Concentració: 18.30 h. Govern de la Generalitat
Pl. de Sant Jaume de Barcelona
Manifest unitari de convocatòria en senyal de condol amb el Japó i per una
transició energètica sense nuclears ni energies fòssils
Barcelona, 17 de març 2011, 18.30 h Plaça St Jaume
Les organitzacions que signem aquest manifest convoquem la ciutadania a la
plaça de Sant Jaume de Barcelona per al proper dijous 17 de març per
manifestar el nostre sentit condol amb el poble japonès per els milers de
víctimes i per la gran catàstrofe que ha suposat per al seu país el
terratrèmol i el tsunami del passat 11 de març i que ha provocat una alerta
nuclear que ha afectat les plantes atòmiques de Fukushima, Onagawa i Tokai,
la qual és la pitjor catàstrofe nuclear des de l'accident de Txernòbil.
A hores d'ara, la situació a la central nuclear de Fukushima I, la més
afectada de totes, està fora de control després d'haver fallat els sistemes
de refrigeració i que s'hagin originat diverses explosions i incendis en
quatre reactors, els quals han llençat a l'exterior núvols radioactius, a
més d'un km d'alçada, als quals se sumen les emissions controlades de gasos
radioactius pel venteig de la contenció. Segons les dades de l'Agència
Internacional de l'Energia Atòmica, les medicions de radioactivitat estan 10
vegades per sobre de la dosi que una persona pot absorvir sense risc per a
la seva salut. Aquestes explosions han afectat els mecanismes de contenció i
alhora existeix l'amenaça latent que es fussionin els reactors i, per tot
plegat, que s'alliberi més radioactivitat a l'exterior.
Dels sis reactors en actiu de la central de Fukushima, el núm. 1, el més
antic, més afectat i primer en patir la fusió del nucli és idèntic al
reactor de la central nuclear de Sta Maria de Garoña, a Burgos, tant pel que
fa a la seva estructura interna com al seu edifici de contenció. De fet
varen construir-se i inaugurar-se amb mesos de diferència, i a totes dues
els reguladors els van donar l'opció de funcionar més enllà dels 40 anys
reglamentaris. El govern de Zapatero ha incomplert de manera flagrant el seu
compromís electoral d'elaborar el calendari de tancament de les centrals
nuclears. És més, el seu "Ministro de Industria", amb la complicitat de
l'alcalde d'Ascó, pretén construir un cementiri nuclear, anomenat
eufemísticament Magatzem Temporal Centralitzat, que permeti fer veure que
s'ha solucionat el problema dels residus, i s'ha plegat de bon grat a les
pressions de CiU, PNV i el PP per no posar límit de cap tipus a la vida útil
de les centrals. Dues perilloses cares de la mateixa aposta per mantenir el
status quo nuclear i el benefici de les elèctriques.
Davant d'una catàstrofe d'aquesta magnitud, volem recordar l'enorme risc que
suposa la producció d'electricitat mitjançant l'energia nuclear, ja que es
tracta d'una tecnologia intrínsecament perillosa i que genera elements
radioactius en tot el seu cicle, contribuint a incrementar els nivells de
radioactivitat i radiotoxicitat a la biosfera.
El tancament progressiu de les centrals nuclears ha de ser un objectiu
fonamental de la nostra actual societat. La seva relació amb l'ús militar;
l'expoli del Sud, amb l'extracció de l'urani en pèssimes condicions socials,
laborals i ambientals als països empobrits; els grans impactes ambientals;
els perills malauradament i recent demostrats, i la generació de milers de
tonelades de residus d'alta activitat pels que no existeix solució alguna
són raons suficients per tancarurgentment les centrals nuclears. D'altra
banda, l'ús de carbó, gas i petroli són els principals causants de
l'escalfament global. Canvi climàtic que tothom en la seva vida quotidiana,
dia a dia, estació a estació, percep.
Per tot plegat, és imprescindible que les polítiques energètiques dels
nostres governs fomentin una important i ràpida retallada, del consum
d'energia i d'emissions de gasos d'efecte hivernacle. Cal que els governs
estatals i autonòmics apostin per un canvi de model energètic, on la energia
es generi mitjançant fonts 100% netes i renovables. Cal, per tant, que
aquests mateixes administracions fomentin la producció energètica mitjançant
energies renovables diversificades i distribuïdes.
A hores d'ara, i a benefici de les empreses propietàries, no s'internalitzen
els costos de construcció, desmantellament, manteniment, seguretat i gestió
dels residus, i s'ha limitat a la ridícula xifra de 1200 milions d'euros,
com a màxim, la seva responsabilitat civil. Aquesta catàstrofe ha demostrat
que el manteniment de la producció nuclear només beneficia als qui sense
escrúpols posen en perill la vida de tothom.
Cal un nou marc legislatiu on la tramitació del "Proyecto de Ley sobre
responsabilidad civil por daños nucleares o producidos por materiales
radioactivos" que té lloc aquests dies en el "Congreso de los Diputados"
estableixi una responsabilitat civil il·limitada als propietaris de les
centrals nuclears. Així mateix és urgent aprofondir en el procés de controls
democràtic del Consejo de Seguridad Nuclear, per tal que deixi enrere la
seva actitud convinnent amb la indústria que ha de regular i vigilar.
Ecologistes en Acció de Catalunya, REPSOL Mata, Entrepobles, Xarxa de
l'Observatori del Deute en la Globalització, Recerca i Decreixement, Entesa
del Decreixement, Jóvens de les Terres de l'Ebre, Col·lectiu Anticementeri
Nuclear de Barcelona, Attac-Acordem, Greenpeace, Funcació Terra, Fundació
Nou Horitzons, Enginyeria sense Fronteres, Joves de les Terres de l'Ebre,
AVV Can Ricart Ricart, WWF Barcelona, DEPANA, Grup de Científics i Tècnics
per un Futur No Nuclear, ADENC
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada