urbanístics agressius, massificadors i que afegeixen densitat a la ciutat, La Bastida.


· Retalls en la llibertat d’expressió, eliminació de murals de les entitats, multes a les entitats per publicitat d’activitats, censura a l’Ajuntament Informa sobre activitats de les mateixes.


· Nul·la aplicació de politiques socials vers els més desfavorits, congelació Pressupost S.Socials 2008, manca d’ajuts per a aliments, no desenvolupament de politiques d’habitatge de la Generalitat per a aquests col·lectius.


Esquerra Unida i Alternativa considerem necessària una resposta conjunta des de l’esquerra política i social a aquests fets i formes.


Creiem que des de l’Ajuntament la coalició ICV-EUiA hem de ser-hi més contundents en la denuncia d’aquests fets i situant-se en una política d’oposició clara i contundent, el PSC ja ha demostrat la seva nul·la voluntat de diàleg, cal obrir a la ciutadania la coalició i donar veu a aquells col·lectius ciutadans que són damnificats pel govern municipal.



Àngel Pla

Regidor ICV-EUiA

Coordinador local EUiA

Membre de la Comissió Nacional d’Esquerra Unida i Alternativa

IZQUIERDA UNIDA: CAMPAÑA DE SOLIDARIDAD CON EL ALCALDE DE SESEÑA


OS ADJUNTO EL ARTICULO "EL MAGO DEL LADRILLO"


CUENTA DE SOLIDARIDAD: CAJA DE CASTILLA LA MANCHA Nº 2105 0036 11 1242029983


Por este artículo, publicado en una revista de la asamblea de IU de Seseña, la titular del juzgado número 4 de Illescas reclama al alcalde y a los ex concejales de IU una fianza de 133.333 euros debido a la querella presentada por el constructor,Francisco Hernando, conocido como 'El Pocero' que solicita el embargo de los bienes particulares y cuentas del alcalde de Seseña, y de cuatro concejales y ex concejales de IU, Mercedes Urosa, Nuria Muñoz, David García y Mercedes González.


EL MAGO DEL LADRILLO
A semejanza de lo que ocurre en el resto de España, donde se está construyendo un tercio de toda la vivienda nueva de Europa, en Seseña ha fijado sus ojos de águila un mago del ladrillo.
Y tiene explicación si convenimos que Seseña posee una buena comunicación por carretera, un amplio término municipal y un pequeño grupo de políticos de principios débiles y moldeables. Características todas ellas que, en conjunto, reproducen el hábitat ideal para llevar a cabo negocios inmobiliarios en breves plazos de ejecución, Dinero rápido en sencilla mezcla con ningún escrúpulo y apoyo de altas instancias políticas y financieras.
El esquema de trabajo de estos magos del ladrillo empieza a ser conocido con asuntos tales como el caso Marbella; buscan suelo barato, rústico o zona verde, controlan los poderes políticos para que aprueben y recalifiquen según sus necesidades, compran voluntades ofreciendo mucho trabajo en el entorno y cuando terminan, más pronto que tarde, se marchan a la búsqueda de un nuevo lugar, dejando en su camino: un ingente cúmulo de despropósitos urbanísticos, medioambientales, sociales, de resolución costosa y difícil que siempre corresponde a otros gestionar y a los nuevos vecinos padecer; La corrupción política y personal que genera desconfianza en el futuro, el trabajo en precario y temporal que deja un grosero rastro de accidentes laborales, el negocio inmobiliario que facilita el mercado de dinero negro, la falta de servicios, la desestructuración social de los pueblos, entre otros.
Ese panorama se repite allí donde estos virtuosos magos del ladrillo ponen su objetivo y Seseña ha sido seleccionado: El Quiñón, Residencial Francisco Hernando, núcleo separado por cuatro kilómetros del casco urbano y con 13.000 viviendas en altura de 10 pisos, 75 viviendas por hectárea cuando nuestra media es de 30, sin compromisos firmes de la Administración Regional para dotaciones y equipamientos, es prueba fehaciente de lo que decimos.
Pero se ha encontrado el mago resistencias en Sesefia y por serie inesperadas, de más difícil resolución. Su primer problema es el gobierno municipal, y reconocemos que sabe cómo manejarse utilizando dos métodos familiares en su trayectoria empresarial: la compra de votos, de voluntades políticas y la utilización descarada de sus medios de comunicación particulares. Los políticos y vecinos de Boadilla del Monte y Villaviciosa de Odón saben a qué nos referimos.
En Seseña compra los votos más fáciles: dos concejales y un familiar directo del portavoz de una parte de la oposición están en la nómina de ONDE 2000, su Empresa de construcción. Al resto les apoya con descaro en su camino hacia las próximas elecciones. Reconozcamos también su falta de imaginación.
En los medios de comunicación tiene planes de futuro: radio y televisión y realidades que ya utiliza: su periódico La Voz de La Sagra, en el que podemos comprobar que no existe la voz del Alcalde o del gobierno municipal en las crónicas de los plenos o en las entrevistas a políticos locales, simplemente se excluye por censura interesada.
Y su segundo problema es el grupo político que forma el gobierno municipal: Izquierda Unida, a quienes sabe que no es posible comprar o moldear. Desconoce este mago del ladrillo la realidad de nuestro grupo político y cabe hoy descubrirle, para que se instruya, que nuestro método de funcionamiento interno impide a ningún cargo de Izquierda Unida decidir distinto a lo que acuerda la Asamblea, cabe decirle que las decisiones (acertadas o no) se toman por el colectivo y que no sirve acosar a nuestros alcaldes y concejales en la búsqueda de su mejor manejo, simplemente porque los cargas públicos de Izquierda Unida sólo son manejados por las Asambleas de Izquierda Unida y no caben por tanto compras ni oscuros tratos en su recorrido y su gestión.
Y nos quiere convencer con su prensa interesada, su Voz en La Sagra, que nuestro alcalde en Seseña engaña a su Asamblea al votar en contra del desarrollo urbanístico del Quiñón y acto seguido, dice su Voz, agiliza su gestión en la Consejería correspondiente. El Quiñón se aprobó, esto si lo sabe, con los votos sumados del PP y PSOE, felizmente ahora en la oposición.
Y hay que decir que la apuesta urbanística del gobierno municipal de Izquierda Unida en Seseña sigue siendo firme, hasta ahora, en esta legislatura no se ha recalificado ni un solo metro de suelo en todo el término de Seseña y los planes, las directrices urbanísticas en las que estamos trabajando, habran de servir para contener, más que para crecer, con el objetivo conocido de unir todas las áreas urbanas ahora dispersas, Seseña, Seseña Nueva, Vallegrande,...
Y ahora, además, gracias al abracadabra del mago del ladrillo y sus colaboradores, habrá que contar con los nuevos vecinos del Quiñón. Bienvenidos todos. ¡El mago, no!

22 de juliol 2008

ICV-EUiA PRESENTA UNA MOCIO DE REBUIG A LA DIRECTIVA DE LA VERGONYA APROVADA PEL PARLAMENT EUROPEU


Cap grup municipal va donar suport,CiU es va abstenir i PP i PSC-PSOE va votar de forma contraria.



MOCIÓ CONTRA LA DIRECTIVA DEL RETORN QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL D’ICV-EUiA DE L’AJUNTAMENT DE SANTA COLOMA DE GRAMENET AL PLE MUNICIPAL DE 21 DE JULIOL DE 2008
El passat 18 de juny el Parlament Europeu va aprovar l’informe Weber que dóna llum verda a la Directiva relativa als procediments i normes comunes als Estats Membres per al retorn dels nacionals de tercers països que es trobin il·legalment al territori (Directiva Retorns), que prioritza els aspectes més repressors de la política migratòria, centrats en l’internament, les expulsions, les repatriacions i les mesures coercitives sense garanties de respecte als drets humans i a la vida de les persones migrades. En qualsevol cas, el punt de partida d’aquest debat hauria de ser la gestió legal de les migracions entesa en un sentit ampli.
Al mateix temps el Govern Espanyol vol ampliar fins als 60 dies l’internament de les persones migrades tot i les condicions deplorables dels centres d’internament al nostre país. L’Estat espanyol contínua vulnerant els drets més bàsics de les persones migrades en situació irregular, doncs permet el manteniment d’autèntics "forats negres", els centres d’internament d’estrangers, sense inspecció judicial, on són recloses persones que no han comès delictes i les deficiències dels quals han estat reiteradament denunciades no només pel defensor del Poble sinó també pel Parlament Europeu, les organitzacions humanitàries així com pels grups de l'esquerra europea i el grup Vers/ALE del Parlament Europeu.
Atès que la Directiva Retorns preveu, entre d’altres, els següents aspectes: una decisió administrativa que comporta privació de llibertat, fins i tot durant el tràmit de sol·licitud d’asil o de permís de residència –fins ara es requeria una ordre judicial prèvia -, una durada de la detenció que pot estendre’s fins als 18 mesos –a Espanya actualment són 40 dies -, una pena sistemàtica de prohibició d’accés al territori europeu per 5 anys – l’Estat Espanyol ja ho aplica- i una falta de protecció i garanties legals. La Directiva també preveu que aquestes mesures s'apliquin en determinades circumstàncies als menors no acompanyats.
Atès que l’aprovació d’aquesta Directiva significa un atemptat als drets humans, un retrocés en el projecte d’integració europea i un atac als principis fonamentals com el dret a la llibertat i el dret a emigrar, a més de perpetuar la intolerància i la segregació de la població més exclosa i en situació més desfavorable.
Atès que tant el projecte de Directiva com les intencions manifestades pel govern espanyol són inacceptables perquè donen carta blanca a la vulneració sistemàtica dels drets fonamentals, no plantegen la qüestió des de l’òptica dels drets humans i no només estableixen mesures de privació de llibertat, sinó que tampoc fixen normes de protecció suficients per a impedir que les ja deplorables condicions actuals es deteriorin encara més.
Per tot això el Grup Municipal d’ICV-EUiA de l’ajuntament de Santa Coloma de Gramenet proposa al Ple Municipal l’adopció dels acords següents:
Primer: Manifestar el nostre rebuig a l’aprovació per part del Parlament Europeu de l’informe Weber que dóna llum verda a la Directiva del Retorn.
Segon: Demanar al Govern Espanyol que garanteixi els drets bàsics de les persones migrades en situació irregular.
Tercer: Animar a les forces polítiques, socials i civils a continuar amb la campanya de denúncia d’aquesta Directiva.
Quart: Informar d’aquest acord al Parlament de Catalunya, el Congrés del Diputats, Govern de l’Estat i el Parlament Europeu, al Consell de Solidaritat i Cooperació al Desenvolupament d’aquesta ciutat i a les entitats locals que treballen en aquest àmbit.

21 de juliol 2008

SI A L'EUROPA SOCIAL !! NO A LES 65 HORES



L’actual model d’Unió Europea (UE) retalla i limita drets de les persones. La UE demostra, una vegada més, cóm defensa
els interessos dels poderosos i cóm s’amenacen els drets de la gent treballadora. Una setmana laboral de 65 hores és una provocació. La ciutadania veu aquest model d’UE d’esquena a les persones i d’aquí s’ha d’entendre, també, el recent ‘No’ d’Irlanda.
Els ministres de treball de la UE han decidit augmentar la jornada laboral. Una autèntica agressió als drets socials i laborals a Europa. No és la primera vegada que es discuteix, però la victòria de Sarkozy a França i de Berlusconi a Itàlia han obert la porta. Els que defensem l’Europa social estem en contra de la mesura.
En què ens afectarà, si no hi ha una resposta social i política contundent:
- Poden augmentar les hores de treball. Abans eren 48 (40 a Espanya) en còmput setmanal; ara ho seran anuals. Treballar 60 hores una setmana i menys les següents.
- No es podrà saber exactament quantes hores treballarem. Com conciliar doncs la vida personal i familiar?
- Allargar la jornada tindrà una conseqüència directa sobre el treball de les dones. Si tots dos han de treballar 65 hores, les dones seran les primeres a patir les conseqüències.
- Un augment de la jornada d’aquest tipus tindrà conseqüències sobre la salut, serà una font de malalties professionals, accidents laborals, estrès, depressió i por.
- L’atur augmenta a Europa. És moment de repartir la feina que hi ha, no d’allargar la jornada. Quant més atur hi hagi, haurem d’acceptar pitjors condicions de treball.
- Els més perjudicats són treballadors de la sanitat i el transport, perquè no comptarà com a jornada de treball el temps d’espera o de descans al treball, per exemple estant de guàrdia.
- Allargaran la jornada per a recuperar el temps de l’entrepà i els descansos? S’haurà de menjar i alhora treballar?
- Però encara donen un pas més. Cada treballador/a podrà pactar amb l’empresari la jornada a fer, digui el que digui el conveni col.lectiu. Això és gravíssim perquè:
- Divideix als treballadors. A una mateixa empresa, cada treballador podrà tenir una jornada diferent. Això aïlla i separa els companys i companyes, i fa molt difícil organitzar-se.
- No tindrà sentit negociar un conveni col.lectiu sobre jornada, si cadascú pot pactar el que a l’empresari li vingui de gust.
- Els sindicats, els comitès d’empresa, els delegats/des perdran part de la seva força. Qui defensarà els treballadors/es?
EUiA defensa una Europa Social. Una Europa dels drets de persones i dels pobles. Una Europa que s’uneixi en els drets laborals i socials, els serveis públics, l’estat del benestar, la pau... i no només amb l’euro, l’atur, la precarietat, les privatitzacions, etc...
Una agressió d’aquest tipus mereix resposta. Cal que les forces d’esquerres, les organitzacions sindicals i socials europees treballem conjuntament per a fer realitat aquesta idea d’Europa, i ens mobilitzem per a parar la directiva de la jornada laboral.
De tots i totes en depèn.

NO A LA IMPLANTACIÓ DE MÉS ANTENES DE TELEFONIA MÒBIL!!


El grup municipal d'ICV-EUiA hem presentat al.legacions a les instalacions de telefonia móbil, i hem votat que NO a la nova proposta d'implantació al carrer Castella.



Atès que l’Ordenança Municipal reguladora de les activitats i instal·lacions de radiocomunicació a la nostra ciutat, aprovada definitivament pel Ple d’aquest Ajuntament el 29 de gener de 2003 i publicada posteriorment al Butlletí Oficial de la Província de Barcelona estableix que s’ha de redactar un pla especial urbanístic en el que es ponderi, per adoptar les decisions d’ordenació de les xarxes de telecomunicacions, el programa d’implantació i desenvolupament de la xarxa d’instal·lacions que cada operador presenti a l’ajuntament.
Atès que el Ple Municipal d’aquest Ajuntament, en data 27 de març de 2006, per unanimitats dels regidors i regidores assistents, va aprovar la suspensió de llicències afectades per la redacció d’un PE pel desplegament de la xarxa de telefonia mòbil a Santa Coloma de Gramenet i d’altres acords relacionats.
Atès que entre els acords relacionats en aquesta aprovació s’incloïa l’encàrrec al Servei de Disciplina Urbanística i Llicències de redactar un plec de clàusules regulador de les condicions tècniques, econòmiques i administratives que han de regir el contracte de consultoria i assistència tècnica per a la contractació d’un equip redactor especialitzat per la redacció del Pla especial pel desplegament de la xarxa de telefonia mòbil en aquest municipi.
Atès que el 21 de novembre de 2006 la Junta de Govern Local va ratificar l’aprovació del contracte menor de consultoria i assistència consistent en l’elaboració del Pla Especial urbanístic per a l’ordenació de les infraestructures de telecomunicació de Santa Coloma de Gramenet.
Atès que en reiterades ocasions aquest Grup Municipal ha demanat que s’accelerin i es concloguin els treballs d’aquest Pla especial.
Atès que a pregunta d’aquest Grup Municipal, l’equip de govern d’aquest Ajuntament va respondre, ja fa més de 9 mesos, que aquest Pla Especial estava pràcticament finalitzat, a l’espera de resoldre uns petits serrells que restaven.
Atès que a data d’avui, aquest Grup Municipal encara no ha rebut cap comunicació que ens indiqui que aquest Pla especial estigui realitzat.
Atès que entenem que amb aquest Pla es facilitaria un pacte social, un consens que evitaria que conflictes com el que ara tenim sobre la taula es produïssin.
Atès que entenem que és responsabilitat d’aquest govern municipal fer que els veïns i veïnes de Santa Coloma de Gramenet es trobin segurs i ben atesos, la qual cosa no s’està donant en un ample sector del Districte III. I diem això perquè pensem que no s’està informant correctament als habitants d’aquesta zona.

Per tot això, demanem:
Que no es concedeixi la llicència d’instal.lació d’estació de telefonia mòbil que es pretén ubicar al carrer Castella, s/n, de la nostra ciutat.
Que, per extensió, no es concedeixi cap llicència d’instal.lació d’estació de telefonia mòbil a Santa Coloma de Gramenet fins que el Pla Especial urbanístic per a l’ordenació de les infraestructures de telecomunicació de Santa Coloma de Gramenet estigui aprovat per aquest Ajuntament.

19 de juliol 2008

JULIOL 2.008: ARTICULO DE OPINION DE PEDRO GALLARDO


Este mes de Julio nos llega con novedades anunciadas: subida abusiva del recibo de la luz, la cesta diaria de la compra cada vez mas encogida, doscientos euros a cargo del IRP en la extraordinaria, doscientos de los cuatrocientos que ratifican ser “un auténtico parche electoral” en el contexto de la desaceleración solviana anunciada, CRISIS con mayúsculas. Esto en lo próximo, como muestra de muchos acontecimientos mas por llegarnos, calores y agua salvadora incluidos.
Personalmente han ocurrido otros hechos a los que referirme, preocupantes. La nueva directiva UE sobre trato a la emigración, la abstención del grupo socialista español al respecto y, como el ministro Corbacho ha de afrontar y darle forma. Tengo serias reservas e inquietud que alimenta el fácil discurso de la DERECHA, el “moros o extranjeros fuera”, el asociarlo a los índices fríos y de despacho de que sube la delincuencia e inestabilidad, argumento harto peligroso, y más en este contexto de estrecheces, siempre para los mas débiles.
A nivel colomense, el rodillo mayoritario continua creyendo y actuando contra los que opinamos en forma diferente, ante la discrepancia, obteniendo por respuesta el silencio, el ninguneo, rechazo y un mar de dificultades. Craso error pero,allá ellos. Ah! Y que no se me olvide que el tiempo del cambio llegará afortunadamente, irremisiblemente, aunque no lo quieran ver: se están creando las condiciones del cambio necesario y el desgaste lógico que, deseo ver, aunque ello lo sea desde la distancia geográfica por llegar y cada vez mas próxima.
Can Zam, ha estado paralizado dos años “intencionadamente”, dos años. Y ahora se desencalla con la modificación del PGM, con una falta y ello se ha de reconocer, de respuesta y reacción mayoritaria ciudadana, excluendo de esta opinión al loable y tesonero trabajo de la Plataforma de entidades.
El PAM ( Plan de actuación municipal 2.007-2.011), marca y enmarca las actuaciones cuatrienales pero, ¿ qué viabilidad tendremos los ciudadanos, las entidades que queramos proponer, hace llegar propuestas de necesidades coherentes y por valorar vía diálogo y/o negociación? El talante, el estilo municipal no nos asegura, sensibilidad a aquello que no ha sido “atado y bien atado” desde el poder de turno, desde BM y sus acólitos.
Los precongresos y congresos políticos pendientes y celebrados, han de poner cordura , coherencia a este enrevesado, enrarecido frontón de “idas sin retorno”.
Llegan, llegan las vacaciones y uno, afronta el momento como relajante, reflexivo, ordenador de lo hecho y pendiente, motor e ilusión en nuestro privilegiado trasiego mundano, en el ver los colores y sentir y trabajar por aquello que queremos.
Bon estiu a tothom!

08 de juliol 2008

ARTICLE PUBLICAT A FORUM GRAMA WEB: Postil·les sobre el Reglament de Participació Ciutadana



En el darrer Consell de Ciutat es va donar el primer pas per la revisió del Reglament de Participació Ciutadana, amb gairebé dos anys de retard. Santa Coloma forma part de l'Observatori Internacional de Democràcia Participativa i ha pres part en tots el Fòrums Lcals nascuts de la trobada de Porto Alegre, i ha rebut distincions internacionals pel procés de Can Zam, i l'alcalde ha sortit en els mitjans de comunicació pel procés participatiu del PAM. Qualsevol estudiant de Cièncie Polítiques que volgués fer una tesi doctoral sobre participació, amb aquestes dades prendria Santa Coloma com ciutat referent.
Es be curiós, ja que la realitat és ben diferent. A cops un es pot arribar a sentir en una "democràcia segrestada", per la pertinença a moviments socials, entitats o partits polítics no afins i crítics amb la gestió del govern del PSC. Del Reglament de Participació se n’ha fet una lectura restrictiva i bel·ligerant des de la vessant sancionadora, mentre que els apartats més participatius han estat ignorats. Vegeu un petit informe d'algunes d'aquestes "actuacions":
Espai públic
Les Ordenances de Neteja van establir el fet que en més d'una 20 de "pirulis" s'establís el rètol d'ús exclusiu per a les entitats. Això no s'ha respectat, i són les empreses privades, principalment discoteques, promotores de concerts i artistes, qui els omplen amb una actitud totalment passiva per part dels responsables d'aplicar les ordenances.La ciutat s'ha omplert d'OPIS (espais publicitaris situats al carrer). Si bé la ordenança estableix que no es pot posar publicitat d'alcohol o tabac això ha estat incomplert pel mateix consistori. I s'ha utilitzat en període pre-electoral i electoral amb finalitats propagandístiques. No hi ha constància que cap entitat ciutadana hagi pogut fer servir aquests espais.Cartelleres
Les entitats tenen moltes dificultats per poder difondre les seves activitats i els seus missatges. Cada cop hi ha menys cartelleres a les façanes, en són eliminades sense cap mirament (c/Irlanda, C/Singuerlin, C/St.Carles, c/Mossèn.Cinto Verdaguer), i són mobiliari urbá. Es realitza un seguiment "intimidador" i penalitzador vers les entitats mitjançant multes, al mateix temps que immobiliàries, diaris gratuïts, ofertes diverses gaudeixen de total impunitat per escampar papers pel carrer, per les façanes i pels vidres dels cotxes
Pancartes
L’Ordenança va acotar els espais i el temps de durada, però les interpretacions són ben diferents depenent de qui és l'autor de la pancarta. El PSC va posar pancartes al bell mig de la plaça de la Vila, o la UE Gramanet al pont del Potosí, sense que es retiressin o els recaigués una multa.
Sancions
No s'estableix un criteri uniforme i transparent a l’hora de sancionar; diverses entitats i partits en surten sancionats, d'altres gaudeixen d'un "mirar cap a altre costat". Es fa una persecució premeditada.
Murals
En els darrers anys i amb l'excusa de netejar les parets es a dir de pintar-les de gris i s'han esborrat diversos murals d'entitats. Alguns d'ells que ja formaven part de la cultura popular per la seva ubicació, el contingut i pel moment en què es van fer (contra l’OTAN, vagues generals, solidaritat, contra la violència de gènere i la xenofòbia…), d'altres no s'ha trigat ni un any en fer-los desaparèixer. Encara que la ordenança de neteja permeti fer murals, les entitats saben que després del temps i l'esforç de fer-ho, potser al dia següent haurà estat tapat en nom de la Santa Coloma neta.

Campanyes electorals
No s'habiliten espais electorals. Perquè els partits posin la propaganda electoral, es deixen els espais ja existents, entren en la dinàmica que pateixen totes les entitats (immobiliàries, promotors musicals….). La distribució d'espais no és equitativa, sinó majoritària. Els partits amb aquest sistema majoritari es reparteixen els carrers, per col·locar les banderolas. Peró el PSC, i també Ciutadans, adquireixen o compren la utilització d'espai públic, carrers que no havien aparegut a l’hora de fer la distribució.
Equipaments
Les organitzacions polítiques no poden posar informació de les seves activitats, ni deixar els butlletins informatius als Centres Cívics. Determinades entitats també es troben amb aquesta dificultat. Hi ha una arbitrarietat. Al C.R.Mas Fonollar, mitjançant una modificació en l’ordenança només poden fer-hi activitats les entitats juvenils, restringint l'accés a un dels pocs espais adients per fer-hi concerts i festes a l'aire lliure a les altres entitats. El fet de que no es puguin fer actes amb afany de lucre, fa que moltes entitats no puguin tenir un espai per fer activitats d'autofinançament.
Festa Major
Fira d'entitats. Des de l'any 2001 les entitats no disposen d'un espai adient per posar-hi les seves carpes, on difondre les seves activitats. Això també ha suposat una retallada en les fonts d'autofinançament de les entitats. En la Comissió de festes no hi ha renovació, les entitats no poden proposar representants, ja que se les ignora, i no se les convoca. Respecte dels Espais de restauració i barres de begudes, les entitats no poden accedir-hi, sinó que es diesen en mans de les empreses. És una altra font d'autofinançament que es nega a les entitats.
Òrgans Municipals
La petició de paraula i les intervencions als plens municipals són restringides. Les entitats no poden proposar un punt de l'ordre del dia si aquest no és refermat per la majoria del Ple Municipal. L'alcalde fa una lectura restrictiva dels seus deures com a president del Ple, i restringeix la paraula als grups municipals de la oposició.
Audiències Públiques
La obligatorietat de fer audiències públiques als Pressupostos i les Ordenances topen amb la manca d'informació i amb antel·lació que es dona. La manca de voluntat participativa, fa que no es realitzi als barris, ni s'assumeix cap de les propostes fetes.
Mitjans de Comunicació
No existeix un reglament del mitjans d'informació públics, tot i el comprimís de l'any 2004.Al ful L’Ajuntament Informa no existeix un consell de redacció ciutadà. Les informacions són totalment parcials, els grups municipals només poden opinar una vegada al mes i d'un tema predeterminat. No poden sortir informacions d'activitats dels partits politics, i diverses entitats han sofert la censura i no han pogut publicar les seves activitats. Fins i tot membres de l'equip de Govern que no pertanyen al PSC no han aparegut en cap publicació municipal.
Amb l’SC passa el mateix que l'Ajuntament Informa.Grama Radio. L'externalització de la radio municipal ha suposat la desaparició com a Servei públic, no es parla de la ciutat. Las entitats no tenen opció a dir-hi la seva, i les organitzacions politiques tampoc.
Mitjans no públics. Hi ha una arbitrarietat en la difusió i acceptació als espais públics, depèn de si són més o menys afins al Govern municipal, els més crítics tenen dificultats i se'ls nega la difusió en espais públics.



Àngel Pla Coordinador local d'EUiA i regidor