Descarrega't el butlletí de maig clicant sobre el següent enllaç:
Pots llegir-lo, criticar-lo, ... la teva opinió serà benvinguda
30 de maig 2013
20 de maig 2013
Pel dret a l’habitatge. Declaració del Consell Nacional d’EUiA
Pel dret a l’habitatge
Declaració del Consell Nacional d’EUiA
El genocidi financer perpetrat per la banca s'ha cobrat a l’estat espanyol la vida de múltiples persones, ha arruïnat la de més de 400.000 famílies des que començà la crisi, al ser assetjades, desnonades i desposseïdes d'un dels seus drets fonamentals: el dret a un habitatge digne, una necessitat vital recollida a l'article 25.1 de la Declaració Universal dels Drets Humans. Els desnonaments forçosos de població vulnerable sense alternativa habitacional constitueixen una violació sistemàtica dels Drets Humans, violació programada consumada per entitats financeres amb l'empara del poder judicial; això, en un país amb milions d'habitatges buits.
Els bancs representen avui la cara més ferotge del capitalisme, recolzats per un marc legal que protegeix els seus interessos mentre que deixa en l’absoluta indefensió les seves víctimes. Són els mateixos bancs i entitats financeres que, per un egoisme il•limitat, van precipitar la crisi econòmica que patim avui les classes populars, a les que se'ns retallen drets fonamentals mentre que ells reben, sense contrapartides, milers de milions d’euros de diner públic per mantenir el seu guany.
La legislació civil espanyola permet a l’entitat bancària continuar reclamant el deute restant un cop s’ha desnonat, al qual s’han d’afegir interessos de demora i costos judicials. Aquesta anomalia jurídica sense similar al món, té com a conseqüència la condemna a un deute perpetu impossible de pagar que situa a àmplies capes de població en situació d’exclusió social i indigència, arribant al suïcidi en alguns casos. Les dades d’atur de la darrera EPA, amb la perspectiva de les noves retallades ja anunciades, i la progressiva finalització dels convenis col•lectius, agreujaran sens dubte, el drama social i humà de l’habitatge.
PP, PSOE i CIU, que han parat tota iniciativa legislativa encaminada a pal•liar aquest drama social, són els responsables de les polítiques hereves del franquisme que durant anys van incentivar la bombolla immobiliària i el sobre endeutament de la població impulsant un mercat basat en la propietat i els préstecs hipotecaris, alhora que sobre protegien els interessos de la banca, entre d'altres. Ells són els que van reformar l'article 135 de la Constitució per així prioritzar els interessos dels especuladors als interessos del 99% de la ciutadania, relació malaltissa de malaurada actualitat que lliga poder polític i poder econòmic en entramats estructurals de corrupció i portes giratòries.
A les denuncies per part de les Nacions Unides i el Consell General del Poder Judicial, s’hi afegeix el dictat del Tribunal de Justícia de la Unió Europea que declara il•legal la normativa que regula a l’Estat espanyol els procediments d’execució hipotecària, ja que no garanteix els drets fonamentals de les persones, especialment el dret a la defensa dels afectats. Tot i resultar part substancial del fonament de dret que hauria de recolzar l’aprovació de la Iniciativa Legislativa Popular impulsada per la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca, el Partit Popular l’ha tombada sense miraments, emmarcat tot plegat en un delirant clima de criminalització que posa de manifest la impotència de les elits per trencar la solidaritat que la ciutadania expressa cap als i les afectades per les hipoteques.
EUiA constata la sobrada legitimitat demostrada per la PAH al posar-se al costat dels més febles. Mitjançant l’estratègia de la democratització, la desobediència civil i l’empoderament popular, la paralització de desnonaments i l’ocupació d’habitatge buit en mans dels bancs pretén evitar la violació dels drets humans, alhora que visualitza l’oposició dels sectors populars a la dictadura de la banca i els mercats financers.
Avui dia, Ley Hipotecaria i Ley de Enjuiciamiento Civil són la viva expressió de que legalitat no implica necessàriament legitimitat. La fi del consens social marcat per l’atac sense precedents als drets fonamentals de les classes populars i treballadores en aquest nou cicle d’acumulació per despossessió, comporta una crisi de legitimitat que, en definitiva, no és altra cosa que un estat de bloqueig democràtic. El règim constitucional sorgit de la Transició es demostra esgotat, doncs no és capaç de garantir unes condicions de vida dignes per a la majoria, alhora que engreixa els privilegis dels oligopolis financers, la banca i les grans corporacions en un entorn de corrupció política i empresarial generalitzada.
EUiA es compromet tant al carrer com a la institució, a lluitar per fer efectiu el Dret Humà a l‘habitatge, oposant-nos frontalment a la pretesa segona bombolla immobiliària, ara del lloguer, en guerra oberta contra els pobres, que té com a instruments el SAREB, les SOCIMIS o la reforma de la LAU. Així mateix, felicitem la iniciativa d’Izquierda Unida Los Verdes Convocatoria por Andalucía que amb l’aprovació del Decret Llei de la Funció Social de l’Habitatge, demostra que hi han alternatives reals per sotmetre la banca i els mercats financers a l’interès general de la ciutadania, alhora que constata que la correlació de forces comença a alterar-se quan es fan visibles i s’organitzen espais de lluita i mobilització. D’altra banda, el Decret Llei obre l’ineludible debat entorn la propietat i els seus límits, en el qual, EUiA vol aportar d’inici l’enriquidora experiència que va suposar l’avantprojecte de Llei pel Dret a l’Habitatge impulsada pel aleshores Conseller de Medi Ambient i Habitatge, Salvador Milà.
EUiA reitera el suport i posa a disposició de la PAH els seus actius institucionals i el conjunt de l’afiliació per col•lapsar els jutjats de denúncies, per inundar l’esfera institucional d’iniciatives i mocions, per aturar desnonaments, per ocupar i reallotjar famílies desnonades, per escrachar aquells banquers que violen quotidianament els Drets Humans i aquells polítics que els emparen. Ja no valen solucions parcials, l’avenç cap a una nova cultura de l‘habitatge ha de formar part d’una nova cultura econòmica i democràtica. EUiA vol acompanyar la PAH en la construcció d’una nova legitimitat fonamentada en la garantia dels drets fonamentals que l’actual marc jurídic i polític no pot garantir. Són temps de lluita, són temps constituents, són temps de ruptura democràtica.
11 de Maig de 2013
Declaració del Consell Nacional d’EUiA
El genocidi financer perpetrat per la banca s'ha cobrat a l’estat espanyol la vida de múltiples persones, ha arruïnat la de més de 400.000 famílies des que començà la crisi, al ser assetjades, desnonades i desposseïdes d'un dels seus drets fonamentals: el dret a un habitatge digne, una necessitat vital recollida a l'article 25.1 de la Declaració Universal dels Drets Humans. Els desnonaments forçosos de població vulnerable sense alternativa habitacional constitueixen una violació sistemàtica dels Drets Humans, violació programada consumada per entitats financeres amb l'empara del poder judicial; això, en un país amb milions d'habitatges buits.
Els bancs representen avui la cara més ferotge del capitalisme, recolzats per un marc legal que protegeix els seus interessos mentre que deixa en l’absoluta indefensió les seves víctimes. Són els mateixos bancs i entitats financeres que, per un egoisme il•limitat, van precipitar la crisi econòmica que patim avui les classes populars, a les que se'ns retallen drets fonamentals mentre que ells reben, sense contrapartides, milers de milions d’euros de diner públic per mantenir el seu guany.
La legislació civil espanyola permet a l’entitat bancària continuar reclamant el deute restant un cop s’ha desnonat, al qual s’han d’afegir interessos de demora i costos judicials. Aquesta anomalia jurídica sense similar al món, té com a conseqüència la condemna a un deute perpetu impossible de pagar que situa a àmplies capes de població en situació d’exclusió social i indigència, arribant al suïcidi en alguns casos. Les dades d’atur de la darrera EPA, amb la perspectiva de les noves retallades ja anunciades, i la progressiva finalització dels convenis col•lectius, agreujaran sens dubte, el drama social i humà de l’habitatge.
PP, PSOE i CIU, que han parat tota iniciativa legislativa encaminada a pal•liar aquest drama social, són els responsables de les polítiques hereves del franquisme que durant anys van incentivar la bombolla immobiliària i el sobre endeutament de la població impulsant un mercat basat en la propietat i els préstecs hipotecaris, alhora que sobre protegien els interessos de la banca, entre d'altres. Ells són els que van reformar l'article 135 de la Constitució per així prioritzar els interessos dels especuladors als interessos del 99% de la ciutadania, relació malaltissa de malaurada actualitat que lliga poder polític i poder econòmic en entramats estructurals de corrupció i portes giratòries.
A les denuncies per part de les Nacions Unides i el Consell General del Poder Judicial, s’hi afegeix el dictat del Tribunal de Justícia de la Unió Europea que declara il•legal la normativa que regula a l’Estat espanyol els procediments d’execució hipotecària, ja que no garanteix els drets fonamentals de les persones, especialment el dret a la defensa dels afectats. Tot i resultar part substancial del fonament de dret que hauria de recolzar l’aprovació de la Iniciativa Legislativa Popular impulsada per la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca, el Partit Popular l’ha tombada sense miraments, emmarcat tot plegat en un delirant clima de criminalització que posa de manifest la impotència de les elits per trencar la solidaritat que la ciutadania expressa cap als i les afectades per les hipoteques.
EUiA constata la sobrada legitimitat demostrada per la PAH al posar-se al costat dels més febles. Mitjançant l’estratègia de la democratització, la desobediència civil i l’empoderament popular, la paralització de desnonaments i l’ocupació d’habitatge buit en mans dels bancs pretén evitar la violació dels drets humans, alhora que visualitza l’oposició dels sectors populars a la dictadura de la banca i els mercats financers.
Avui dia, Ley Hipotecaria i Ley de Enjuiciamiento Civil són la viva expressió de que legalitat no implica necessàriament legitimitat. La fi del consens social marcat per l’atac sense precedents als drets fonamentals de les classes populars i treballadores en aquest nou cicle d’acumulació per despossessió, comporta una crisi de legitimitat que, en definitiva, no és altra cosa que un estat de bloqueig democràtic. El règim constitucional sorgit de la Transició es demostra esgotat, doncs no és capaç de garantir unes condicions de vida dignes per a la majoria, alhora que engreixa els privilegis dels oligopolis financers, la banca i les grans corporacions en un entorn de corrupció política i empresarial generalitzada.
EUiA es compromet tant al carrer com a la institució, a lluitar per fer efectiu el Dret Humà a l‘habitatge, oposant-nos frontalment a la pretesa segona bombolla immobiliària, ara del lloguer, en guerra oberta contra els pobres, que té com a instruments el SAREB, les SOCIMIS o la reforma de la LAU. Així mateix, felicitem la iniciativa d’Izquierda Unida Los Verdes Convocatoria por Andalucía que amb l’aprovació del Decret Llei de la Funció Social de l’Habitatge, demostra que hi han alternatives reals per sotmetre la banca i els mercats financers a l’interès general de la ciutadania, alhora que constata que la correlació de forces comença a alterar-se quan es fan visibles i s’organitzen espais de lluita i mobilització. D’altra banda, el Decret Llei obre l’ineludible debat entorn la propietat i els seus límits, en el qual, EUiA vol aportar d’inici l’enriquidora experiència que va suposar l’avantprojecte de Llei pel Dret a l’Habitatge impulsada pel aleshores Conseller de Medi Ambient i Habitatge, Salvador Milà.
EUiA reitera el suport i posa a disposició de la PAH els seus actius institucionals i el conjunt de l’afiliació per col•lapsar els jutjats de denúncies, per inundar l’esfera institucional d’iniciatives i mocions, per aturar desnonaments, per ocupar i reallotjar famílies desnonades, per escrachar aquells banquers que violen quotidianament els Drets Humans i aquells polítics que els emparen. Ja no valen solucions parcials, l’avenç cap a una nova cultura de l‘habitatge ha de formar part d’una nova cultura econòmica i democràtica. EUiA vol acompanyar la PAH en la construcció d’una nova legitimitat fonamentada en la garantia dels drets fonamentals que l’actual marc jurídic i polític no pot garantir. Són temps de lluita, són temps constituents, són temps de ruptura democràtica.
11 de Maig de 2013
17 de maig 2013
Cap feina sense conveni! Es volen carregar la negociació col•lectiva!
El 23 de maig, jornada de lluita
Cap feina sense conveni!
Es volen carregar la negociació col•lectiva!
D’acord amb la reforma laboral dictada pel govern del PP amb el suport de CiU i d’acord amb els objectius de la patronal , i el proper 7 de juliol uns 800.000 treballadors es poden quedar sense conveni col•lectiu d'aplicació, molts més a final d'any i la resta, d’aquí a un any. Aquest és l'impacte de l'anomenada ultraactivitat. A final d’any pot desaparèixer el 50% del convenis negociats a Catalunya.
No es pot permetre la derogació de la negociació col•lectiva com volen les patronals. Els convenis col•lectius són l’instrument amb el que s treballadors i treballadores han aconseguit les millores de condicions de treball més importants en els darrers 30 anys.
No es pot permetre la desaparició dels convenis col•lectius i, per tant, davant el bloqueig de la patronal, cal fer totes les mobilitzacions necessàries per aconseguir mantenir els convenis col•lectius com a instruments clau de les relacions laborals a Catalunya.
La pèrdua dels convenis per la clàusula d'ultraactivitat afecta a tothom. Suposarà que decaiguin tots els drets aconseguits de tots els convenis que no es renovin; qui tingui un conveni d’àmbit superior, en passarà a tenir un amb condicions pitjors, i per a qui no en tingui, la referència serà l’Estatut dels Treballadors i el salari mínim interprofessional, 645 €. Per això, s’ha de lluitar perquè cap treballador/a es quedi sense conveni.
La ultraactivitat provocarà l’acomiadament de milers de persones amb més antiguitat, ja que les empreses contractaran, sigui amb qualificació o sense, amb salari mínim de 645 € com a referència, i amb jornades laborals més extenses que les de fins ara.
Un país que vol ser competitiu i productiu no pot crear un mercat de treball sense lleis, on les dobles i triples escales salarials i la competència deslleial entre les empreses siguin el principi rector de la legislació laboral.
La columna vertebral del marc català de relacions laborals són els convenis col•lectius catalans, una reivindicació permanent del sindicalisme, i ara les patronals volen carregar-se-la. Defensar el país és defensar el benestar i el progrés de les persones; són els convenis catalans allò que ha aportat a Catalunya més progrés laboral, social i econòmic. A Catalunya el 40% dels convenis col•lectius tenen un salari mínim de 1.000 € mentre que a l’Estat només el tenen el 20% dels convenis.
La Mesa Cívica en Defensa dels Serveis Públics de Santa Coloma de Gramenet dóna suport a la convocatòria dels sindicats CCOO i UGT, que criden a la mobilització el proper 23 de maig: una jornada de lluita de tots els treballadors amb convenis que la patronal vol eliminar. Però la mobilització ha de ser de caràcter de general, de tothom. Si no es defensen ara el convenis bloquejats, acabaran desapareixent-ne tots. La lluita és molt clara:
CAP FEINA SENSE CONVENI!
ES VOLEN CARREGAR LA NEGOCIACIÓ COL•LECTIVA!
23 de maig a les 17:30 Metro Sta. Coloma per anar tots junts a la manifestació
Cap feina sense conveni!
Es volen carregar la negociació col•lectiva!
D’acord amb la reforma laboral dictada pel govern del PP amb el suport de CiU i d’acord amb els objectius de la patronal , i el proper 7 de juliol uns 800.000 treballadors es poden quedar sense conveni col•lectiu d'aplicació, molts més a final d'any i la resta, d’aquí a un any. Aquest és l'impacte de l'anomenada ultraactivitat. A final d’any pot desaparèixer el 50% del convenis negociats a Catalunya.
No es pot permetre la derogació de la negociació col•lectiva com volen les patronals. Els convenis col•lectius són l’instrument amb el que s treballadors i treballadores han aconseguit les millores de condicions de treball més importants en els darrers 30 anys.
No es pot permetre la desaparició dels convenis col•lectius i, per tant, davant el bloqueig de la patronal, cal fer totes les mobilitzacions necessàries per aconseguir mantenir els convenis col•lectius com a instruments clau de les relacions laborals a Catalunya.
La pèrdua dels convenis per la clàusula d'ultraactivitat afecta a tothom. Suposarà que decaiguin tots els drets aconseguits de tots els convenis que no es renovin; qui tingui un conveni d’àmbit superior, en passarà a tenir un amb condicions pitjors, i per a qui no en tingui, la referència serà l’Estatut dels Treballadors i el salari mínim interprofessional, 645 €. Per això, s’ha de lluitar perquè cap treballador/a es quedi sense conveni.
La ultraactivitat provocarà l’acomiadament de milers de persones amb més antiguitat, ja que les empreses contractaran, sigui amb qualificació o sense, amb salari mínim de 645 € com a referència, i amb jornades laborals més extenses que les de fins ara.
Un país que vol ser competitiu i productiu no pot crear un mercat de treball sense lleis, on les dobles i triples escales salarials i la competència deslleial entre les empreses siguin el principi rector de la legislació laboral.
La columna vertebral del marc català de relacions laborals són els convenis col•lectius catalans, una reivindicació permanent del sindicalisme, i ara les patronals volen carregar-se-la. Defensar el país és defensar el benestar i el progrés de les persones; són els convenis catalans allò que ha aportat a Catalunya més progrés laboral, social i econòmic. A Catalunya el 40% dels convenis col•lectius tenen un salari mínim de 1.000 € mentre que a l’Estat només el tenen el 20% dels convenis.
La Mesa Cívica en Defensa dels Serveis Públics de Santa Coloma de Gramenet dóna suport a la convocatòria dels sindicats CCOO i UGT, que criden a la mobilització el proper 23 de maig: una jornada de lluita de tots els treballadors amb convenis que la patronal vol eliminar. Però la mobilització ha de ser de caràcter de general, de tothom. Si no es defensen ara el convenis bloquejats, acabaran desapareixent-ne tots. La lluita és molt clara:
CAP FEINA SENSE CONVENI!
ES VOLEN CARREGAR LA NEGOCIACIÓ COL•LECTIVA!
23 de maig a les 17:30 Metro Sta. Coloma per anar tots junts a la manifestació
Jornada de lluita contra el bloqueig dels convenis: 23 de maig
Davant del bloqueig de les patronals de diferents sectors a molts convenis col·lectius, les direccions de CCOO i UGT, reunides el 8 de maig, han decidit convocar una jornada de mobilització el proper 23 de maig. Aquest dia hi haurà diferents vagues, manifestacions i accions per denunciar la desprotecció de molts treballadors i treballadores si no s'actualitzen els convenis que tenen vigència fins al 7 de juliol.
Entre les manifestacions del dijous 23 de maig, la de Barcelona començarà a les 18.00 h des de plaça de Catalunya cantonada amb el Passeig de Gràcia.
- Barcelona, 18.00 h, plaça de Catalunya amb Passeig de Gràcia.
11 de maig 2013
La PAH de Sant Adrià del Besòs organiza esta charla para explicar soluciones contra los desahucios, asistiendo como invitda Elena Cortés Consejera de la Junta de Andalucia que explicara las medidas tomadas en Andalucia sobre la política de vivienda que está llevando a término con la finalidad de convertir la vivienda en un derecho.
13 de Mayo Colegio Cascavell C/ Argentina 28 ( parada metro Besòs) a las 18:30 Sant Adrià del Besòs
06 de maig 2013
#tempsdelluita per l'escola pública
Ni LOMCE ni retallades. ni PP ni CiU. ni Wert ni Rigau. l’Educació: de totohom, per a tothom!
L’avantprojecte de la LOMCE (Llei Orgànica de Millora de la Qualitat Educativa) que té previst posar en
marxa el Ministerio de Educación, és un atac a l’escola pública en general i a l’escola en català en particular. Es tracta de la modificació de 75 articles de la LOE en un Únic article. Els principals canvis
respecte de la LOE tenen a veure amb el currículum, l’avaluació, la promoció i titulació, la concepció de la
FP l’autonomia dels centres.
L’avantprojecte de Llei ha estat redactat d’esquenes a la comunitat educativa, sense tenir en compte cap
anàlisi objectiu de la LOE i menyspreant els organismes i institucions que treballen a favor de l’Educació
Pública. A més, no s’ha dut a terme cap diagnosi prèvia mínimament rigorosa de la situació actual del sistema educatiu.
No hem de perdre de vista que, acompanyant la presentació de l’avantprojecte de la LOMCE, els Pressupostos Generals que van ser presentats pel 2013 aprofundeixen encara més en les retallades del govern de PP en l’àmbit educatiu. Des que Wert és Ministre d’Educació, el govern ha retallat 5.212 milions d’euros en Educació. Aquesta xifra ens situa en una despesa educativa d’entorn el 3,9%, una xifra que ens situa als índex dels anys 80 i a la cua dels estats de la OCDE i de la UE.
La LOMCE, si s’aprova en les condicions en què ha estat presentada, suposarà un atac sense precedents en
cinc àmbits diferents: lingüístic, cohesió social, competències autonòmiques, finançament públic i participació.
A Catalunya, el govern de CiU i la Consellera Irene Rigau també han suposat una involució profunda de
l’escola pública. El pressupost destinat a Educació (2012) ha tornat als mateixos nivells que el 2007, però
amb 150.000 alumnes més i gairebé 3000 professors/es menys. S’han aturat, en dos anys de govern, el
90% dels projectes educatius que tenien com a base les millores en la cohesió social (beques estudi, beques menjador, Plans Educatius d’Entorn, Projecte 1x1, etc). En definitiva, Catalunya ha retrocedit i, ara,
s’inverteix en Educació un 3,6% del producte interior brut (PIB), molt per sota de la mitjana europea (que
està en el 5,2%) i, fins i tot, de la mitjana de l’estat espanyol (que és del 3,9%).
#tempsdelluita per l’escola pública
Ni LOMCE ni retallades. ni PP ni CiU. ni Wert ni Rigau.
l’Educació: de totohom, per a tothom!
LOMCE: Un atac a la cohesió social a través de la llengua catalana.
La LOMCE suposa, juntament amb les sentències del Tribunal Constitucional i la interlocutòria del TSJC, un
atac frontal al model d’immersió lingüística de l’escola pública catalana. Es tracta, no obstant, d’un atac a
la cohesió social a través de la llengua vehicular de l’escola pública.
A Catalunya, des de la recuperació de la democràcia, ens hem dotat de dos grans instruments amb un
ampli consens social per a garantir la cohesió social i evitar la fractura: l’escola pública i la immersió lingü-
ística. Ara, la dreta del PP i CiU, es conxorxen per atacar la cohesió social a Catalunya; uns posen l’accent
en el mecanisme d’immersió lingüística (PP), però tots dos avalen les retallades i l’atac a l’escola pública en
benefici de la privada, especialment d’elit (CiU i PP).
La LOMCE permet una segregació primerenca de l’alumnat i les sentències i interlocutòries del TC i del
TSJC marquen la línia, també, cap a una segregació d’alumnat per raons de llengua.
www.facebook.com/esquerraunidaalternativa
www.twitter.com/@EUiA_nacional
www.euia.cat#tempsdelluita per l’escola pública
Una eina per aprofundir en la fractura social
Deixant el tractament del català com a llengua vehicular a l’educació, especialment la pública, la LOMCE
també preveu altres mecanismes que fomenten la fractura social i, per tant, no blinden la cohesió social
necessària sempre i imprescindible en temps de crisi per a les famílies i els col·lectius més vulnerables.
• Converteix l’educació en una carrera d’obstacles: les constants proves, revàlides i les avaluacions finals
d’etapa fan que l’alumnat amb unes necessitats educatives específiques sigui expulsat del sistema
educatiu quan aquesta hauria de ser la garantia d’igualtat d’oportunitats.
• El procés educatiu perd pes en benefici d’un ensenyament resultadista.
• Permet que centres educatius seleccionin l’alumnat amb proves d’accés.
El braç armat de wert. La LOMCE: antidemocràtica,
anticonstitucional i re-centralitzadora
La LOMCE és una Llei Orgànica més pensada per a controlar ideològicament la població que no per a garantir una formació i educació basada en l’esperit crític, l’equitat i la igualtat d’oportunitats. Tal i com va dir en una sessió plenària del Congrés el ministre Wert, la seva intenció és “españolizar a los catalanes” i, per
això, la LOMCE es dota d’un seguit d’estratègies recentralitzadores que no respecten el fet que Espanya és
un estat plurinacional, pluricultural i plurilingüe:
• L’Estat té molt més percentatge de decisió a l’hora de programar el currículum. , mentre es redueix el
del govern autonòmic.
• Són les administracions educatives qui desenvoluparan els continguts comuns mentre que els centres
Al servei dels mercats i de gestió privatitzadora
La LOMCE fa entrar l’empresa i l’esperit mercantilista del capitalisme a l’aula. Així, es planifiquen estratè-
gies per a garantir que l’alumnat estudiarà en funció de les necessitats dels Mercats i, a l’hora, els centres
educatius de titularitat pública seran gestionats com si fossin empreses privades:
• Preveu classificar centres educatius en funció dels resultats en rànkings públics.
• S’instaura el que a l’empresa privada es coneix com a ‘paga per resultats’. És a dir, els centres educatius rebran diner públic en funció dels seus resultats i no de les necessitats educatives de l’alumnat.
• S’opta per una ‘Nova gestió’: finançament extern i amb patrocinadors, especialització de centres, autonomia de gestió per a la Direcció del centre, selecció de personal a criteri del centre, mobilitat del
professorat sense complir la Llei de la Funció pública.
• S’amplia la possibilitat de concerts educatius i, per tant, es prioritzen els centres que avantposen els
criteris econòmics per sobre dels criteris pedagògics.
• Es mantenen els concerts a les escoles que segreguen per sexes, d’elit i de caràcter d’adoctrinament
catòlic.
www.facebook.com/esquerraunidaalternativa
www.twitter.com/@EUiA_nacional
www.euia.cat
Sense participació ni democràcia interna
No a la LOMCE.
Per segregadora. per antidemocràtica. I per elitista.
mobilitzem-nos per aturar-la! i exigim:
Per tant, hem de dir amb força: Una eina per aprofundir en la fractura social
Deixant el tractament del català com a llengua vehicular a l’educació, especialment la pública, la LOMCE
també preveu altres mecanismes que fomenten la fractura social i, per tant, no blinden la cohesió social
necessària sempre i imprescindible en temps de crisi per a les famílies i els col·lectius més vulnerables.
• Converteix l’educació en una carrera d’obstacles: les constants proves, revàlides i les avaluacions finals
d’etapa fan que l’alumnat amb unes necessitats educatives específiques sigui expulsat del sistema
educatiu quan aquesta hauria de ser la garantia d’igualtat d’oportunitats.
• El procés educatiu perd pes en benefici d’un ensenyament resultadista.
• Permet que centres educatius seleccionin l’alumnat amb proves d’accés.
El braç armat de wert. La LOMCE: antidemocràtica,
anticonstitucional i re-centralitzadora
La LOMCE és una Llei Orgànica més pensada per a controlar ideològicament la població que no per a garantir una formació i educació basada en l’esperit crític, l’equitat i la igualtat d’oportunitats. Tal i com va dir
en una sessió plenària del Congrés el ministre Wert, la seva intenció és “españolizar a los catalanes” i, per
això, la LOMCE es dota d’un seguit d’estratègies recentralitzadores que no respecten el fet que Espanya és
un estat plurinacional, pluricultural i plurilingüe:
• L’Estat té molt més percentatge de decisió a l’hora de programar el currículum. , mentre es redueix el
del govern autonòmic.
• Són les administracions educatives qui desenvoluparan els continguts comuns mentre que els centres
Al servei dels mercats i de gestió privatitzadora
La LOMCE fa entrar l’empresa i l’esperit mercantilista del capitalisme a l’aula. Així, es planifiquen estratè-
gies per a garantir que l’alumnat estudiarà en funció de les necessitats dels Mercats i, a l’hora, els centres
educatius de titularitat pública seran gestionats com si fossin empreses privades:
• Preveu classificar centres educatius en funció dels resultats en rànkings públics.
• S’instaura el que a l’empresa privada es coneix com a ‘paga per resultats’. És a dir, els centres educatius rebran diner públic en funció dels seus resultats i no de les necessitats educatives de l’alumnat.
• S’opta per una ‘Nova gestió’: finançament extern i amb patrocinadors, especialització de centres, autonomia de gestió per a la Direcció del centre, selecció de personal a criteri del centre, mobilitat del
professorat sense complir la Llei de la Funció pública.
• S’amplia la possibilitat de concerts educatius i, per tant, es prioritzen els centres que avantposen els
criteris econòmics per sobre dels criteris pedagògics.
• Es mantenen els concerts a les escoles que segreguen per sexes, d’elit i de caràcter d’adoctrinament
catòlic.
#tempsdelluita per l’escola pública
Sense participació ni democràcia interna
La LOMCE és, de facto, la mort de la democràcia i la participació dins de la vida del centre educatiu. Aquest
aspecte de la Llei, per tant, és clarament contrari a l’esperit del que es proclama a l’article 27 de la CE.
La reforma de la democràcia i la participació dins dels centres, disfressat del que el PP anomena “autonomia del centre” trenca amb la tradició participativa de l’escola pública i obre les portes a una gestió jeràrquica, a l’estil de l’escola privada religiosa. Els aspectes més preocupants són:
• El Consell Escolar passa a ser un òrgan merament consultiu i informatiu i, per contra, les funcions de
decisió passen a la competència exclusiva del director o directora del centre (anomenat directament per
l’Administració i no mitjançant una elecció democràtica de la comunitat educativa).
• L’equip directiu dels centres passen a ser una gerència professionalitzada restringint, per tant, l’accés
a tasques de direcció.
• L’equip directiu va cap a un model jeràrquic i unipersonal on perden pes les direccions col·legiades.
No a la LOMCE.
Per segregadora. per antidemocràtica. I per elitista.
mobilitzem-nos per aturar-la! i exigim:
• La retirada de l’avantprojecte de la llei.
• L’obertura d’un període de diàleg amb la comunitat educativa i les forces polítiques i socials del
conjunt de l’estat, establint una diagnosi compartida de la realitat educativa.
• Equiparar el % del PIB que destinen la mitjana dels països de la UE en inversió educativa també al conjunt de l’estat i als Pressupostos de la Generalitat de Catalunya (7% del PIB).
• Una Educació pública, de titularitat i gestió pública que garanteixi el dret universal a l’educació.
• Una aposta per l’etapa educativa 0-3 anys de qualitat i pública, ja que els últims estudis avalen
aquesta etapa com a determinant en la formació futura de l’infant.
• Una Educació, de tothom i per a tothom, al llarg de la vida i que no maltracti els ensenyaments
artístics ni la filosofia i l’ètica.
• Una Educació laica, personalitzada, integral, inclusiva i coeducativa.
• Una Educació fonamentada en els valors de la igualtat, de la democràcia i de l’equitat i la justícia social.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)