12 de novembre 2008

Depredació Urbanística a La Bastida: Article d'opinió d'Angel Pla


Depredació Urbanística a La Bastida
Sense cap mena de dubte Santa Coloma de Gramenet es un dels més clars exemples de depredació extensiva urbanística, la empremta del franquisme es ben clara en el desgavell d’edificis construïts a la muntanya, de carrers bigarrats i estrets, de zones d’infrahabitatge i de manca d’equipaments. El repte de la societat democràtica, veïns/es i els primers ajuntaments democràtics era gran, però amb esforç , paciència i lluita es va anar “reconstruint” la ciutat, es van salvar espais que han de definir la gran zona verda (Can Zam), que podien convertir-se en oportunitats de desenvolupament (Ciba, Pallaresa) i es va delimitar el creixement urbá creant-ne el Parc de la Serra de Marina.
La densitat de 16.600hab/km2 en poc més de 7km2 fa que Santa Coloma tingui una de les densitats de població més elevades de l’Estat Espanyol, aquest fet afegit amb les dificultats de crear-ne zones verdes al mig de barris com el Fondo, Santa Rosa o Llatí, fa que la muntanya propera,accessible sigui una veritable joia i esdevingui el pulmó necessari davant el col·lapse de la urb.
El Govern Municipal (PSC), amb majoria absoluta vol extirpar-ne una part important d’aquest pulmó, construint 537 habitatges, incloent-hi un edifici de 23 plantes una proposta que va presentar al Ple de 30 de Juny 2008, en l’únic cas d’una Area Residencial Estratègica feta en zona verda. A La Bastida durant els darrers 15 anys s’han fet reforestacions i plantades d’arbres per instituts i escoles amb un treball pedagògic mediambiental important, a escassos 100 metres hi ha Can Butinya, un jaciment arqueòlogic important i la Torre Pallaresa, patrimoni arquitectònic de Catalunya.
En la pressa de possessió l’Alcalde en Bartomeu Muñoz va dir que la lluita contra el canvi climàtic estaria en els primers llocs de l’agenda municipal, la intenció de fer desaparèixer una bona part de la muntanya colomenca no sembla pas que vagi en aquest sentit.
No sembla haver-hi grans diferencies entre la depredació urbanística dels 60-70, i la proposta que esta sobre la taula, en el projecte i en les formes. Respecte al projecte, un projecte que no te en compte la realitat ciutadana, las característiques del municipi i el lloc escollit, tot val, l’objectiu es fer més habitatges per que puguin dormir els treballadors/es que las empreses necessiten, es a dir més ciutat dormitori. Per les formes, augmentant de 282 habitatges a 537 habitatges de forma unilateral i sense consultar a ningú, escollint l’arquitecte i fent-li que faci un projecte que no se’l creia ni ell, durant més de 8 mesos amagar i no fer-ho públic, i després dir, que es un projecte imposat per la Generalitat, que no lis agrada i que tenen poc temps, es a dir un seguit d’”incorreccions” que no enganyen a ningú, sobretot si s’está ben informat.
Davant las afirmacions del Govern Municipal i del PSC de que el projecte d’ARE de la Bastida, el que han de fer per ser creïbles es presentar en el ple municipal la retirada del mateix, assumir la proposta ciutadana, la Plataforma te un projecte, i reconeixer els errors i la mala actuació.
Podem parlar de fer un pla d’actuació que sigui sostenible i no agressiu a Oliveres, que conecti el barri amb Singuerlin, que apropi els comerços, la biblioteca al barri, que en faci una remodelació moderna del mateix, i que sobretot sigui respectuós amb el parc de Can Zam que s’ha de consolidar.
No més em quedar dir que el projecte de La Bastida és una agressió al patrimoni arquitectònic, es una depredació del patrimoni natural i és també un insult a la intel·ligència dels ciutadans/es, doncs no te cap raó de ser i sí moltes raons perquè no es faci.Salvem La Bastida!

Àngel Pla Reche
Regidor ICV-EUiA Santa Coloma de Gramenet
Coordinador local d’EUiA Santa Coloma de Gramenet
Membre de la Plataforma en Defensa de la Serra de Marina i el Riu Besós

Properes activitats de la Plataforma:
22 Novembre: ACAMPADA
23 Novembre: PLANTADA D’ARBRES I BUTIFARRADA

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada