EL POETA COLOMENC JORDI VALLS GUANYA ELS JOCS FLORALS DE BARCELONA

Texte de www.vilaweb.cat

El poeta Jordi Valls (Barcelona 1970), guanyador únic dels Jocs Florals de Barcelona 2006 amb l'obra 'Violència gratuïta', explica a VilaWeb les idees que apareixen en aquest poemari que diu, és circular, comença i s'acaba, amb una dosi alta d'ironia, i que té com a temes de fons la transformació de la ciutat, la gran Barcelona que és l'escenari on es desenvolupa tot el llibre; la crítica a la generació anterior; i la idea de la mort com una gran injustícia.
Un dels versos que inclou Jordi Valls a 'Violència gratuïta' diu: 'Morir abans que la ciutat s'acabi'. El poeta parla de la situació de l'home dins la ciutat, un home desubicat en una ciutat que sempre s'està construint, i que és la gran Barcelona, l'àrea metropolitana. Valls critica les obres que canvien el traçat físic perquè això fa que molts aspectes del passat s'esborrin de la memòria col·lectiva. 'En tot el llibre hi ha una relació d'amor-odi, perquè no puc viure amb ella (la ciutat) però tampoc sense ella. I això també em passa amb un altre tema que tracto, una crítica a la meva generació anterior, la dels nostres pares que són els que ens van portar a la democràcia. I ho faig per la pura necessitat de tenir un espai generacional. Però després de la crítica també hi ha la reconciliació, perquè assumeixo la responsabilitat que em toca en el temps a venir. És així com tanco el cercle, prenc consciència de que jo també sóc responsable del que vindrà'. El llibre inclou una sèrie de poemes de temàtica amorosa, 'l'amor vist de manera desacomplexada i desmitificadora, i també hi ha molta paròdia de la meva joventut'. La darrera part del poemari, explica Valls, s'aproxima a la poesia de l'experiència, evocant paisatge del seu passat, 'però buscant que la gent s'hi pugui identificar. En aquesta última part també parlo de la mort que concebo com una gran injustícia, com una gran insatisfacció. I el títol és en part això, la violència gratuïta per mi mostra insatisfacció, és una violència que no acaba de ser evident'. Explica Valls: 'El llibre és molt realista, tangible, amb pocs elements simbòlics i amb referents fàcilment identificables, perquè hi ha una voluntat de comunicació'. El poeta, que creu que és un llibre molt barceloní, dedica una part del poemari a tres espais emblemàtics de la ciutat: la Rambla, que per Valls és una riera de gent, de moviment, i que suposa una mena de viatge iniciàtic d'evocació del mar; la plaça Urquinaona, que troba una illa imperfecta, on els vehicles semblen taurons, 'és un no-lloc, on les persones perden la identitat'; i la plaça Catalunya, 'un espai sòrdid ple de coses que no han fructificat'. Jordi Valls treballa a la llibreria Catalònia i viu a Santa Coloma de Gramanet, ciutat que ha marcat bona part de la seva trajectòria poètica. Ha estat secretari i president de l'Associació de Joves Escriptors de la Llengua Catalana, entre 1994 i 1996, i actualment és membre de l'AELC i del PEN Català. Fins ara ha publicat els llibres de poesia: 'D'on neixen les penombres?' (Columna, 1995), 'Natura morta' (Columna, 1998), 'Oratori' (3i4, 2000), 'La mel d'Aristeu' (Aiguaclara, 2003) i 'La mà de batre' (Andorra, Caixabank, 2005). Ha guanyat alguns premis literaris i també és present en cinc antologies. Ha seleccionat i prologat l'antologia 'Joves poetes catalans' (Bròsquil, 2004).