Euia Santa Coloma de Gramenet

Des de la Plataforma per a la Defensa de la Serra de Marina i Can Zam hem elaborat un document d'al·legacions que lliurarem com a Recurs d'Alçada al projecte de la MAT a Santa Coloma de Gramenet (al•legacions a la interconnexió subestació-línia).


Tenim molt poc temps d'actuació, ja que la data límit per lliurar les al·legacions és dimecres 19 de desembre.

Hi ha dos models de documents a emplenar:
1. A emplenar per entitats, col·lectius i organitzacions 2. A emplenar per persones a títol individual

Hem d'aconseguir reunir el màxim d'al·legacions possibles!!!!

Un cop signades i emplenades cal dur-les entre avui i demà a l'Ateneu Popular Julia Romera (C/Sant Ramon, 51) entre les 19 i les 21h.

També podeu passar pel Grup Municipal d'ICV-EUiA a l'Ajuntament, pel matí, i pel local d'ICV (C/ Sagarra, 9) a partir de les 17h. Com moltes altres entitats que formen la Plataforma Serra de Marina, tindrem fotocòpies i et podem ajudar a emplenar-les i recollir-les.

Dimecres 19 lliurarem totes les al•legacions recollides de totes les entitats i persones al Departament d'Indústria, com a Plataforma Serra de Marina

Gràcies i signeu-les si us plau! A Santa Coloma continuem denunciant i mobilitzant-nos en contra de la MAT!!!

Para copiar la resolución y hacerla llegar

Resolució EMO/2450/2012.


EXP. 08/47570
RECURS D’ ALÇADA

SR. CONSELLER

DEPARTAMENT D’ EMPRESA i OCUPACIÓ

En/Na,

major d’edat, amb DNI núm.

domiciliat a:

actuant en nom propi i com a mandatari verbal de l’entitat o associació:

NIF de l’entitat o associació:

davant d’aquest Departament comparec i MANIFESTO:

Que essent publicat la resolució (EMO/2450/2012) de 29 d’octubre al DOGC núm. 6256 de 19 de novembre de 2012, d’atorgament de l’autorització administrativa a l’ empresa Red Eléctrica d’España, SAU, així com la declaració d’utilitat pública i l’ aprovació del projecte d’ execució de la línia d’interconnexió de subestacions al terme municipal de Santa Coloma de Gramenet (exp. 08/47570), dins del termini d’un mes i d’acord amb el que disposa l’article 114 de la Llei 30/92, segons la redacció que en fa la Llei 4/99, formulo RECURS D’ALÇADA pels següents

MOTIUS o AL•LEGACIONS

CONSIDERACIÓ PRÈVIA:

A) COMPAREIXENÇA COM A PART INTERESADA:

1. D’acord amb l’ art. 31 de la LPA comparec com a part interessada en el procés administratiu de referència. Com tots sabem, l’ art. 31 de la Llei 30/92 estableix:

Concepto de interesado. 1. Se consideran interesados en el procedimiento administrativo:
a) Quienes lo promuevan como titulares de derechos o intereses legítimos individuales o colectivos.
b) Los que, sin haber iniciado el procedimiento, tengan derechos que puedan resultar afectados por la decisión que en el mismo se adopte.
c) Aquéllos cuyos intereses legítimos, individuales o colectivos, puedan resultar afectados por la resolución y se personen en el procedimiento en tanto no haya recaído resolución definitiva.(...)”

2. La meva legitimació sorgeix de l’ interès personal, propi i directe que com a ciutadà de la població de Santa Coloma de Gramenet ostento davant la possible instal•lació d’ una xarxa de tensió elèctrica, comumment coneguda, con xarxa elèctrica de MOLT ALTA TENSIÓ (MAT).

3. A tal efecte hem de citar, per totes, les SsTS següents:

“... Ese interés, que desde el punto de vista procedimental administrativo y procesal jurisdiccional es una situación reaccional, en pro de la defensa y efectiva reintegración de lo que doctrinalmente se ha llamado el propio círculo jurídico vital y en evitación de un potencial perjuicio ilegítimo temido, está conectado precisamente con este concepto de perjuicio, de modo que el interés se reputa que existe siempre que pueda presumirse que la declaración jurídica pretendida habría de colocar al accionante en condiciones legales y naturales de conseguir un determinado beneficio material o jurídico o como cuando la persistencia de la situación fáctica creada o que pudiera crear el acto administrativo ocasionaría un perjuicio como resultado inmediato de la resolución dictada.

Ese "interés legítimo", que abarca todo interés que pueda resultar beneficiado con la estimación de la pretensión ejercitada (siempre que no se reduzca a un simple interés por la legalidad), puede prescindir, ya, de las notas de "personal y directo", pues tanto la jurisprudencia del Tribunal Supremo como la del Tribunal Constitucional (en Sentencias, entre otras, de este último, 60/1982, de 11 octubre, 62/1983, de 11 julio, 160/1985, de 28 noviembre, 24/1987, 257/1988, 93/1990, 32 y 97/1991 y 195/1992, y Autos 139/1985, 520/1987 y 356/1989) han declarado, al diferenciar el interés directo y el interés legítimo, que éste no sólo es superador y más amplio que aquél sino también que es, por sí, autosuficiente, en cuanto presupone que la resolución administrativa o jurisdiccional a dictar ha repercutido o puede repercutir, directa o indirectamente, pero de un modo efectivo y acreditado, es decir, no meramente hipotético, potencial y futuro, en la correspondiente esfera jurídica de quien se persona.

B) EXERCICI D’UNA ACCIO PÚBLICA:

1. En tot cas, hem de tenir present que s’ exerceix una acció pública que no és pas una altra que l’ acció pública ambiental, prevista i normada a la Ley 27/2006, de 18 juliol de 2006, por la que se regula los Derechos de Acceso a la Información, de Participación Pública y de Acceso a la Justicia en Materia de Medio Ambiente.

2. Com assenyala la doctrina, i en especial Wenceslao Francisco OLEA GODOY

“ ... Como recuerda la Exposición de Motivos de esta Ley, el medio ambiente se regula en el artículo 45 de la CE con el reforzado reconocimiento de que los ciudadanos puedan exigir a los poderes públicos la adopción de medidas para mantenerlo. Esa exigencia trasciende de los propios Estados y la Ley incorpora a nuestro Derecho el Convenio de la Comisión Económica para Europa de Naciones Unidas sobre Acceso a la Información, la Participación del Público en la Toma de Decisiones y el Acceso a la Justicia en Materia de Medio Ambiente, hecho en Aarhus el 25 de junio de 1998; conocido como «Convenio de Aarhus». Lo exigido por esos Textos normativos supranacionales a los ciudadanos es el derecho de participación en todas las decisiones que afecten al medio ambiente, derecho que se refuerza con la posibilidad de acceso a los Tribunales, para el supuesto que sus legítimas reclamaciones no encuentren amparo en los poderes públicos. En palabras de la Exposición de Motivos de la Ley para poder «revisar las decisiones que potencialmente hayan podido violar los derechos que en materia de democracia ambiental les reconoce el propio Convenio».

PRIMER.- ARGUMENTS MEYNSPREATS PER LA RESOLUCIÓ DICTADA.

A) SANTA COLOMA I LES GRANS INFRAESTRUCTURES

1. Santa Coloma és conscient de la seva condició estratègica de porta nord del centre metropolità de Barcelona, i que aquesta posició implica que sovint les infraestructures de connexió han de travessar, d’una manera o una altra, el terme municipal.

2. Santa Coloma entén que cal seguir millorant les infraestructures, però que cal fer-ho bé, sent respectuosos amb la condició urbana. Els anys del desarrollisme infraestructural ja han passat.

3. Santa Coloma és molt conscient del que vol dir recuperar l’orgull de ciutat solucionant barbaritats del passat. Han calgut importants esforços per aconseguir la integració d’infraestructures presents al seu municipi, sovint heretades de planificacions economicistes que, amb visions a curt termini, menysvaloraven l’impacte social i ambiental de la seva implantació.

4. Així, la B20 al pas per la ciutat es va integrar en part mitjançant una cobertura que ha deixat a la ciutat el Parc Europa. Encara queda pendent la darrera fase de cobertura que ens ha de permetre connectar millor el campus universitari de Torribera amb la ciutat.

5. Igualment, les torres d’alta tensió que passaven pel riu Besòs van ser soterrades mitjançant una galeria de serveis que ens permet gaudir del Parc Fluvial del Besòs. Parc Fluvial assolit gràcies a la recuperació ambiental d’un riu que s’havia convertit en una claveguera.

B) UNA NOVA INFRAESTRUCTURA METROPOLITANA: LA MAT

1. Red Eléctrica Española, és empresa que cotitza en borsa i reparteix beneficis, que té com objecte desplegar les infraestructures que li indica el govern espanyol per a la gran distribució de l’electricitat. El govern planifica i paga a REE per l’execució d’aquestes infraestructures.

2. REE ha de dur a terme el projecte de l’anella d’alimentació de Molt Alta Tensió a la conurbació de Barcelona. És un projecte necessari per a garantir la qualitat del subministrament elèctric, però sobre tot és un projecte dissenyat inicialment davant l’augment del consum elèctric al nostre país, que es produïa en el temps del boom econòmic.

3. Aquest és un projecte molt important i ambiciós, que afecta a molts municipis metropolitans, i que afecta significativament Santa Coloma de Gramenet.

C) UNA INFRAESTRUCTURA SENSE DEBAT SOCIAL

1. Red Eléctrica, amb la complicitat quan convé d’altres empreses elèctriques, està intentant implantar aquest pla per fascicles, fragmentant-lo en projectes parcials per evitar-se un debat social necessari, que saben que els conduiria a internalitzar costos d’integració ambiental, tan en entorns naturals com urbans.

2. En el cas de Santa Coloma, es coneixen des del 2008 fins a 3 projectes separats de REE per implantar una subestació de Molt Alta Tensió, fer arribar una línia des de Sant Fost, i fer sortir una línia cap a Barcelona. Addicionalment, Fecsa va presentar i executar el 2006 un projecte per introduir noves torres, que ara es revela necessari per a la correcta implantació d’aquest projecte d’anella. Aquesta fragmentació els ha permès eludir la declaració d’impacte ambiental de la infraestructura.

3. La intenció de REE en aquest tram de l’anella metropolitana, és reaprofitar unes antigues torres dels anys 70, que travessen el parc de la Serralada de Marina, per a que a més a més de transportar línies d’alta tensió, en transportin de molt alta tensió. Per fer-ho, els cal implantar a la ciutat una nova subestació de Molt Alta Tensió que posi en servei aquesta línia.

D) UNA INFRAESTRUCTURA SENSE INTEGRACIÓ URBANA

1. Tan l’antiga línia, com la nova subestació, es troben a 150m del nucli habitat de Santa Coloma. El debat generat al voltant de l’arribada de la Molt Alta Tensió a les comarques gironines ha permès establir un seguit de criteris de distàncies mínimes que considerem que cal tenir present també en el nostre cas. Així la pròpia REE ha dissenyat la MAT a Girona de manera que queda a 500 metres dels nuclis urbans.

2. Segons l’actual projecte de REE, dins del radi de 500m des de les noves infraestructures de Santa Coloma resideixen més de 6.000 persones.

3. La ciutadania rebutja aquest projecte pel seu nul esforç d’integració urbana.

E) UN DIÀLEG DE SORDS: UNA FALTA DE RESPECTE A LA CIUTADANIA COLOMENCA

1. La ciutadania, a través dels seus representants, ha intentat en vàries ocasions establir sense èxit un marc de negociació amb REE que permeti trobar solucions alternatives a les inicialment proposades per l’empresa. La nostra voluntat, la meva en particular, sempre ha estat la de minimitzar l’impacte de la nova infraestructura. El 2009 es va avançar inicialment en la integració paisatgística, però no es va poder anar més enllà.

2. Finalment, per saltar-se l’oposició de la ciutadania colomenca i els seus representants, l’empresa ha utilitzat el subterfugi d’aconseguir la declaració d’interès públic de la infraestructura per part del consell de ministres. Aconsegueix així evitar haver de donar resposta a les exigències plantejades per l’Ajuntament.

F) UNA URGÈNCIA INTERESSADA

1. Red Eléctrica defensa la urgència de tirar endavant aquest projecte. De fet, ha manifestat la voluntat d’iniciar obres a finals d’any.

2. Però el projecte responia a una època amb increments continus de demanda elèctrica, i ara ens trobem en un moment de forta caiguda de la demanda, que està posant en crisi tots els escenaris previstos a la planificació energètica recent. No és doncs una necessitat urgent de la xarxa.

3. La resta del projecte d’anella metropolitana de Molt Alta Tensió es troba en un estat de disseny molt més embrionari. Es desconeix quin serà el futur del seu pas per Collserola, i quina serà la implantació de la central bessona de Desvern, al sud. Per tant, el projecte en el seu conjunt, a banda de no haver passat per un procés de debat social i de declaració d’impacte ambiental, té parts essencials pendents de resoldre.

4. Però Red Eléctrica sap que, donada l’actual situació econòmica i financera de les administracions, el Govern Central li podrà finançar molts pocs projectes nous. De fet darrerament ja se li ha comunicat que molts dels projectes inicialment previstos a la planificació han caigut de la mateixa. Aquest és dels pocs que compta amb tots els permisos. És un dels pocs projectes que REE pot executar a curt termini, i obtenir nous ingressos públics.

5. REE necessita construir ràpid aquest projecte per garantir-se el més aviat possible aquests nous ingressos. Al ser un projecte que reaprofita instal•lacions antigues, li és doblement rendible.

6. La urgència respon doncs a interessos corporatius. Ni la demanda ho justifica, ni el projecte tindrà després continuïtat (les futures fases no estan clares i no està previst que l’Estat tingui capacitat per finançar-les).

SEGÓN.- FALLIDA DELS PRECEPTS NORMATIUS D’OBLIGAT ACOMPLIMENT. FRAU DE LLEI I EFECTE DIRECTE DE LES DIRECTIVES COMUNITÀRIES.

1. Com sabem, la Directiva 2011/92/UE del Parlament Europeu i del Consell, de 13 de desembre de 2011, relativa a l'avaluació de les repercussions de determinats projectes públics i privats sobre el medi ambient, va derogar la Directiva 85/337/CEE, sense perjudici de les obligacions dels Estats membres relatives als terminis de transposició al Dret nacional de la Directives que figuren en la part B de l'annex V.

2. Ara bé hem de dir que respecte de la Directiva 2011/92/UE l’ Estat Espanyol ha declarat del tot innecessària la transposició d’aquesta normativa comunitària (Font:http://eur-lex.europa.eu/LexUriServ/LexUriServ.do?uri=CELEX:72011L0092:ES:NOT#FIELD_ES), el que unit a la circumstància de que la Directiva 85/337/CEE havia d’haver estat incorporada al nostre ordenament estatal com a màxim el 3 de juliol de 1988, fa que sigui del tot invocable la doctrina de l’ efecte directe de les Directives.

La doctrina jurisprudencial de l'efecte directe de les directives no transposades o traslladades incorrectament ha fet que es faci una distinció entre efecte directe vertical (limitat a les relacions entre poders públics i particulars) i l‘efecte directe horitzontal (que arriba a les relacions entre particulars). L'efecte directe vertical de les directives només pot ser invocat davant els tribunals ordinaris pels particulars, l'Estat que no transposat la Directiva o ho ha fet incorrectament no pot oposar als particulars seu incompliment (sentència Ratti) ni exigir-los el compliment de les obligacions que aquesta directiva imposava.

3. REE construeix una línia nova de més de 15km i amb una tensió superior als 220Kv per la qual cosa li és d’aplicació el RDL 9/2000 que estableix l’ obligatorietat de una avaluació d’impacte ambiental.

4. Sostenir que no es realitza una nova construcció d’una línia d’alta tensió sinó, simplement, una adequació de la xarxa existent n’és un clar frau de llei (una disfressa de la realitat per trobar un fraudulent suport legal).

Amb cita de la Sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya de 17 de febrer de 2000 (que alhora cita, també, l’antiga i important STS de 30 de 3 de juny de 1959) hem de dir que:

.... El fraude civil exige la concurrencia necesaria de una serie de actos, que pese a su apariencia de legalidad, violan, si no frontalmente, sí, por otras vías indirectas, el concepto ético o el contenido jurídico de las normas, en la procura de ventajas, logros o intereses propios con daño y perjuicio deliberado o aprovechado para personas ajenas y que con las destinatarias de tales efectos negativos, por consecuencia de constatadas infracciones de deberes jurídicos, que pretenden cobertura legal, al acomodarse a la letra de la ley, pero vulnerando su sentido, espíritu y la filosofía de rectitud y adecuada ordenación social que la debe inspirar, lo que, como queda bien explicitado, no es concurrente en el caso objeto del presente enjuiciamiento casacional... a ello no obsta que no se haya acreditado intención alguna de fraude, en cuanto la doctrina científica predominante entiende que no es necesaria la intención o propósito defraudatorio, porque lo que se sanciona en el fraude a la ley no es la mala fe o la intención maliciosa del agente, sino el acto de incumplimiento de las leyes, de donde resulta la no necesidad de su prueba, y así esta Sala ha declarado en el mismo sentido que no es necesario para que haya fraude de ley que la persona que realice el acto presumido fraudulento tenga intención o conciencia de burlar la ley (S. 13 junio 1959)».

5. Són presents tots els requisits del frau de llei, que no són pas d’altres que els següents:

a) aparença de legalitat;

b) violació directe o indirecta del concepte ètic o del contingut jurídic de la norma (entenem aquesta com a globalitat);

c) amb l’objectiu d’aconseguit una avantatjosa situació o l’interès propi;

d) amb el conseqüent perjudici per d’altres;

e) sense que sigui obligat a prova de la intenció defraudatòria;

f) sinó simplement l’incompliment de la llei sota el suposat paraigües d’una norma.

6. La pretensió de REE de que la MAT és simplement una adequació de la xarxa existent i no pas una nova línia (que hauria d’estar, per tant, sotmesa a una avaluació ambiental) es manifestament fraudulenta (si s’em permet he de citar que ja Parmènides, el filòsof presocràtic ens deia: “El que és, és. El que no és, no és. El que és no pot deixar de ser i el que no és no pot arribar a ser”)

Per tot el que s’ha exposat,

SOL.LICITO:

1. Que havent presentat aquest escrit, tingui per presentat RECURS D’ALÇADA contra la resolució citada, per formulades les al•legacions que es detallen i els motius d’impugnació expressats, i

2. admetent aquestes revoqui la decisió presa: a) denegant l’autorització administrativa atorgada a REE; b) denegant tota declaració d’utilitat pública; i c) no aprovant el projecte d’execució presentat.

Signatura:




Santa Coloma de Gramenet, a 10 de desembre de 2012.