El debat sobre el límit de velocitat .Article de David Rodriguez publicat 8 de Febrer a El Periodico.

El debat sobre el límit de velocitat en determinades vies de l'àrea
metropolitana de Barcelona acaba d'arribar a l'àmbit de la
meteorologia. La Generalitat està demanant informes diaris sobre la
situació del temps al Servei Meteorològic de Catalunya com a base per
a determinar la velocitat màxima dels vehicles. Això representa una
novetat al voltant de la discussió sobre la conveniència de la mesura
dels 80 quilòmetres/hora aprovada pel Govern d'entesa.

Des d'un punt de vista científic, és cert que en una situació
anticiclònica existeix una concentració més alta de gasos
contaminants. Però també és cert que a Catalunya més d'un 60% dels
dies de l'any estan associats a aquesta situació meteorològica d'una
manera més o menys intensa. D'altra banda, les situacions oposades, és
a dir, de baixes pressions, vénen acompanyades en moltes ocasions de
precipitacions. En aquest sentit, a Catalunya plou una mitjana des 90
dies a l'any, fet que representa una important proporció dins dels
episodis no anticiclònics.

Partint d'aquestes dades, no s'acaba d'entendre quin serà el criteri
del Govern a l'hora d'establir la velocitat màxima a les nostres
carreteres. Si és en funció de la intensitat de l'anticicló, ¿el
Servei Meteorològic de Catalunya acabarà sent decisiu per executar les
decisions? ¿Quins seran els indicadors que determinaran els llindars
crítics? ¿Com es determinaran aquests llindars? I si la situació és de
baixes pressions acompanyada de precipitacions, ¿es convidarà a
circular més ràpidament?

La qüestió és que el Govern està patint les contradiccions d'una
promesa electoral sense cap fonament. El debat no es pot centrar en la
meteorologia. Els informes científics han demostrat que la limitació
de velocitat disminueix la contaminació i la sinistralitat en el
conjunt de tot període estudiat, en què es combinen situacions
meteorològiques diverses. El temps, variable que no està sota el
control polític, pot contribuir a frenar o accelerar la dispersió de
contaminants. Però la limitació de la velocitat comporta sempre una
disminució de gasos nocius, i aquesta sí que és una variable que podem
graduar des dels poders públics.

En un primer moment, el Govern ha negat les dades proporcionades pels
informes tècnics, i ha desautoritzat així els experts en un exercici
irresponsable d'anteposar els interessos polítics a l'evidència
científica. I ara, de manera desesperada i improvisada, comencen a
parlar del temps, contradient el sentit comú més elemental.

Arribats a aquest punt de desorientació màxima al voltant d'aquest
tema, el millor que pot fer CiU és mantenir la mesura de l'anterior
Govern. El medi ambient, la qualitat de vida, la salut de les
persones, la seguretat a les carreteres, el rigor científic, i fins i
tot la meteorologia, agrairien sens dubte que aquest debat es tanqués
d'una manera intelligent.

DAVID RODRIGUEZ

* DIRECTOR DEL SERVEI METEOROLÒGIC DE CATALUNYA