Algunes de les noticies més importants en el darrer any 2007 han posat de manifest el fet de que la Macroeconomia es posa per davant de la Microeconomia, o més ben dit, que la Microeconomia esta al servei de la primera. Vaig a fer un detall, a primers d'anys ens colpejava la notícia de la crisis hipotecària als Estats Units, que de retruc afectava Europa, es tractava d'una crisi sense pal·liatius de solvència en els pagaments i això feia que grans bancs fessin fallida, o estiguessin a punt de creuar la barrera, un fet força greu atès que el sistema bancari està sostingut per la confiança, si tothom anés al mateix moment a treure els seus diners, estaríem en una crisi semblant a la del crack del 1929, o de la del corralito a l’Argentina.
La resposta de part del Banc Central Europeu no es va fer esperar augmentant en més de 20.000 milions de dòlars (13.600 milions d'euros) la massa monetària, una mesura que en els manuals bàsics d'economia es qualifica d'inflacionista, es a dir que provoca increment de preus. Una mesura que per cert xoca de front amb l'augment constant de l'Euribor, fruït de mesures antiinflacionistes del mateix BCE. Contradictori, no?
Si analitzem qui són els perjudicats i qui els beneficiaris d'aquestes mesures: els beneficiaris és obvi són els que es jugaven part del seu capital invertit en el sistema financer nord-americà, els Bancs i entitats financeres europeus. Els perjudicats, els agents econòmics més febles, les economies domèstiques.
La segona mesura del BCE, d’increment del tipus d’interès, tampoc és "neutra", doncs afecta de retruc als que tenen hipoteques per adquirir un habitatge, com ja he dit per aturar la inflació, bé això és cert a França, a Alemanya, però a l'Estat Espanyol?.Juga un paper important el fet que el dòlar USA estigui en un dels moments més baixos de la història enfront de les divises europees, i això que per un costat és bo, doncs les matèries primeres que s'adquireixen en dòlars surten millor de preu, per un altre costat les exportacions són menys competitives en Euro. No ens enganyem, el fet que el dolar estigui més baix no és fruït de la davallada de l'economia USA, és un instrument molt utilitzat pel seu govern per se competitius.
És a dir que las "mogudes" del BCE i l'Euribor, no són gens alienes a la competitivitat, a la globalització, i és clar, al manteniment dels beneficis de les grans corporacions (no us havia dit que per aquests agents econòmics una baixada d'un 1% respecte als beneficis de l'any anterior és considerat com a "pèrdua"!).
Un altre moment on s'ha demostrat que la Microeconomia està al servei de la Macroeconomia, ha estat el daltabaix a les obres de l'AVE, que ha suposat el desgavell del servei de rodalies. La manca de manteniment i inversió en aquest servei públic són una raó, però el que realment ha marcat la diferència és haver posat per davant la infraestructura de l'AVE. Els guanys que suposadament ha de dur el tren d'alta velocitat en millora de les comunicacions amb Madrid i França, transport de mercaderies i increment de turisme, no tenen en absolut cap compensació amb les hores de més que els usuaris de rodalies triguen per desplaçar-se al seu lloc de treball, a la Universitat, de retorn a casa seva.
És evident que aquestes obres han suposat d'altres "beneficis" molt més suculents, un clar exemple es l’estació de l’AVE a Guadalajara, bé millor dit a Yebes que està a 10 minuts de Guadalajara, que és on el PP va posar l’any 1998 l’estació, doncs està clar que afavoria a Fernando Ramírez de Haro, marit de la Presidenta de la Comunitat de Madrid Esperanza Aguirre, que és propietari de 1610 Ha, i a familiars seus que construiran una urbanització amb més de 9.000 habitatges, sòl requalificat de rústic a urbanitzable i que ara té un valor de més de 8.000 milions.
Hi ha més beneficiats, GIF l’empresa gestora de les obres de l’AVE va adjudicar obres milionaries a una UTE composada per Cobra i una empresa italiana del grup de Berlusconi. Qui fa d’intermediari en aquestes operacions és Alejandro Agag, gendre de J.M.Aznar, que es va du a la butxaca 48 milions d’Euros.
Hi ha d’altres beneficis en el repartiment del pastís de la construcció, amb xarxes de subcontractacions, que només duen precisament a això i no a més eficàcia.
Bé, i tot això per utilitzar un cop l'any, si és que podem l'AVE per anar a Madrid, a preu de pont aeri, però tampoc a la velocitat que ens havien dit, 360 km/hora, però necessitem les rodalies, i transports públics de qualitat i ràpids, perquè les 8h de jornada laboral, els que la tinguin, no es converteixin en 11-12h.
Aquests exemples deixen ben clar que els assalariats no són altra cosa que peons de la macroeconomia, i són proves de la subtilitat i eficàcia de l’acumulació de capital i rendes, i de l’agreujament de les diferències socials, les rendes familiars fent transferències econòmiques i socials a les de capital.
Sento decebre algú que pensi que en un espai dedicat a la ciutat, i on els que tenim militància política fem reflexions, no hagi fet esment un sol cop de Santa Coloma, però potser si ens referim a la nostra ciutat, com de les que tenen els preus dels habitatges més alts de l'Estat, i també és clar pagant hipoteques més altes i a més llarg termini, si parlem de Santa Coloma dient que més del 80% dels treballadors/es han de desplaçar-se fora per treballar, llavors potser es veurà la connexió real i crua de la ciutat amb esdeveniments que a primer cop d’ull semblen molt llunyans.
La resposta de part del Banc Central Europeu no es va fer esperar augmentant en més de 20.000 milions de dòlars (13.600 milions d'euros) la massa monetària, una mesura que en els manuals bàsics d'economia es qualifica d'inflacionista, es a dir que provoca increment de preus. Una mesura que per cert xoca de front amb l'augment constant de l'Euribor, fruït de mesures antiinflacionistes del mateix BCE. Contradictori, no?
Si analitzem qui són els perjudicats i qui els beneficiaris d'aquestes mesures: els beneficiaris és obvi són els que es jugaven part del seu capital invertit en el sistema financer nord-americà, els Bancs i entitats financeres europeus. Els perjudicats, els agents econòmics més febles, les economies domèstiques.
La segona mesura del BCE, d’increment del tipus d’interès, tampoc és "neutra", doncs afecta de retruc als que tenen hipoteques per adquirir un habitatge, com ja he dit per aturar la inflació, bé això és cert a França, a Alemanya, però a l'Estat Espanyol?.Juga un paper important el fet que el dòlar USA estigui en un dels moments més baixos de la història enfront de les divises europees, i això que per un costat és bo, doncs les matèries primeres que s'adquireixen en dòlars surten millor de preu, per un altre costat les exportacions són menys competitives en Euro. No ens enganyem, el fet que el dolar estigui més baix no és fruït de la davallada de l'economia USA, és un instrument molt utilitzat pel seu govern per se competitius.
És a dir que las "mogudes" del BCE i l'Euribor, no són gens alienes a la competitivitat, a la globalització, i és clar, al manteniment dels beneficis de les grans corporacions (no us havia dit que per aquests agents econòmics una baixada d'un 1% respecte als beneficis de l'any anterior és considerat com a "pèrdua"!).
Un altre moment on s'ha demostrat que la Microeconomia està al servei de la Macroeconomia, ha estat el daltabaix a les obres de l'AVE, que ha suposat el desgavell del servei de rodalies. La manca de manteniment i inversió en aquest servei públic són una raó, però el que realment ha marcat la diferència és haver posat per davant la infraestructura de l'AVE. Els guanys que suposadament ha de dur el tren d'alta velocitat en millora de les comunicacions amb Madrid i França, transport de mercaderies i increment de turisme, no tenen en absolut cap compensació amb les hores de més que els usuaris de rodalies triguen per desplaçar-se al seu lloc de treball, a la Universitat, de retorn a casa seva.
És evident que aquestes obres han suposat d'altres "beneficis" molt més suculents, un clar exemple es l’estació de l’AVE a Guadalajara, bé millor dit a Yebes que està a 10 minuts de Guadalajara, que és on el PP va posar l’any 1998 l’estació, doncs està clar que afavoria a Fernando Ramírez de Haro, marit de la Presidenta de la Comunitat de Madrid Esperanza Aguirre, que és propietari de 1610 Ha, i a familiars seus que construiran una urbanització amb més de 9.000 habitatges, sòl requalificat de rústic a urbanitzable i que ara té un valor de més de 8.000 milions.
Hi ha més beneficiats, GIF l’empresa gestora de les obres de l’AVE va adjudicar obres milionaries a una UTE composada per Cobra i una empresa italiana del grup de Berlusconi. Qui fa d’intermediari en aquestes operacions és Alejandro Agag, gendre de J.M.Aznar, que es va du a la butxaca 48 milions d’Euros.
Hi ha d’altres beneficis en el repartiment del pastís de la construcció, amb xarxes de subcontractacions, que només duen precisament a això i no a més eficàcia.
Bé, i tot això per utilitzar un cop l'any, si és que podem l'AVE per anar a Madrid, a preu de pont aeri, però tampoc a la velocitat que ens havien dit, 360 km/hora, però necessitem les rodalies, i transports públics de qualitat i ràpids, perquè les 8h de jornada laboral, els que la tinguin, no es converteixin en 11-12h.
Aquests exemples deixen ben clar que els assalariats no són altra cosa que peons de la macroeconomia, i són proves de la subtilitat i eficàcia de l’acumulació de capital i rendes, i de l’agreujament de les diferències socials, les rendes familiars fent transferències econòmiques i socials a les de capital.
Sento decebre algú que pensi que en un espai dedicat a la ciutat, i on els que tenim militància política fem reflexions, no hagi fet esment un sol cop de Santa Coloma, però potser si ens referim a la nostra ciutat, com de les que tenen els preus dels habitatges més alts de l'Estat, i també és clar pagant hipoteques més altes i a més llarg termini, si parlem de Santa Coloma dient que més del 80% dels treballadors/es han de desplaçar-se fora per treballar, llavors potser es veurà la connexió real i crua de la ciutat amb esdeveniments que a primer cop d’ull semblen molt llunyans.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada