ARTICLE OPINIÓ PERE DE LA FUENTE: EL PLE EXTRAORDINARI DEL 23 i 24 DE NOVEMBRE DEL 2009

EL PLE EXTRAORDINARI DEL 23 i 24 DE NOVEMBRE DEL 2009

Entre el vespre d'ahir i la matinada d'avui Santa Coloma de Gramenet va viure un fet insòlit. El ple extraordinari demanat pels grups de l'oposició va durar unes sis hores seguides, només interrompudes per tres minuts que va necessitar l'alcaldessa per anar al lavabo. El ple s'inicia el dilluns a les 19:00h i termina dimarts a les 0:30h. Van intervenir mig centenar de representants d'entitats locals, la majoria demanant la dissolució del consistori i demanant explicacions al grup municipal del PSC que governa amb majoria absoluta.

Ahir va ser és un dia especial, que pot ser l'inici d'una nova etapa, tothom desitja que el fet d'escoltar les entitats i els ciutadans esdevingui normal, en un ajuntament com el de Santa Coloma de Gramenet que hauria de ser modèlic en transparència i participació ciutadana i que en els darrers anys estat paradigma de tot el contrari.

El comportament de la presidenta del consistori, la Dra. Núria Parlon, va se, en tot moment de gran atenció escoltant les intervencions de les institucions. Aquest aspecte formal és molt d'agrair, malgrat era la seva obligació. L'anterior alcalde es caracteritzava per la seva prepotència i falta total d'urbanitat quan presidia els plens.

Les entitats colomenques de tot tipus que van demanar intervenir al ple van tractar dels fets de gravetat extrema,en els quals estan presumptament implicats membres de l'anterior consistori. Una de les conseqüències d'aquests fets ha estat la manifesta pèrdua de confiança dels ciutadans respecte al seu govern municipal. En una democràcia participativa i representativa les eleccions són el sistema normal per manifestar la confiança dels ciutadans en el seus representants polítics.

La majoria d'entitats va demanar la dissolució de l'Ajuntament. Resulta incomprensible que el Govern municipal no hagi donat encara cap resposta a aquesta demanda (legalment possible, i políticament i moralment convenient) de dissoldre el consistori per tal que es produeixi una regeneració democràtica i es convoquin eleccions municipals en els propers tres mesos, que ens donarien un consistori sense lligams amb l'anterior fins a maig del 2011.

Independentment de les possibles responsabilitats penals (per autoria o complicitat) d'antics regidors d'aquest consistori (que sempre seran individuals i que en tot cas determinarà la justícia), hi ha unes responsabilitats morals i polítiques col·lectives del Govern municipal que cal assumir. Molts ciutadans creuen que l'últim consistori és responsable d'una determinada manera d'actuar, d'una determinada "cultura", que es podria qualificar de prepotent, de poc transparent i de poc democràtica. L'actuació presidencialista de l'anterior alcalde, amb el suport fidel i incondicional dels seus nou tinents d'alcaldes i de la resta del seu grup municipal, van propiciar que la majoria absoluta a l'Ajuntament tingués aspectes de majoria absolutista i plutocràtica. Una mena de fals despotisme il·lustrat, barrejat amb paternalisme populista, demagògia, aversió a la crítica i foment de l'adulació.

Sembla clar que l'Ajuntament de Santa Coloma necessita una profunda revolució democràtica en la seva forma d'actuar i que difícilment es pot aconseguir allargant durant 18 mesos una situació excepcional on l'alcaldessa (anteriorment tinent d'alcalde de Bartomeu Muñoz (actualment en presó provisional incondicional)  no ha estat triada per la ciutadania, com ella mateixa ha reconegut. El govern municipal no ha fet una valoració pública dels inconvenients de no dissoldre el consistori i dels problemes que per a una autèntica regeneració democràtica tindran el fet de mantenir durant 18 mesos un estat d'excepció a Santa Coloma on l'alcaldessa no ha estat triada per la ciutadania.

Seria útil analitzar les causes que han dut l'ajuntament de Santa Coloma de Gramenet a aquesta lamentable situació, més que no pas buscar els culpables, que d'això ja se n'ocupa la justícia. Les causes més evidents i fonamentals han estat: la falta total de transparència, l'estil prepotent però no dir dèspota de l'anterior alcalde, la manca d'oportunitats per part dels colomencs per poder expressar les seves crítiques o propostes, la fidelitat cega i incondicional del grup municipal socialista al seu alcalde, el considerar la política com una professió i no com un servei temporal als ciutadans, la política d'aparador, la manca d'uns principis morals rigorosos (necessaris per exercir un càrrec públic), l'amiguisme, una política urbanística irracional, etc.

Com deia Pessoa, l'esperança és un deure del sentiment, no de la raó. Però en aquest cas la raó també ens pot fer veure que les noves formes de democràcia popular que es van veure en aquest ple extraordinari poden fer que els canvis en les formes d'autogovern a Gramenet de Besòs arribin a ser reals. En contra de l'opinió de l'alcaldessa que va criticar el poema de Martí i Pol, a Gramenet de Besòs TOT ESTÀ PER FER I TOT ÉS POSSIBLE

http://gramenet.blocsciutadans.net/pdelaf/2009/11/24/un-exercici-maratonia-de-democracia-popu/