Ja s'han complert els famosos 100 dies de govern de la nova alcaldessa del PSC, Núria Parlon. Aquests 100 dies són una mesura generalment com a prova de l'acció d'un nou govern. Però aquí comencen els meus dubtes, nou? Bé, seria nou si s'hagués dissolt el Consistori i en unes eleccions hagués tornat a guanyar el PSC. No és aquest el cas, el moll de l'os, el sector dur dels regidors de confiança d'en Bartomeu Muñoz continuen, els "vells temps" sembla que només serveixen per als càrrecs de confiança. L'Alcaldessa ha pres alguna decisió valenta, tot i que el sector de "defenestrats" continuen sent un lobby poderós. Però jo em pregunto si persones imputades pel seu tarannà en la gestió pública, no devien ser apartats d'aquesta fins que la justícia determinés la culpabilitat o innocència.
Aquest 100 dies han fet palesa també alguna mostra de diàleg: la fotografia de l'Alcaldessa i del regidor d'Urbanisme reunits amb la Plataforma és d'una normalitat institucional que mancava a la ciutat o la retirada de diferents "projecte símbol" de l'alcaldia de Bartomeu Muñoz i del PSC (l'ARE de Safaretjos, el PERI de Singuerlin, la pista d'atletisme,...) Això em dóna peu per fer-hi una reflexió: no era aquest el programa del PSC, de tot el PSC, el programa al que va donar suport una majoria absoluta dels ciutadans/es que van anar a les urnes?. Sí, ho dic així de clar, els projectes no eren de l'Alcalde eren del PSC. És llavors que no entenc com un partit pot defensar, i ho feien amb el ganivet a la boca, uns projectes i quatre mesos després defensar el contrari. No més hi ha una explicació: l'alcaldia de Bartomeu Muñoz o era un règim autoritari, plutocràtic, cortesà i egòlatra on ningú gosava tossir al Negus, o és que n'eren coparticeps del mateix. Perdonin però no se quina de les dues opcions els deixa en pitjor posició.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada