Milers (uns 20.000, segons els meus càlculs) de ciutadans de Santa Coloma de Gramenet es van manifestar ahir, 5 de novembre, demanant la regeneració democràtica i la dissolució del consistori municipal, que té l'alcalde i el regidor d'urbanisme a la presó. Qui es veu a la foto portant un dels pals de la pancarta és el regidor d'EUiA, que, pel que sembla, és l'única formació política amb representació a l'Ajuntament que demana clarament la dissolució del consistori, que no accepta un simple relleu a l'Alcaldia i que considera necessària una convocatòria d'eleccions municipals fins a maig del 2011.
Com gairebé sap tothom, la paraula democràcia significa etimològicament poder o govern del poble. Arthur Rosenberg, un pensador comunista americà, en un llibre de divulgació molt recomanable sobre la democràcia en els temps antics, escrit l'any 1921, després de recordar aquest significat etimològic afirmava: "Tanmateix, en la pràctica política dels grecs, la paraula democràcia tenia un significat molt més restringit, definit per la seva relació d'oposició amb el terme oligarquia. L'oligarquia era el "predomini de la minoria" en la ciutat-estat; la democràcia, el "predomini de la majoria". Però en l'antiguitat no s'entenia en absolut que aquests termes fessin referència a una majoria o a una minoria qualsevol: oligarquia era sempre el predomini de la minoria dels més rics; democràcia, el predomini de la majoria dels més pobres. El criteri de discriminació entre els més "rics" i els més "pobres" està sempre en relació amb les condicions polítiques i socials del moment considerat, en el qual es produïa l'esdeveniment. Hi ha uns casos en els quals els més pobres eren només els proletaris, hi ha altres en els quals la designació inclou també les classes mitjanes. Per altra banda, alguns cops els més rics eren només els latifundistes; altres cops s'incloïa ambé els artesans de certa importància, etc." (He fet la traducció des de l'edició en castellà: Democracia y lucha de clases en la Antigüedad, Barcelona, El Viejo Topo, 2006, pàg. 45.)
Un text d'Aristòtil a La Política (1290a) resulta d'una gran actualitat: "Ara bé: no és exacte definir la democràcia, com acostument a fer-le alguns actualment, simplement com una constitució en la qual la multitud posseïx la sobirania -ja que fins i tot a les oligarquies i en qualsevol altre lloc la majoria és sobirana-, ni l'oligarquia dient que és la constitució en la qual uns pocs són sobirans sobre el govern. Perquè si el nombre total de ciutadans és de mil tres-cents, i mil d'ells són rics i no donen als tres-cents pobres cap part en el govern, malgrat hagin nascut lliures i siguin semblants a ells en tots els aspectes, ningú no diria que aquest poble està governat democràticament, i anàlogament també si hi hagués pocs pobres, però més poderosos que els rics, que eren més nombrosos, ningú anomenaria aquest govern una democràcia si els ciutadans que eren rics no tenien part en els honors polítics. Més aviat, doncs, hauríem de dir que és una democràcia quan la sobirania la tenen els homes lliures, i una oligarquia, quan la tenen els rics; però que resulta que la classe sobirana en una democràcia és nombrosa, i en una oligarquia, petita, perquè hi ha molts homes lliures per naixement, però pocs rics." (He fet la traducció des d'una traducció al castellà de Francisco P. Samaranch: ARISTÒTELES, Obras, Madrid, Aguilar, 1967, pàg. 1479-1480.)
El mestre d'Aristòtil, el filòsof aristòcrata Plató, també tenia clar que la democràcia era el govern dels pobres. Al llibre VIII de La República (557a) trobem: "Sí, jo crec que la democràcia s'instaura quan els pobres, victoriosos, els rics, uns, els maten, altres, els exilien, i es reparteixen amb igualtat de drets amb els qui resten els càrrecs constitucionals, que quasi sempre s'atorguen, en aquest sistema, per sorteig." (He agafat la traducció de Manuel Balasch, Pvre. a PLATÓ, Diàlegs, Vol. XII, La República, (Llibres VIII-X), Barcelona, Fundació Bernat Metge, 1992, pàg 35.)
Els antics grecs, que van inventar la paraula democràcia, no anomenarien democràtic a l'actual consistori que governa Santa Coloma per majoria absoluta i no fa cas de la majoria de ciutadans que demana la seva dissolució. El govern de l'alcalde milionari Bartomeu Muñoz ha estat un exemple de plutocràcia oligàrquica. Si la democràcia com a govern dels pobres i les classes mitjanes s'instaurà a Santa Coloma de Gramenet, el poble victoriós, com diria amb fàstic Plató, celebrarà que els rics corruptes i corruptors estiguin a la presó i els interessos dels altres rics, estiguin exiliats del govern de la ciutat. Llavors els ciutadans lliures es repartiran amb igualtat de drets els càrrecs constitucionals, que quasi sempre s'atorguen, en aquest sistema, per votació lliure o per sorteig.
La lluita contra la corrupció i per la regeneració democràtica a Santa Coloma de Gramenet està fent seu el concepte grec de democràcia com a govern dels pobres i classes mitjanes contra el règim plutocràtic i oligàrquic establert per l'alcalde milionari Bartomeu Muñoz (sortosament a la presó) i el consistori actual (PSC amb majoria absoluta i absolutista). Per això, el manifest que convocava la manifestació amb el lema "Polítics corruptes, fora! Ara, el poble" no només demanava la dissolució del consistori i la investigació dels projectes urbanístics sospitosos, sinó que també demanava que es faci públic el patrimoni que tenien els regidors quan van entrar i el patrimoni que tenen ara, que si el consistori és dissol, hauran de sortir.
He posat la foto al Colomí, companys/yes, que aquesta marca época! Molt bé, Àngel, Siscu i tots els que vareu fer el que calia en defensa del poble colomenc! Salut i força! Carles.
ResponElimina