APROVADA PER UNANIMITAT DEL PLE LA MOCIÓ PRESENTADA PER ICV-EUIA EN EL CENTENARI DEL NAIXEMENT DE MIGUEL HERNANDEZ I PER LA RECUPERACIÓ DE LA MEMÒRIA HISTORICA

MOCIÓ  en el CENTENARI DEL NAIXEMENT DE MIGUEL HERNÁNDEZ I PER LA RECUPERACIÓ DE LA MEMÒRIA HISTÒRICA Que presenta el Grup Municipal d'ICV-EUiA al Ple de l'Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet de 29 de març de 2010

 

La proclamació de la II República Espanyola, el 14 d'abril de 1931, va fer possible el somni d'un estat que era capaç de ser millor que ell mateix. Malgrat la brevetat de la seva vida, la II República va desenvolupar una gran tasca en molts camps de la vida pública i va situar l'Estat espanyol en l'avantguarda social i cultural mundial.

 

Entre aquests avenços cal situar la reforma agrària, el sufragi femení, la separació de poders, l'assistència sanitària, la difusió cultural a tot arreu, un increment de l'activitat literària i de l'educació mitjançant la construcció d'escoles (en el període borbònic entre 1909-1931, es van construir 11.128 escoles, mentre que amb l'arribada de la República, des de l'abril de 1931 fins al desembre de 1932, es van construir 9.600 noves escoles). Cal fer esment a tres grans iniciatives: les universitats populars, les missions pedagògiques i els teatres ambulants, que van anar des dels ambients més urbans fins als rurals.

 

La República va impulsar la cultura en tots els àmbits de la creació artística, el debat intel·lectual i la vida universitària: el nom de la II República anirà sempre lligat a l'època de màxim esplendor cultural de l'Estat espanyol en l'era moderna. Va ser la convivència de diverses generacions, amb les seves peculiaritats. En primer lloc hi va haver la generació del 98, d'Unamuno, Valle Inclán, Machado, Baroja i Azorín, i també un renaixement de les cultures catalana, gallega i basca. Hauríem d'afegir una generació anomenada del 14, una generació més d'"especialistes" entre els quals hi ha Ortega, Eugeni d'Ors, Juan Ramón Jiménez i Pérez de Ayala, i de la qual també va formar part Azaña. I la generació del 27, la més colpejada per la Guerra Civil atès el compromís polític dels seus membres, que són els veritables protagonistes dels canvis socials i del nou impuls cultural que s'esdevenen en aquest període republicà, entre ells, Jorge Guillén, Pedro Salinas, Rafael Alberti, Federico García Lorca, Luis Cernuda, Vicente Aleixandre... Cal també esmentar Rosa Chacel o María Zambrano, que tot i no pertànyer a aquest grup, hi tenen forts lligams i desenvolupen la seva creació a l'exili.

 

Pertanyent a la generació del 27, Miguel Hernández és el més jove de tots els membres (neix a Oriola el 30 d'octubre de 1910 i mor a la presó d'Alacant el 1942 a l'edat de 31 anys) i un dels més compromesos. La seva poesia beu de manera directa de l'entorn polític i social de la seva època, des del punt de vista d'un home de la terra i que viu en ella.

 

L'evolució poètica de Miguel Hernández no és pas aliena als canvis que s'esdevenen a la dècada dels anys 30, ans al contrari. Sobretot perquè a diferència de molts autors de la generació del 27 que arriben al compromís social des de les classes acomodades, des de la burgesia, Miguel Hernández forma part de la classe social més desemparada i humil.

 

Aquest és un dels punt més destacats de la seva personalitat, un afany d'agafar el tren dels nous vents del poble, per recollir els orígens universalitzant-los dins la seva obra.

Volem, en el centenari del naixement de Miguel Hernández, un centenari que està donant lloc a nombrosos actes d'homenatge, recordar aquest poeta, compartint els seus anhels i el desig de llibertat, i alhora transmetre la necessitat de recuperar la memòria d'aquest fèrtil període de la nostra història.

 

Com deia Pablo Neruda, en el poema "A Miguel Hernández, asesinado en los presidios de España":

 

"No estoy solo desde que has muerto.

Estoy con los que te buscan."

 

Per tot això, el grup municipal d'ICV-EUiA de l'Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet proposa al Ple l'adopció dels acords següents: 

Primer: Adherir-se a la reclamació dels familiars, amics i amigues del poeta i de la Fundació Miguel Hernández d'anul·lació de la sentència a mort emesa en el "Procedimiento Sumarísimo de Urgencia Nº 21.001, contra Miguel Hernández Gilabert" per "rebelión militar". El Fòrum Estatal de la Memòria Històrica i l'Associació de la Memòria Històrica, conjuntament amb la Coordinadora de la Memòria Històrica, han demanat de manera continuada la necessitat d'ampliar el supòsits en la Llei de memòria històrica, de 27 de desembre de 2007, per suspendre totes les sentències dictades per la judicatura franquista.

Segon: Adherir-se al centenari del naixement de Miguel Hernández, recolzant les activitats que es desenvolupin al municipi.

Tercer: Mantenir el nom de Miguel Hernández en el nomenclàtor de la ciutat.

Quart: Fer arribar aquesta moció a la Fundació Miguel Hernández, a la Federació de Municipis de Catalunya i a l'Associació de Municipis de Catalunya, així com a la Diputació de Barcelona perquè la faci extensiva dins del seu àmbit d'actuació.

 

Santa Coloma de Gramenet, març de 2010