EUiA FELICITA NEUS CATALÀ, AFILIADA DE L’ORGANITZACIÓ, PER SER ESCOLLIDA ‘CATALANA DE L’ANY 2006’

Esquerra Unida i Alternativa ha felicitat amb satisfacció l’afiliada a l’organització, Neus Català, per haver estat guardonada amb el premi ‘Catalana de l’any 2006’, un guardó que atorguen

El Periódico i TV3 per votació popular.

Català, de 91 anys d’edat, és la darrera dona de l’estat espanyol supervivent d’un camp de concentració nazi, en aquest cas el de Ravensbrück. Des de llavors, ha protagonitzat una lluita incansable per recuperar la memòria de totes les dones que van passar per l’horror nazi i que van morir per defensar la llibertat i els drets socials.

CRÒNICA A EL PERIODICO DE CATALUNYA

Fràgil però ferma, com correspon als supervivents d'alta categoria, Neus Català, de 91 anys, va pujar ahir a la nit a l'escenari del Palau de Congressos de Catalunya, on va rebre el premi Català de l'Any, un guardó que, en la setena edició, han votat els lectors d'EL PERIÓDICO DE CATALUNYA i l'audiència d'Els matins de TV-3.

Neus Català va protagonitzar, triomfal, una cerimònia que li va suposar el retrobament amb amics de la joventut, d'aquella època en què va ser deportada a l'Alemanya nazi i va saber transcendir un internament de tracte mortal al camp de concentració de Ravensbrück.Català va dedicar el premi a les dones que la van acompanyar al camp de concentració --"per això accepto aquesta condecoració", va assegurar-- i va recordar el jurament que ella i les seves companyes de captiveri es van fer en aquell moment, que havia de consistir a recordar l'horror en cada circumstància de la seva vida en què això fos possible. No oblidar, per impedir que torni a passar. "La nostra dignitat va estar sempre per sobre de les pallisses que ens clavaven cada dia. No ens vam sotmetre mai", va assegurar Català, entretallada per una evident emoció.

NENS RESCATATS

Un dels moments d'emoció va ser quan Neus Català, a través d'una connexió televisada en directe des de Valladolid, es va retrobar amb dos dels 180 nens a qui va ajudar a sortir d'Espanya després de l'inici de la guerra civil. Atanasio Pinel i Pilar Pinel, que la van conèixer quan tenien 3 i 8 anys, no recordaven la cara de la seva rescatadora. "Ella sí que ens deu recordar a nosaltres", van dir.