Santa Coloma se mueve reacciona. Article de Pedro Gallardo a El Mirall Gener'08

Acaba y entra el nuevo año y, Santa Coloma, los vecinos se mueven, expresan inquietudes más allá de las simples palabras, comienzan a plantear hechos, movidas.

La antena de telefonía móvil cercana al Parque de bomberos, sacada de Can Zam y de las proximidades del Riu Nord ha supuesto una lógica y loable reacción de las asociaciones de vecinos de Can Calvet y de la Sierra de Marina demandando explicaciones, exigiendo una normativa local, unos criterios COHERENTES de instalación, que afecten lo menos posible a los núcleos urbanos.

El solar de la calle Enrique Granados (Singuerlín) , antigua casa, patrimonio histórico por que nó, destinado sin información previa a los vecinos, para nuevas viviendas, dicen “para jóvenes”, utilizando este argumento contra quienes pensamos que es un solar, suelo, con destino a equipamientos socio-culturales del barrio, pensado así desde siempre.

El funcionamiento del CAP del distrito III ( Singuerlín), de escándalo, con visitas a los médicos de cabecera a veinte y veinticinco dias, vamos cuando uno se ha curado o ha pasado a mejor vida. Y con el riesgo de que sea extensivo a otros barrios

La Plataforma por la “Libertad de expresión”, demandando no se mezclen merinas con churras, las ideas a expresar con las necesidad de que las vigentes Ordenanzas Cívicas de Limpieza, no limpien las ideas, los valores, los pensamientos e ideales democráticos, aunque críticos con el hacer de Munoftis II, Bartomeu para los allegados.
Que deje de funcionar la eficiente máquina sancionadora de multas a unos, los críticos y vaselina a los del poder, que también meten la gamba.

El proyecto “Cúbics”, la joya de la corona como conoce la plebe, el pueblo llano, sin máquinas, paralizado, pero con accesos al barrio “inaccesibles”, y sin información, sin razones del por qué, al mismo tiempo que se inician felizmente las obras para la Biblioteca y adecuación del entorno al mercado de Singuerlín. Parece ser la Empresa paraliza para exigir i demandar, que queda más fino, mayores cotas de beneficios o reestructuración del proyecto, más viviendas de alto standing. Y sino es así, que informen con transparencia y valentía, los manipuladores de la información.

Como vemos he situado unos problemas, una muestra de lo que nos hace mover, de los que nos está haciendo recuperar el espíritu luchador, combativo de siempre. ¡ Y que dure!. No quiero obviar, la larga reivindicación desde 1.996 de la Agrupación de Vecinos del Barrio de Can Franquesa, para que la línea 800 ó 203 llegue a Can Ruti, seguro de que lo conseguiremos/an con el apoyo de todos los colomenses solidarios.

El movimiento vecinal colomense parece comienza a recuperar sus señas de identidad: negociación, acciónes, soluciones. El movimiento vecinal recupera el movimiento tímidamente, su papel, su acción constructiva en el hacer ciudad.

La asociaciones vecinales demuestran su razón de ser, en el siglo XXI, profundizando en la democracia, en la participación PARTICIPADA, en el derecho a trascender de ser meramente consultivos y cuando interesa.

Algún día, nuestra Institución Ayuntamiento, espero sea sin la presencia de Bartomeu Muñoz, reconocerá el papel inconmensurable, trascendental del movimiento organizado vecinal colomense, su contribución a la ciudad, su voluntarismo desinteresado, sus hombres y mujeres, anónimos pero únicos Mi reconocimiento a ellos, nuestra fuerza y ganas de seguir por su ejemplaridad
.
Que sigamos en movimiento, que seamos lo que somos, desde nuestra libertad y compromiso, haciendo historia, historia sociológica, la no contaminada o dirigida. ¡ Fuera oficialismos e intereses, imagen y engaño!

Pedro Gallardo
Vecino colomense



.

Microeconomia i Macroeconomia. Article d'Àngel Pla a www.forumgramaweb.com

Algunes de les noticies més importants en el darrer any 2007 han posat de manifest el fet de que la Macroeconomia es posa per davant de la Microeconomia, o més ben dit, que la Microeconomia esta al servei de la primera. Vaig a fer un detall, a primers d'anys ens colpejava la notícia de la crisis hipotecària als Estats Units, que de retruc afectava Europa, es tractava d'una crisi sense pal·liatius de solvència en els pagaments i això feia que grans bancs fessin fallida, o estiguessin a punt de creuar la barrera, un fet força greu atès que el sistema bancari està sostingut per la confiança, si tothom anés al mateix moment a treure els seus diners, estaríem en una crisi semblant a la del crack del 1929, o de la del corralito a l’Argentina.
La resposta de part del Banc Central Europeu no es va fer esperar augmentant en més de 20.000 milions de dòlars (13.600 milions d'euros) la massa monetària, una mesura que en els manuals bàsics d'economia es qualifica d'inflacionista, es a dir que provoca increment de preus. Una mesura que per cert xoca de front amb l'augment constant de l'Euribor, fruït de mesures antiinflacionistes del mateix BCE. Contradictori, no?
Si analitzem qui són els perjudicats i qui els beneficiaris d'aquestes mesures: els beneficiaris és obvi són els que es jugaven part del seu capital invertit en el sistema financer nord-americà, els Bancs i entitats financeres europeus. Els perjudicats, els agents econòmics més febles, les economies domèstiques.
La segona mesura del BCE, d’increment del tipus d’interès, tampoc és "neutra", doncs afecta de retruc als que tenen hipoteques per adquirir un habitatge, com ja he dit per aturar la inflació, bé això és cert a França, a Alemanya, però a l'Estat Espanyol?.Juga un paper important el fet que el dòlar USA estigui en un dels moments més baixos de la història enfront de les divises europees, i això que per un costat és bo, doncs les matèries primeres que s'adquireixen en dòlars surten millor de preu, per un altre costat les exportacions són menys competitives en Euro. No ens enganyem, el fet que el dolar estigui més baix no és fruït de la davallada de l'economia USA, és un instrument molt utilitzat pel seu govern per se competitius.
És a dir que las "mogudes" del BCE i l'Euribor, no són gens alienes a la competitivitat, a la globalització, i és clar, al manteniment dels beneficis de les grans corporacions (no us havia dit que per aquests agents econòmics una baixada d'un 1% respecte als beneficis de l'any anterior és considerat com a "pèrdua"!).
Un altre moment on s'ha demostrat que la Microeconomia està al servei de la Macroeconomia, ha estat el daltabaix a les obres de l'AVE, que ha suposat el desgavell del servei de rodalies. La manca de manteniment i inversió en aquest servei públic són una raó, però el que realment ha marcat la diferència és haver posat per davant la infraestructura de l'AVE. Els guanys que suposadament ha de dur el tren d'alta velocitat en millora de les comunicacions amb Madrid i França, transport de mercaderies i increment de turisme, no tenen en absolut cap compensació amb les hores de més que els usuaris de rodalies triguen per desplaçar-se al seu lloc de treball, a la Universitat, de retorn a casa seva.
És evident que aquestes obres han suposat d'altres "beneficis" molt més suculents, un clar exemple es l’estació de l’AVE a Guadalajara, bé millor dit a Yebes que està a 10 minuts de Guadalajara, que és on el PP va posar l’any 1998 l’estació, doncs està clar que afavoria a Fernando Ramírez de Haro, marit de la Presidenta de la Comunitat de Madrid Esperanza Aguirre, que és propietari de 1610 Ha, i a familiars seus que construiran una urbanització amb més de 9.000 habitatges, sòl requalificat de rústic a urbanitzable i que ara té un valor de més de 8.000 milions.
Hi ha més beneficiats, GIF l’empresa gestora de les obres de l’AVE va adjudicar obres milionaries a una UTE composada per Cobra i una empresa italiana del grup de Berlusconi. Qui fa d’intermediari en aquestes operacions és Alejandro Agag, gendre de J.M.Aznar, que es va du a la butxaca 48 milions d’Euros.
Hi ha d’altres beneficis en el repartiment del pastís de la construcció, amb xarxes de subcontractacions, que només duen precisament a això i no a més eficàcia.
Bé, i tot això per utilitzar un cop l'any, si és que podem l'AVE per anar a Madrid, a preu de pont aeri, però tampoc a la velocitat que ens havien dit, 360 km/hora, però necessitem les rodalies, i transports públics de qualitat i ràpids, perquè les 8h de jornada laboral, els que la tinguin, no es converteixin en 11-12h.
Aquests exemples deixen ben clar que els assalariats no són altra cosa que peons de la macroeconomia, i són proves de la subtilitat i eficàcia de l’acumulació de capital i rendes, i de l’agreujament de les diferències socials, les rendes familiars fent transferències econòmiques i socials a les de capital.
Sento decebre algú que pensi que en un espai dedicat a la ciutat, i on els que tenim militància política fem reflexions, no hagi fet esment un sol cop de Santa Coloma, però potser si ens referim a la nostra ciutat, com de les que tenen els preus dels habitatges més alts de l'Estat, i també és clar pagant hipoteques més altes i a més llarg termini, si parlem de Santa Coloma dient que més del 80% dels treballadors/es han de desplaçar-se fora per treballar, llavors potser es veurà la connexió real i crua de la ciutat amb esdeveniments que a primer cop d’ull semblen molt llunyans.

ALTERNATIVA JOVE-JOVES D’EUiA ENVIA UNA CARTA AL REI EN MOTIU DEL SEU 70 ANIVERSARI I LI DEMANA ‘QUE ES JUBILI’

El responsable d’Alternativa Jove-Joves d’EUiA, Xavi Nieto, ha enviat en nom de l’organització juvenil una carta dirigida al rei Joan Carles en motiu del seu 70 aniversari. En la carta, Nieto felicita el monarca i l’insta ‘a jubilar-se sense necessitat de deixar-li en herència la seva corona al seu fill Felip’.

Us adjuntem a continuació la carta que el responsable de Joves ha enviat aquest matí al Palau de la Zarzuela:“Ciudadano Juan Carlos Alfonso Víctor María de Borbón y Borbón-Dos Sicilias,Me dirijo a usted con motivo de su 70 aniversario, en primer lugar para felicitarle, y en segundo lugar para recordarle que nosotros -los jóvenes de Alternativa Jove-Joves d’EUiA- defendemos en nuestro ideario la democracia en su sentido más amplio. Es por ello que le pedimos respetuosamente que se jubile. A su edad los ciudadanos españoles acostumbran a hacerlo. Estamos convencidos que ya habrá cotizado bastante a la Seguridad Social y que la pensión resultante será suficiente para que usted y los suyos puedan vivir cómodamente. Si, como deseamos, sigue nuestro consejo le pedimos que no tenga la tentación de dejarle en herencia la corona a su hijo menor Felipe.

Tenga en consideración que la mayoría de nuestros abuelos marcharon de las empresas donde trabajaban, o les jubilaron anticipadamente mediante un expediente de regulación de empleo, sin dejar a sus hijos -nuestros padres- la vacante. Sabemos que es una decisión incómoda pero el Estado del Bienestar que entre todos queremos fortalecer contempla una serie de ayudas a la emancipación que pueden ajustarse al perfil de su hijo.

Tenemos a bien recordarle que la experiencia profesional de su heredero seguramente le haga merecedor de una plaza, como voluntario, en las fuerzas desplegadas en Afganistán. Para mostrar nuestro más profundo agradecimiento si diera usted este esperado paso para convertir España en una República, quisiéramos organizarle un viaje al recientemente país republicano del Nepal.

Sin más y a la espera de las buenas nuevas, se despide de usted muy atentamente.

Xavi NietoResponsable d’Alternativa Jove-Joves d’EUiA”.

MIRALLES LAMENTA QUE “EL 2008 COMENCI AMB LA MORT DE DOS TREBALLADORS” I REITERA EL COMPROMÍS D’EUiA DE “COMBATRE LA XACRA SOCIAL DE LA SINIESTRALITAT

Fa només 4 dies que el coordinador general d’EUiA va participar, amb altres dirigents de la formació, en una acció d’homenatge als 95 treballadors morts en accidents laborals a Catalunya durant el 2007El màxim dirigent d’EUiA i diputat, Jordi Miralles, lamenta la mort, ahir la tarda, de dos treballadors a Sant Fruitós de Bages per inhalació de gasos tòxics. Miralles, que només fa 4 dies encapçalava una acció simbòlica a la plaça Sant Jaume de Barcelona en record del total de persones desaparegudes en accident laboral el 20027 a Catalunya, ha dit avui que “el 2008 acaba de començar i ja hem perdut dos treballadors de cop”. Aquest fet reafirma, segons el coordinador general d’EUiA, “la necessitat d’incrementar les accions de denúncia i sensibilització respecte a la xacra social que representa la sinistralitat laboral”. Miralles també ha recordat que “els màxims responsables són els empresaris que no compleixen amb la llei i prescindeixen de mesures i controls de seguretat”. Per aquest motiu, el líder de la formació política ha insistit que “s’han de donar els canvis legislatius necessaris per superar aquesta xacra i s’han d’aplicar mesures penals contra aquells empresaris que vulneren la llei i no garanteixen la seguretat dels treballadors i treballadores”.En aquesta línia, Miralles ha volgut refermar el compromís d’EUiA de seguir endavant amb la seva campanya contra la sinistralitat laboral que, en el darrer any i sota el lema ‘El treball és un dret, no un risc’, ha tingut el seu punt de trobada el primer dimecres de cada mes a l’emblemàtica plaça Sant Jaume. A més de les concentracions de solidaritat amb les víctimes, EUiA demanarà noves trobades amb la conselleria de Treball i portarà a terme les iniciatives parlamentàries necessàries a través dels seus diputats, Jordi Miralles i Mercè Civit.

Y en eso se fue Fidel

PASCUAL SERRANO
Si hace 17 meses, cuando el presidente cubano Fidel Castro se retiró por problemas de salud de la primera línea política, hubieran preguntado a los españoles cuál sería la situación de Cuba al comienzo de 2008, pocos hubieran afirmado que la normalidad y la institucionalidad sería absoluta. Esto no quiere decir que lo sucedido –o no sucedido– en Cuba haya sido algo imprevisto o sorprendente, sino que es una muestra del desconocimiento y desinformación que sufre la comunidad internacional sobre la realidad cubana.
Llevamos décadas escuchando la inminencia del derrumbe del socialismo cubano, de un levantamiento popular contra sus gobernantes o de una desesperación ciudadana insostenible. Sin embargo, desde la enfermedad que obligó a Fidel Castro a delegar sus responsabilidades de jefe de Estado, todos los miembros del gobierno han trabajado con normalidad, el parlamento se ha reunido regularmente, en octubre se celebraron sin incidentes y sin abstención las dos vueltas de sus elecciones locales, y en enero habrá elecciones legislativas. En cambio, en Bélgica, aquí al lado, sin que los medios y analistas hayan comentado tanto, han estado seis meses sin gobierno y ahora están con uno interino. En Cuba ninguna de las previsiones agoreras de desestabilización, crisis de balseros o manifestaciones en el malecón se ha cumplido. La obsesión de algunos por presentar un país sin institucionalidad ha sido tan demente que se ha llegado a pronunciar la Audiencia Nacional española sobre si en estos momentos Fidel Castro era o no jefe de Estado, un despropósito de injerencia y soberbia que sólo puede despertar lógica indignación al otro lado del Atlántico.
Cuba ha asistido a una impecable institucionalidad, su presidente delega su cargo por razones de salud, se le reserva la competencia como asesor temporal en la medida en que su enfermedad se lo permita y se le sustituye por el primer vicepresidente, Raúl Castro, en torno al cual se aglutinan los principales altos cargos del gobierno. Ahora, el 20 de enero, habrá elecciones al Parlamento y se sabe que Fidel será candidato, lo cual indica que se le tiene en consideración para la política cubana, como no podría de ser de otra forma. Y mientras tanto, en Cuba se discute y se debate sobre sus problemas, miles de reuniones de base del Partido Comunista han generado casi dos millones de propuestas que deberán ser atendidas por los responsables oportunos. En estos días, diez Comisiones de Trabajo del Parlamento analizaron y debatieron los principales temas económicos y presupuestarios del país. La producción y distribución de alimentos, la eficiencia, la productividad y la disciplina laboral, la situación energética será abordada sin la presencia de Fidel Castro, en un ejemplo de normalidad política.
Mientras algunos continúan con su ensoñación de desestabilización para Cuba, el país ha logrado producir la mitad del combustible que consume, su histórica pesadilla económica. Su relación comercial con la región no tiene precedentes: a través de Petrocaribe, el ALBA, misiones educativas y sanitarias internacionales, acuerdos bilaterales con numerosos países, etc… En política exterior, su denuncia del bloqueo de Estados Unidos ha alcanzado el máximo apoyo en la historia de una votación en la Asamblea General de la ONU.
Cuba ha sido el país víctima durante más tiempo de la mentira y sobre el que más se nos ha estado engañando. Donde dicen que hay represión y nunca se ha visto a la policía cargar contra una manifestación, donde muchos opositores viven mejor que los ministros, donde se afirma que Internet está prohibido pero lo utilizan gratis en el trabajo todos los estudiantes, los profesores, los médicos, los periodistas… El país al que acusan de estar gobernado por unos dinosaurios comunistas pero su mayor cargo diplomático tiene 44 años, donde dicen que no hay elecciones pero votan voluntariamente y mediante voto secreto el 96 por ciento de los cubanos.
Por supuesto Cuba tiene muchos problemas, incertidumbres y necesidad de cambios. Se trata principalmente de la vivienda, el transporte y la mejora de la producción alimentaria para su población. Pero lo sugerente es que son problemas que ya se vislumbran más fácil de resolver en el socialismo que en el capitalismo. En vivienda la solución es construir, mientras que en España, el mercado no lo resuelve teniendo dos millones de casas vacías. El transporte es más fácil solucionarlo en La Habana mediante una buena red de autobuses, o tranvías, que en ciudades colapsadas como Caracas o México D.F. Y en alimentación, el reto es comenzar a producir en la mitad de las tierras cultivables que se tienen ociosas. Es verdad que también hay problemas de ineficiencia y corrupción, pero en Cuba ninguna persona se embolsa millones de dólares recalificando terrenos como en España, y ningún ministro gasta 150.000 euros en viajes en aviones privados ni 183.000 en protocolo, como hizo Eduardo Zaplana según revela el periodista Alfredo Grimaldos en su último libro. Convencer a los ciudadanos para que trabajen eficazmente en el socialismo no es fácil, en el capitalismo basta con matar de hambre a quienes no lo hagan, por eso uno de los retos de Cuba es encontrar los mecanismos de incentivación que no generen desigualdades insultantes e intolerables. Esa discusión tampoco se ha evitado, Raúl Castro lo abordó claramente en su discurso del pasado 26 de julio.
Pero lo más indignante para todos los que están obsesionados con derrocar el socialismo cubano y comenzar el saqueo es que todo está sucediendo con Fidel Castro entre bambalinas. Se equivocaron durante décadas planificando la ausencia de Castro y se han vuelto a equivocar ahora que la naturaleza lo ha apartado de la jefatura del gobierno. Son tantas las mentiras sobre Cuba que hasta los mentirosos se las creyeron y ahora no entienden nada.

es periodista. Su último libro es Perlas 2. Patrañas, disparates y trapacerías de los medios de comunicación
Ilustración de Iván Solbes

JOAN JOSEP NUET INSTA A FER FRONT AL “COP D’ESTAT DE SOTANA” I A LA JERARQUIA ECLESIÀSTICA A “DEMANAR PERDÓ PELS 40 ANYS DE SUPORT AL RÈGIM FRANQUISTA

El candidat d’EUiA a les generals assegura que la coalició ICV-EUiA té expectatives a l’alça amb un tercer diputat per Barcelona El senador i candidat d’EUiA per Barcelona a les properes eleccions generals, Joan Josep Nuet, ha comparegut avui en roda de premsa acompanyat pels candidats d’EUiA per les circumscripcions de Tarragona (Juan Manuel Patón) i Girona (Argemir González). La candidata per Lleida, Laura Salamero no ha pogut ser present. Nuet ha informat que ell anirà en el tercer lloc en la llista de la coalició ICV-EUiA i els companys de les altres circumscripcions ocuparan el segon lloc.

Respecte a la campanya que s’aveïna, Nuet ha volgut manifestar la seva preocupació pels debats electorals a les televisions pactats entre PP i PSOE, “fins i tot han programat de què es parlarà i de què no, i cóm es parlarà”. En aquest sentit, ha acusat ambdós partits de optar per “un sistema antidemocràtic i excloent” perquè el que tenen és “por al debat plural amb les altres forces polítiques i volen autoprotegir-se”. El senador d’EUiA i també dirigent d’IU ha insistit que “mentre PP i PSOE defensen un sistema bipartidista que tanca la boca a les altres forces, nosaltres apostem per formats oberts i plurals”, i en aquesta línia ha anunciat que IU i el seu candidat, Gaspar Llamazares, portarà a terme accions de protesta que tinguin impacte en els mitjans de comunicació.Preguntat per l’estat de l’acord entre EUiA i ICV per les generals, Nuet ha dit que “el considerem satisfactori i el repetirem”, i ha anunciat que la coalició té expectatives a l’alça doncs “hi ha enquestes que ens donen 3 diputats per Barcelona”, i per tant s’ha felicitat de la “nova i positiva experiència que significarà per EUiA tenir un diputat al Congrés”, referint-se a l’escó que ocuparia ell mateix.

Tot i així ha matisat que l’acord de coalició encara no s’ha signat, “l’estem acabant de discutir Jordi Guillot i jo mateix, però està molt avançat, i estic segur que la negociació serà un èxit”, ha afirmat. De fet, el 21 de gener es tanca el termini a tot l’estat per presentar les candidatures de coalicions polítiques. Nuet ha recordat que a les generals la coalició la formen IU amb ICV i EUiA, però també amb altres forces d’arreu de l’estat espanyol, per aquest motiu ha aclarit que “l’esprint durarà fins el darrer moment per sumar al màxim”.Qualifica el “míting dels bisbes” a Madrid de “cop d’estat de sotana”D’altra banda, Nuet ha volgut referir-se a la concentració de la jerarquia catòlica i els seus seguidors la passada setmana a Madrid, que a titllat de “veritable cop d’estat de sotana que recorda els temps remots de la transició, quan encara se sentia soroll de sabres.

La Conferència Episcopal carreguen contra les lleis del PSOE aprovades amb el nostre suport, com la de matrimonis gais o la de la memòria històrica, però fins i tot revisen lleis desenvolupades durant la transició, com la de divorci”. Nuet ha insistit que es tracta d’un “cop ultranacionalista catòlic que cal combatre a fons, i ells haurien de demanar perdó pels 40 anys de suport al règim franquista”.

Quant a l’actitud del govern del PSOE al respecte, Nuet creu que “ha estat condescendent amb la jerarquia eclesiàstica i s’ha equivocat, facilitant-los un nou acord de finançament, en l’elecció de l’ambaixador al Vaticà i enviant-hi de visita a la vicepresidenta del Govern”. El candidat d’EUiA ha afegit que “els han donat la mà i els volen arrancar el braç, així que Zapatero haurà de canviar radicalment de postura en la propera legislatura”. Respecte els bisbes, Nuet els ha instat a que deixin de fer política perquè ja tenen dos partits, “el PP, que agrupa els sectors més ultraconservadors i reaccionaris que connecten amb el seu discurs, i CiU, perquè el seu candidat, el senyor Duran, s’hagués mogut com peix a l’aigua en el míting de diumenge”.

EUiA DÓNA SUPORT ALS TREBALLADORS DE FRAPE-BEHR I EXIGEIX A L’EMPRESA QUE ‘CESSI EN LES REPRESÀLIES CONTRA LA PLANTILLA'

Civit demana a Treball que intervingui de manera eficaç i que garanteixi la viabilitat dels llocs de treball

La diputada i portaveu d’EUiA, Mercè Civit, ha expressat la solidaritat de l’organització amb els treballadors de l’empresa de components d’automoció FRAPE-BEHR, que reclamen que la direcció de la companyia compleixi amb el pla de viabilitat pactat el 2003.

La direcció de l’empresa amenaça amb el tancament si els treballadors no accepten una reducció del 60% de la plantilla, doble escala salarial, l’eliminació d’una línia de producció i allargar fins el 2010 la congelació salarial. El comitè d’empresa denuncia que fa quatre anys ja van acceptar prejubilacions, acomiadaments i una congelació salarial fins el 2008 amb l’objectiu de poder mantenir l’empresa, i que ara la direcció els demana més sacrificis que estarien disposats a assumir sempre que la multinacional garanteixi, d'una manera creïble, la viabilitat de la fàbrica en els pròxims anys.

Civit també ha demanat a la direcció de la multinacional alemanya “que cessi en les represàlies contra la plantilla” després que hagi acomiadat disciplinàriament cinc treballadors i n’hagi denunciat un més com a ‘instigador’ del tancament dels obrers a la fàbrica. Aquests protagonitzen des de fa uns dies un tancament a la planta de la zona Franca i han decidit concentrar-se diàriament a la Plaça de Sant Jaume de Barcelona. Per a la portaveu d’EUiA “aquestes represàlies conculquen els drets dels treballadors a manifestar-se i exigir els seus drets legalment reconeguts”.

Civit també ha demanat a la Conselleria de Treball “que faci una mediació ràpida i eficaç en el conflicte, i que garanteixi la viabilitat futura dels llocs de treball”. Per al 2 de gener hi ha convocada una reunió de mediació entre el comitè i la direcció de FRAPE-BEHR, tot i que els treballadors admeten que sense readmissions dels companys acomiadats disciplinàriament i la retirada de la denúncia a un altre les negociacions tenen poca probabilitat d’èxit.

Botín anuncia un beneficio de 8.000 millones del Santander en el año 2007

AGENCIAS, BARCELONA

El grupo Santander superará los 8.000 millones de beneficio recurrente en el 2007, una cifra que se sitúa por encima de los objetivos marcados para el pasado ejercicio, según ha explicado el presidente de la entidad, Emilio Botín, en una carta enviada a los trabajadores del grupo financiero.

"Vamos a cumplir nuestros objetivos --indica el banquero-- y vamos a superar los 8.000 millones de beneficio". De la misma manera señala que el 2007 ha sido "un año histórico" para el banco, ya que ha cumplido 150 años.Otro recordatorio del banquero cántabro a la plantilla es que la entidad cerró en el 2007 "la mayor operación corporativa de la historia financiera internacional", en referencia a la compra del banco holandés ABN Amro, --a través de un consorcio junto a Royal Bank of Scotland (RBS) y Fortis-- por casi 20.000 millones de euros. Santander se hizo de este modo con el control directo de Banco Real, en Brasil, y Antonveneta, en Italia, que posteriormente vendió a Monte dei Paschi di Siena por 9.000 millones.

Botín también destaca que esos logros se han conseguido "en un año en el que muchos bancos internacionales han visto recortados significativamente sus beneficios y su valor en bolsa", como consecuencia de la crisis de las hipotecas estadounidenses subprime (de alto riesgo), que ha afectado a los mercados financieros. "Este no ha sido el caso del Santander", asegura. También indica que la entidad es el "único banco del Eurostoxx que se ha revalorizado en el 2007", lo que le ha llevado a alcanzar los 92.500 millones de euros de capitalización bursátil, con lo que ya ocupa el octavo puesto del ránking mundial de bancos, frente a la duodécima posición en que se situaba con anterioridad. Esa capitalización tan solo dista en 7.100 millones de la de Citigroup. Hace tan solo un año "la diferencia era de 120.000 millones".

Botín agradece a sus empleados la labor desempeñada. En su opinión, "ha sido muy importante para obtener estos magníficos resultados". Además, muestra confianza en que el Santander continuará creciendo "por encima de los competidores" gracias al enfoque de su negocio en banca comercial y al cliente, su cuota de mercado geográfica y por negocios y la "tradicional" política de prudencia con los riesgos.